TREMOLAR
tremolar com una fulla SV, tremolar molt (EC)
Tenia tant fred que tremolava com una fulla
-> tremolar com una fulla de poll, tremolar com la fulla a l'arbre
tremolar com una fulla de poll SV, tremolar molt intensament, sia de
fred, sia de por, de fam, etc. (A-M)
A causa del fred tremolava com una fulla de poll
-> tremolar com una fulla, tremolar com la fulla a l'arbre
més trempat que un gínjol SA, content / molt trempat (R-M, IEC)
Quan el vaig trobar estava més trempat que un gínjol; em va dir
que li havia tocat la rifa
(R-M)
-> alegre com un picarol, trempat com un gínjol, trempat com un all, més eixerit
que un gínjol, més trempat que un pèsol, trempat com un pèsol
més trempat que un pèsol SA, es diu d'una persona o animal que mostra
molta vivesa, molt deixondit / locució que expressa un estat de
salut i d'humor excel·lent (A-M)
És molt simpàtic, és més trempat que un pèsol
-> viu com una centella, més eixerit que un pèsol, trempat com un orgue, més
trempat que un all, trempat com un all, més trempat que un gínjol, trempat
com un gínjol, trempat com un pèsol
trempat com un gínjol SA, molt alegre o eixerit (A-M)
La teva amiga és trempada com un gínjol
-> més trempat que un gínjol, alegre com un gínjol, eixerit com un gínjol, més
eixerit que un gínjol, trempat com un pèsol
trempat com un pèsol SA, molt trempat, ple de salut i bon humor (EC)
Des que ha superat la depressió està trempat com un pèsol, torna
a ser el d'abans
-> trempat com un all, trempat com un orgue, estar de gana, més trempat que un
gínjol, trempat com un gínjol
fer trinquis SV, fer trencadissa (IEC)
Espero que no facis trinquis amb aquestes copes que et dono
(També s'usa amb la forma fer trenquis)
-» trencar-se en mil bocins (p.ext.), fer xixines (d'alguna cosa) (p.ext.), fer pols
(alguna cosa) (p.ext.)
a trencajunts SP, col·locant les peces d'un enrajolat, o els maons o
els carreus d'una paret de manera que no hi hagi coincidència
entre els junts de dues filades consecutives (IEC)
Si no poses els maons a trencajunts, la paret s'enderrocarà
fer miques (alguna cosa) SV, trencar, reduir, a miques (IEC)
Vaig relliscar i vaig fer miques el gerro que m'havia regalat la
tieta Joana
-> fer peces (alguna cosa), fer xixines (d'alguna cosa), fer pols (alguna cosa)
-» fer malbé (alguna cosa) (p.ext.), a miques (p.ext.)
fer peces (alguna cosa) SV, fer trossos alguna cosa (IEC)
El nen ha fet peces el gerro de la tauleta del menjador
-> fer miques (alguna cosa), fer xixines (d'alguna cosa), fer pols (alguna cosa)
-» fer malbé (alguna cosa) (p.ext.)
trencar-se en mil bocins SV, quedar alguna cosa completament esmicolada
El vas ha caigut a terra i s'ha trencat en mil bocins. Vigila que no quedi cap vidre escampat
-» fer trinquis (p.ext.), fer xixines (d'alguna cosa) (p.ext.)
a miques SP, [trencar-se] a trossos molt petits / en porcions
petites (R-M, *)
Li va caure el gerro dels dits i va fer-se a miques / Quan van arribar a casa van trobar la
figureta de porcellana a miquetes
(També s'usa amb les formes a miquetes i a miques i a bocins)
(R-M, *)
-> a trossos, a bocins
-» fer miques (alguna cosa) (p.ext.)
de bon trepig SP, que fa de bon caminar (EC)
Aquest terreny fa de bon trepig: dóna gust de caminar-hi
(Només s'usa com a complement de noms com camí, terreny, etc.)
-> terra de mala petja, camí de mala petja
-» de mal trepig (ant.)
de mal trepig SP, que fa de mal caminar (EC)
Era un camí molt ple de pedres i amb un fort pendent, és a dir, de mal trepig
(Només s'usa com a complement de noms com camí, terreny, etc.)
-» de bon trepig (ant.), terra de mala petja (ant.), camí de mala petja (ant.)
fer-li estrena (a algú) SV, trepitjar a algú el calçat quan l'acaba
d'estrenar
Li van fer estrena de les vambes noves i les hi van deixar negres
-» fer-li l'estrena (a algú) (v.f.), d'estrena (p.ext.)
no veure's la feina als dits SV, enllestir la feina ràpidament (EC)
Aquest noi no es veu la feina als dits: ho enllesteix tot rapidíssim
-» arribar i moldre (p.ext.), treure's (alguna cosa) d'entre mans (p.ext.)
tenir els cordons de la bossa SV, tenir el maneig dels diners (IEC)
Ell treballa molt, però qui té els cordons de la bossa és la seva dona; tot passa per ella /
El més vell de la casa és qui té els cordons de la bossa
(R-M)
-> portar els comptes
-» dur el maneig (d'alguna cosa) (p.ext.)
a boca de canó SP, dit del tret disparat amb la boca de l'arma
gairebé tocant l'objecte al qual hom tira (IEC)
El va matar amb un tret a boca de canó / Li va disparar a boca de canó
-> a tret de canó
-» a tret (p.ext.), a tir (p.ext.)
dotzena de frare SN, conjunt de tretze (EC)
Sempre que li compràvem ous, la bona grangera ens donava dotzena
de frare: "un de torna -deia-, i així tornareu"
(R-M)
fer fora (algú) SV, fer sortir / expulsar, foragitar (A-M, EC)
El mestre a les onze ens ha fet fora / L'han fet fora de l'empresa
(També s'usa amb el verb fotre)
(A-M, EC)
-> treure (algú) al carrer, fotre (algú) al carrer, fotre (algú) a la porta
treure (algú) al carrer SV, treure algú de casa / manar a algú (un criat,
un treballador, etc.) que se'n vagi (IEC, *)
Va treure aquell treballador al carrer perquè robava / Va descobrir que el seu marit tenia
una amant i l'ha tret al carrer: l'ha fet fora de casa
-> tancar-li la porta pels nassos (a algú), fer fora (algú), fotre (algú) al carrer, fotre
(algú) a la porta, fer passar la porta (a algú), ensenyar-li la porta (a algú),
ventar-li la porta pels nassos (a algú), treure (algú) de casa
en delta SP, en triangle / en forma de triangle (IEC, *)
El collage està fet amb llumins col·locats en delta
veure-se'n un esbull SV, sofrir una tribulació a causa del
desencaminament d'algú (IEC)
El seu ajudant no s'ha presentat a la feina i se n'ha vist un
esbull
-> veure-se'n un bull, veure-se'n de tots colors
braç secular SN, en oposició al Tribunal de la Inquisició i als
altres tribunals eclesiàstics, conjunt dels tribunals de justícia
civils o seculars (IEC)
Era membre del braç secular
-» portar (algú) a la barra (p.ext.)
consell de guerra SN, tribunal militar que coneix les causes sotmeses
a la jurisdicció militar (IEC)
Van fer un consell de guerra a un coronel per abús de poder
de punt SP, de tricot / expressió usada per a referir-se a les peces
de vestir fetes de punt de llana o de cotó (R-M, *)
Portes una jaqueta de punt molt gruixuda
(R-M)
en tres dimensions SP, que sobresurt en llargària, en alçària, en
amplària i en gruix respecte una superfície plana (o que produeix
l'efecte òptic de sobresortir)
La meva mare fa quadres en tres dimensions / Vaig anar al cinema a veure una pel·lícula
en tres dimensions
-» en relleu (p.ext.)
fer puces SV, trigar, entretenir-se massa, obrar amb lentitud (A-M)
Vinga, que fas puces, espavila't!
-> matar l'estona, gronxar-s'hi
-» trigar anys i panys (p.ext.), fer estaries (p.ext.), fer temps (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
trigar anys i panys SV, (trigar un) temps molt llarg, d'anys (A-M)
Hi ha pobles que no s'han refet encara i que trigaran anys i panys a refer-se
(També s'usa amb el verb tardar)
(A-M)
-» fer puces (p.ext.), fer anys i panys (p.ext.), voler temps (alguna cosa) (p.ext.),
haver-n'hi per estona (p.ext.)
