SENTIMENTAL
ésser tot cor SV, ésser molt sensible (IEC)
És tot cor, a les pel·lícules melodramàtiques sempre acaba plorant
-> tenir bon cor
-» tenir el cor de pedra (ant.), ésser de suro (algú) (ant.), ésser un glaç (algú) (ant.)
tenir bon cor SV, sentimental / ésser una persona que es lliura
fàcilment als sentiments, a la tendresa (Fr, *)
Quan era petit i trobava un gat o un gos ferit el duia a casa i
el cuidava. Tenia bon cor / Té molt cor i de seguida s'emociona
(També s'usa amb les formes tenir molt cor i tenir molt bon cor)
-> ésser tot cor
-» tenir el cor de pedra (ant.), ésser de suro (algú) (ant.), ésser un glaç (algú) (ant.)
venir a orelles (d'algú) SV, alguna cosa, arribar a oïda d'algú (IEC)
Li ha vingut a orelles que el volen destinar a un altre lloc de
treball i està preocupat / M'ha vingut a orelles que pensen
formar un nou partit polític
(R-M)
-> arribar a orelles (d'algú)
-» haver nassada (d'alguna cosa) (inv.), tenir fums (d'alguna cosa) (inv.)
tenir l'oïda fina SV, sentir-hi bé
Té l'oïda fina, tan lluny com estem i segur que ens ha sentit
-» tenir l'orella dura (ant.), dur d'orella (ant.)
edat de discreció SN, edat en què l'home és capaç de distingir el bé
del mal moral (A-M)
I que com cadascú d'aquells serà d'edat de discreció, que per
vosaltres siguin induïts i aconsellats a fermar matrimoni
(A-M)
-» posar seny (p.ext.), ús de raó (p.ext.), sentit comú (p.ext.)
sentit comú SN, facultat atribuïda a la generalitat de les persones
de discernir raonablement les coses / facultat reguladora que
permet a l'home de fonamentar tot judici sense caure ni en
l'escepticisme ni en el dogmatisme (IEC, EC)
No para de fer ximpleries, sembla que hagi perdut el sentit comú
-» posar seny (p.ext.), recobrar el seny (p.ext.), edat de discreció (p.ext.)
ús de raó SN, raciocini / capacitat per a discórrer / edat en què la
persona pot ja raonar talment que es considera com a responsable
dels seus actes (R-M, A-M, EC)
D'ençà que té ús de raó que ha volgut estudiar matemàtiques / L'ús de raó s'adquireix amb
els anys / Arribar a l'ús de raó
(R-M, R-M, EC)
-» edat de discreció (p.ext.)
mot d'ordre SN, consigna verbal de reconeixement entre militars de
missions concretes, composta del sant i senya i la contrasenya (EC)
Per entrar a l'edifici oficial s'havia de dir el mot d'ordre
-> sant i senya
-» paraula clau (p.ext.)
sant i senya SCoord, mots que serveixen al sentinella per a
identificar, sobretot durant la nit, els qui s'apropen al lloc de
guàrdia (IEC)
Per a poder-hi passar s'havia de dir al guardià el sant i senya
-> mot d'ordre
-» paraula clau (p.ext.)
fer el senyal de la creu SV, beneir, senyar amb el senyal de la creu /
senyal que els catòlics fan amb la dreta al front, a la boca i al
pit en llurs oracions i actes religiosos (EC, IEC)
En entrar a l'església tothom ha de fer el senyal de la creu / No sabia fer el senyal de la
santa creu
(També s'usa amb la forma fer el senyal de la santa creu)
les quatre barres SD, dit per a referir-se a la bandera catalana
Quan va arribar al cim de l'Everest, hi va clavar les quatre barres
bon home SN, fórmula usada per a adreçar-se a un home que hom troba
al carrer sense conèixer-lo
Ep, bon home, que em podríeu indicar on és l'ajuntament?
-» sant cristià (p.ext.)
fer el senyor SV, voler aparentar distinció / imitar la manera de
produir-se d'un senyor autèntic (R-M, EC)
Es pensen que, com que han arreplegat quatre duros, ja poden fer
el senyor
-» donar-se aires de (p.ext.), gastar aires de (p.ext.)
ésser tot un senyor SV, tenir les maneres, la distinció, la noblesa que
escau a una persona d'alt rang (EC)
El teu oncle és tot un senyor. Mira de quina manera més ben
educada tracta els seus convidats / La Mercè és tota una senyora,
sap quedar bé amb tothom
(Sovint s'omet el quantificador tot. També s'usa amb els noms cavaller i dama)
-> ésser tot un home
-» portar-se com un senyor (p.ext.), tenir classe (p.ext.)
d'estar per casa SP, d'una manera senzilla (EC)
Preparem una festa d'estar per casa; tots són de confiança / Em posaré d'estar per casa
(R-M, EC)
-» de cada dia (p.ext.), de batalla (p.ext.), d'esport (p.ext.)
de mala estofa SP, expressió usada per a indicar que alguna cosa és
de mala qualitat
És un tocador de mala estofa
-» de bona estofa (ant.)
de poble SP, expressió usada per a referir-se a algú que és senzill
per la seva manera d'actuar o de fer alguna cosa
És de poble: encara no està acostumada a aquests avenços tecnològics / Gent de poble
(S'usa normalment com a complement dels noms dona, home, gent i persona)
-> ésser un pagès
-» de ciutat (ant.), d'espardenya (p.ext.)
ésser un pagès SV, algú, ésser senzill per la seva manera d'actuar o
de fer alguna cosa
Jo sóc un pagès en aquestes coses, però em sento ben orgullós d'ésser així
(També s'usa amb la forma ésser molt pagès)
-> de poble
una mar SQ, separació, diferència molt gran (EC)
Entre tu i jo hi ha una mar
(EC)
a part SP, separat del conjunt o del total / separadament,
independentment, sense connexió (R-M, IEC)
Aquesta factura, posa-la a part perquè s'ha de pagar abans que
les altres / El vaig cridar a part
(R-M, EC)
-> deixar (algú o alguna cosa) de banda, deixar (alguna cosa) de banda, posar
(alguna cosa) de banda
al seu torn SP, per la seva part, separat de la resta (EC)
En Jordi va haver de preparar quatre exàmens amb en Marc, i en Marc, al seu torn, en va
haver de preparar quatre més amb la Mariona
-» per separat (p.ext.)
per separat SP, a part l'un de l'altre
Van arribar, com és habitual, per separat
-» al seu torn (p.ext.), d'un en un (p.ext.), anar cadascú pel seu vent (p.ext.)
posar (alguna cosa) en decant SV, decantar alguna cosa, posar-la a un
costat, guardar-la (IEC)
Posa tot això en decant, que quan vingui en Joan li ho donarem
perquè s'ho emporti
-> posar (alguna cosa) de banda
