TRANSPORT
pont aeri SN, línia aèria, generalment entre dues grans ciutats, amb
un trànsit gairebé ininterromput / mètode de transport entre dos
llocs que consisteix en un trànsit intens i ordenat d'avions
entre els dos llocs (IEC, EC)
El pont aeri entre Madrid i Barcelona acumula retards a causa de
la vaga de pilots
-» per aire (p.ext.)
de tranuita SP, tranuitant / passant la nit o gran part de la nit
sense anar a dormir (IEC, *)
La nit de la revetlla, la van passar de tranuita / Ha anat de
tranuita
(EC, *)
-» passar la nit en blanc (p.ext.), en vetlla (p.ext.)
passar la nit en blanc SV, passar la nit sense dormir (IEC)
Passa la nit en blanc d'una taverna a l'altra
(R-M)
-> passar la nit en clar, no poder aclucar l'ull, fer la vetlla
-» anar de copes (p.ext.), de tranuita (p.ext.)
ésser de la pell del diable SV, (ésser) entremaliat (R-M)
El més petit dels germans és de la pell del diable; no se'l pot suportar / Fa moltes
malifetes: és de la pell del dimoni
(També s'usa amb el nom dimoni)
(R-M, *)
-> ésser de la pell de Barrabàs, ésser de la pell de Judes, no tenir pensament bo
-» mala bua (p.ext.)
canya del pulmó SN, nom popular de la tràquea (Fr)
Es va posar dos dits al coll i va senyalar on era la canya del
pulmó
canviar de mà SV, canviar un bé de propietaris
El restaurant ha canviat de mà / La finca ha canviat de mans / Aquestes vinyes han mudat
de mà
(També s'usa amb el verb mudar)
(*, *, EC)
-» canviar de mans (v.f.), ésser a les mans (d'algú) (p.ext.), de segona mà (p.ext.)
respirar per la ferida SV, manifestar o deixar entreveure un sentiment
que es portava amagat (A-M)
Volia mantenir-ho en secret, però no ho va resistir i va respirar per la ferida / Es vol mostrar
impassible, però alena per la ferida
(També s'usa amb el verb alenar)
-> treure's la màscara, llevar-se la careta
-» ensenyar el llautó (a algú) (p.ext.), veure-se-li el llautó (a algú) (p.ext.), ensenyar
la ceba (a algú) (p.ext.), ensenyar la pota (a algú) (p.ext.), ensenyar l'orella (a
algú) (p.ext.)
mals endreços SN, estris, mobles, etc., inservibles, que hom té
arraconats (IEC)
Entre els mals endreços d'una masia van trobar una magnífica
llumenera de cinc becs / Fes el favor de treure tots aquests mals
endreços d'aquí
(R-M)
-» cambra dels mals endreços (p.ext.), ésser una carraca (p.ext.), cafetera russa
(p.ext.)
cambra dels mals endreços SN, habitació on es guarden les coses
espatllades o de poc ús / habitació destinada a guardar coses
velles o de poc ús (A-M, EC)
Ho tenim a la cambra dels mals endreços / Érem tanta gent a sopar que vam haver
d'afegir-hi una taula que teníem a l'habitació dels mals endreços / Col·loca-ho al quarto
dels mals endreços
(També s'usa amb el nom habitació i amb el castellanisme quarto)
(EC, *, *)
-» cambra fosca (p.ext.), mals endreços (p.ext.)
[Cat. (A-M)]
de biaix SP, través / en direcció perpendicular a una altra,
inclinat (Fr, *)
Hi havia un sofà posat de biaix / Amb aquest trànsit, haurem de
travessar el carrer de biaix
(IEC, *)
-> de través, al biaix
de través SP, en direcció perpendicular a una altra, inclinat / el
llarg d'una cosa posat en direcció perpendicular al llarg, d'una
altra cosa, a una direcció donada, entravessat (R-M, IEC)
El gerro no et cabrà en aquesta caixa si no el poses de través;
és més ample que alt / Aquesta flassada, la posarem de través
(R-M, IEC)
-> de biaix
-» en bandolera (p.ext.)
en bandolera SP, penjat d'una espatlla i creuant el cos fins al
costat contrari (IEC)
Portar una bossa en bandolera
(IEC)
-» de través (p.ext.)
a través de SP, anant d'una extremitat a l'altra, d'un costat a
l'altre, d'una cosa per dins d'ella (IEC)
Rebia la claror a través de les persianes mig closes / Els
xiulets del vent a través del bosc
(R-M, EC)
-» camps a través (p.ext.)
de part a part SP, travessant / passant a través d'alguna cosa (IEC, *)
Volia clavar un tac, i amb la màquina de foradar ha passat la
paret de part a part / Cal passar el fil pel cartó de part a part
i després fer un nus a un cap perquè no s'escapi
(R-M)
