VOLENTEROSAMENT
de gust SP, gustosament / amb satisfacció, amb molt gust,
volenterosament (R-M, *)
Quan parla tothom l'escolta de gust / De bon gust vindria amb vosaltres, però he de ser a
casa a les vuit
(També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal)
(R-M, *)
-> de bona gana, de grat, amb molt de gust, a pler, de cor
-» de mala gana (ant.)
donar-li la gana (a algú) SV, voler fer (alguna cosa) tant sí com no,
encara que sigui contra la voluntat o la raó d'altri (IEC)
Fa sempre el que li dóna la gana / Per què ho fas, això? -Perquè em dóna la gana / No li
dóna la gana de venir / No em dóna la gana de seguir les vostres decisions; jo faré el que
cregui més eficaç
(També s'usa amb la forma donar-li la real gana (a algú))
(EC, Fr, IEC, R-M)
-> passar-li pels collons (a algú), passar-li pels pebrots (a algú)
-» perquè sí (p.ext.)
ficar-se-li al cap (a algú) SV, voler / tenir la intenció de fer alguna
cosa (Fr, *)
Se li ha ficat al cap regalar un ordinador nou al seu fill
-> fer pensament (de fer alguna cosa), fer compte (de fer alguna cosa)
-» ficar-se (alguna cosa) al cap (p.ext.), endur-se (alguna cosa) amb els ulls (p.ext.),
anar darrere (d'alguna cosa) (p.ext.)
passar-li pels collons (a algú) SV, voler fer alguna cosa tant sí com no,
encara que sigui contra la voluntat o la raó d'altri / donar-li
la gana de fer alguna cosa (*, EC)
Farà el que li passi pels collons, no et preocupis
-> passar-li pels pebrots (a algú), donar-li la gana (a algú)
passar-li pels pebrots (a algú) SV, voler fer alguna cosa tant sí com no,
encara que sigui contra la voluntat o la raó d'altri
Si li passa pels pebrots de fer campana de classe, no hi anirà
-> passar-li pels collons (a algú), donar-li la gana (a algú)
no voler estar en la pell (d'algú) SV, no voler estar en les condicions
dolentes en què es troba (IEC)
No voldria estar en la pell d'una dona maltractada pel seu marit
/ No voldria estar en la seva pell
(S'usa en imperfet d'indicatiu i en condicional)
-> no voldria pas ésser (algú)
volta de campana SN, [un vehicle, donar] una volta completa sobre si
mateix (IEC)
El cotxe va topar contra la barrera i va fer una volta de
campana; per sort, no hi va haver ferits
(R-M)
no caure-li la casa a sobre (a algú) O, es diu d'una persona que passeja
molt, que està poc temps dins de casa seva
Al teu marit no li caurà la casa a sobre, no. Es passa gairebé tota la setmana de viatge! /
Si no surt avui, després d'estar tants dies fent repòs, li caurà la casa al damunt
(També s'usa amb la forma no caure-li la casa al damunt (a algú))
-> no caure-li les teulades damunt (a algú)
-» ésser de casa (ant.), ocell de gàbia (ant.)
no caure-li les teulades damunt (a algú) O, es diu d'una persona que es
passeja molt, que està poc temps dins casa seva (A-M)
Al teu fill no li cauran les teulades damunt, no. Es passa el dia fora de casa!
-> no caure-li la casa a sobre (a algú)
-» ésser de casa (ant.), ocell de gàbia (ant.)
a banda i banda (d'algun lloc) SP, a tots dos costats (IEC)
A banda i banda del riu hi ha camps de pomeres / Els àlbers creixien a banda i banda del
riu / Han tret els plataners que hi havia plantats a banda i banda de la carretera, per tal
d'evitar accidents
(R-M, R-M, *)
-» pertot arreu (p.ext.)
al volt de SP, en un lloc rodejant quelcom (R-M)
Es posaren al volt de la taula, i iniciaren una sessió d'espiritisme / Al volt de la ciutat
construïren una autopista de circumval·lació
(R-M, *)
-> al voltant de, pels volts de, a l'entorn de
als environs (d'algun lloc) SP, al voltant d'un indret, d'un lloc
Viuen als environs de Barcelona i això els evita el tràfec del
centre de la ciutat / M'agradaria de viure als environs; la vida
al mig de la ciutat és massa agitada
(El complement és opcional)
(*, R-M)
-> als afores (d'algun lloc), als encontorns (d'algun lloc)
anar d'Herodes a Pilat SV, anar repetidament d'un lloc a l'altre sense
profit (P)
Ja n'estic tip d'anar d'Herodes a Pilat sense resoldre res
(R-M)
-» d'ací d'allà (p.ext.), fer anar (algú) com una pilota (p.ext.)
anar de la Seca a la Meca SV, anar d'un lloc a l'altre, caminar molt,
fer llargs viatges (A-M)
Sempre va de la Seca a la Meca. No li agrada estar gaire temps seguit en un mateix lloc
-> córrer la Seca i la Meca i la vall d'Andorra, trescar la Seca i la Meca
anar per aquests mons de Déu SV, (anar) per diferents llocs, pel món (EC)
Va per aquests mons de Déu com si anés pel seu poble, s'ho coneix tot molt bé
-> anar pel món, córrer fortuna
-» a la ventura (p.ext.)
córrer la gandaina SV, anar a voltar / trescar d'un lloc a l'altre,
anar per ací per allà, generalment per mal fi o per coses de poc
profit (R-M, A-M)
Si no els obligués a quedar-se el seu pare, sempre correrien la
gandaina; no saben estar-se a casa / Els lladres eren a córrer la
gandaina
(R-M, A-M)
-> anar a córrer-la
[Mall. (A-M), gandaina: mot no registrat a l'IEC]
