TEMPTEJAR
mirar de quin costat ve el vent SV, observar el curs dels esdeveniments
per conformar-hi la conducta (IEC)
Abans no et decideixis a parlar, mira de quin costat ve el vent;
en segons quines situacions no es pot ser inoportú
(R-M)
-> sondar el terreny, mirar de quin costat bufa el vent, prendre el pols (a alguna
cosa)
sondar el terreny SV, assegurar-se de l'estat d'una cosa abans d'obrar
o de prendre una determinació (EC)
Abans de demanar un augment de sou al seu cap va sondar el terreny per saber si estava
de bon humor i si era el moment adequat de fer-ho
(També s'usa amb el verb sondejar)
-> mirar de quin costat bufa el vent, mirar de quin costat ve el vent, prendre el
pols (a alguna cosa)
deformació professional SN, tendència, disposició o actitud que hom
adquireix amb l'exercici d'una professió i que aplica fora de
l'àmbit laboral
És perruquera i sempre es fixa en els pentinats de tothom. Deu ser deformació professional
un punt de SQ, ésser lleugerament d'alguna manera expressada (R-M)
Aquest vi no m'agrada perquè té un punt de dolç; jo prefereixo els vins ben secs / A l'arròs
li falta un punt de sal perquè sigui tan bo com el de la iaia / El cafè té una punta d'agre
(S'usa normalment seguida de noms o adjectius. També s'usa amb les formes una punta de
i un punt massa de)
(R-M, *, *)
-» una mica de (p.ext.), un poc de (p.ext.), un xic de (p.ext.)
tenir tirada SV, tendir / tenir inclinació per una professió, un
estat, etc. (R-M, *)
Té tirada per les tasques benèfiques
(R-M)
-» estimar-se més (p.ext.)
en herba SP, sense espigar / es diu del blat i altres llavors quan
no han arribat encara a la maduresa (R-M, IEC)
L'alfals per al bestiar s'ha de segar en herba. No esperis que s'assequi / Segà el blat en
herba
(S'usa normalment amb els verbs ésser, segar, etc.)
(R-M, EC)
tendre com un all SA, es diu de les coses molt tendres (A-M)
Aquesta verdura és tendra com un all, gairebé es desfà a la boca
-> tendre com una verdolaga
tendre com una verdolaga SA, es diu de les coses molt tendres (A-M)
Ens van servir una col tendra com una verdolaga: gairebé es fonia a la boca
-> tendre com un all
el cuc solitari SD, tènia / paràsit que habita a l'intestí de l'home,
el qual pot infectar-se en menjar carn de porc o de bou poc cuita
(EC, *)
Aquell noi tenia el cuc solitari, per això estava tan prim / Tothom sabia que havia patit la
solitària
(També s'usa simplement solitari o, alternativament, la solitària)
ping-pong SN, modificació del tennis jugada amb pales primes i una
petita pilota de cel·luloide sobre una taula rectangular dividida
en dues meitats per una xarxa transversal (EC)
M'agrada força jugar a ping-pong
-> tennis de taula
[Reduplicatiu]
servir la pilota SV, en el tennis i altres jocs de pilota, posar-la en
joc (EC)
Li tocava servir la pilota al tennista Àlex Corretja
-» ésser mà (p.ext.), tenir la mà (p.ext.), tallar la pilota (p.ext.)
tallar la pilota SV, en el tennis, ping-pong, etc., donar un cop a la
pilota amb inclinació de raqueta, pala, etc., de manera que la
pilota agafi, al mateix temps que moviment de translació, un
moviment de rotació (EC)
Aquell tennista va tallar la pilota, de manera que el seu rival no la hi va poder tornar
-» servir la pilota (p.ext.)
tennis de taula SN, esport de pilota que enfronta dos jugadors, o dues
parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d'una
taula dividida transversalment per una xarxa, consistent a
colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt o
pel voltant de la xarxa, fent que boti una vegada dins els límits
de la superfície del camp contrari i de manera que l'adversari no
la pugui tornar (T)
Va quedar primer en la competició de tennis de taula
-> ping-pong
estar que trina (alguna cosa) SV, una situació, ésser molt tensa
Hi ha mal humor avui. No protestis gaire que tot plegat està que trina
-> estar que bufa (alguna cosa)
-» poder-se tallar l'aire (p.ext.), en estat de guerra (p.ext.)
poder-se tallar l'aire O, haver-hi un ambient molt tens
Després de la baralla, en aquella habitació es podia tallar l'aire
-» estar que trina (alguna cosa) (p.ext.), mala maror (p.ext.), córrer mals aires
(p.ext.), mar de fons (p.ext.), en estat de guerra (p.ext.)
alta tensió SN, tensió superior a 250 V, i generalment de milers de
volts, destinada al transport d'energia elèctrica a través de
línies, anomenades, per això, d'alta tensió (EC)
Vigileu amb aquells cables d'alta tensió / Volen instal·lar-hi una línia d'alt voltatge
(També s'usa amb la forma alt voltatge)
-» baixa tensió (p.ext.)
baixa tensió SN, tensió inferior als 250 V (generalment de 110, 127 i
220 V), destinada a la distribució d'energia elèctrica als
abonats (EC)
Era una distribució d'energia de baixa tensió
(També s'usa amb la forma baix voltatge)
-» alta tensió (p.ext.)
en estat de guerra SP, dit per a referir-se a una situació de tensió
El departament està en estat de guerra / En David i en Víctor
sempre estan en estat de guerra
-» poder-se tallar l'aire (p.ex.t), estar que trina (alguna cosa) (p.ext.), mala maror
(p.ext.), córrer mals aires (p.ext.), mar de fons (p.ext.)
anar de cantó SV, caminar sense estabilitat, decantar-se (R-M)
Vaig veure que anava de cantó, i és que sortia de la taverna
(R-M)
-> fer esses, anar de gambirot, fer tentines
anar de gambirot SV, caminar a la torta o amb passes desiguals, com
qui va a caure (A-M)
Si et don una morma, aniràs de gambirot no sé fins quan
(També s'usa amb altres verbs de moviment)
(A-M)
-> anar de cantó, a la torta, de tort, de guerxo
[Mall., Men. (A-M)]
fer tentines SV, caminar sense estabilitat (R-M)
Va carrer avall fent tentines, a veure si caurà
(R-M)
-> fer esses, anar de cantó
-» borratxo com una sopa (p.ext.); portar un pet (p.ext.); ara caic, ara m'aixeco
(p.ext.)
tenyir (alguna cosa) a l'ample SV, tenyir peces de roba esteses en tota la
seva amplària (EC)
Vam tenyir aquella catifa a l'ample
(Només s'usa amb noms que denoten teixits com a complement)
-> tenyir (alguna cosa) a la plana
