SALVAR
treure les castanyes del foc (a algú) SV, salvar algú d'una situació
compromesa / resoldre una situació compromesa afrontant-ne el
risc (IEC, EC)
Sempre ha de treure les castanyes del foc al seu fill
-> treure (algú) del fang, fer-li el pont de plata (a algú), treure (algú o alguna cosa) a
vores
-» posar el cascavell al gat (p.ext.), salvar la vida (a algú) (p.ext.), cobrir les
espatlles (a algú) (p.ext.)
anar al cel SV, salvar-se de les penes eternes
Els nens que es porten bé aniran al cel
-» anar a l'infern (ant.)
salvar la pell SV, escapar d'un perill de mort (R-M)
Quan va veure tot el bosc encès, sols va procurar de salvar la
pell / No sé com salvà la pell d'un accident tan terrible
(R-M)
-> tornar a néixer, salvar el cul, salvar la vida
-» haver vist la mort de la vora (p.ext.)
salvar la vida SV, salvar-se de la mort / escapar de la mort (Fr, IEC)
Salva la vida mentre puguis, perquè estem en constant perill
-> salvar la pell, salvar el cul
-» salvar la vida (a algú) (inv.), sortir-se'n (p.ext.), haver vist la mort de la vora (p.ext.)
deure la vida a SV, ésser salvat per algú (o alguna cosa) de la mort
(IEC)
Et van salvar aquelles injeccions; pots ben dir que els deus la
vida / Jo dec la vida al teu germà, que em salvà d'aquell incendi
/ Dec la vida a l'Oriol des que em va salvar de caure en un
barranc quan érem petits
(R-M, R-M, *)
-» salvar la vida (a algú) (inv.), perdonar la vida (a algú) (inv.)
fora de perill SAdv, salvat d'un perill (R-M)
La seva ferida era molt greu, però ara ja és fora de perill / No pateixis més: es troba fora
de perill
(R-M, *)
-» en perill (ant.), sa i estalvi (p.ext.), sana i salva (p.ext.)
haver vist la mort de la vora SV, haver-se salvat de la mort / escapar
d'un greu perill (Fr, IEC)
Aquest és dels qui ha vist la mort de la vora, amb l'accident que ha tingut
-» salvar la pell (p.ext.), salvar la vida (p.ext.), tornar a néixer (p.ext.)
viure com un ós SV, viure solitari, defugint la societat dels homes
(A-M)
Han descobert que la veïna del primer pis vivia com un ós,
aïllada de tothom
-> viure com una ostra, fer vida de gos
-» a soles (p.ext.), enterrar-se en vida (p.ext.)
viure com una ostra SV, salvatge / viure solitari, defugint la
societat dels homes (Fr, *)
Marxarà de la ciutat perquè vol passar a viure com una ostra, apartat de tothom
-> viure com un ós, fer vida de gos
-» a soles (p.ext.), enterrar-se en vida (p.ext.)
deixar el llit SV, llevar-se després d'una malaltia (Fr)
Va deixar el llit després d'haver-se passat dos mesos tancat a casa
-» fer llit (ant.), ficar-se al llit (ant.), posar-se bo (p.ext.), donar d'alta (algú) (p.ext.),
llit de dolor (p.ext.), cobrar forces (p.ext.), posar-se bé (p.ext.)
casa de salut SN, institució sanitària d'internament / (euf.) se sol
usar quan es tracta d'un sanatori psiquiàtric / establiment
particular on són admesos, pagant, malalts i esp. bojos (R-M,
Fr, IEC)
Ha estat tres mesos en una casa de salut perquè tenia trastorns nerviosos / Li han
recomanat que estigués una bona temporada en una casa de salut, però els seus pares
s'hi resisteixen
(R-M)
-> casa de bojos, casa d'innocents
-» estar per tancar-lo (p.ext.), estar perquè el tanquin (p.ext.)
bany de sang SN, gran nombre de ferits i morts; carnisseria (EC)
La manifestació va acabar en un bany de sang / Quin bany de sang que va provocar
l'atemptat! / Hem trobat el cos en un bany de sang
(EC, *, *)
-» nedar en sang (p.ext.), costar moltes vides (p.ext.)
sang viva SN, sang que raja d'una ferida / sang que brolla, que
corre (IEC)
Havia caigut i li rajava sang viva del genoll
-» córrer fil a fil (p.ext.), fer sang (a algú) (p.ext.), carn viva (p.ext.)
perdre el plor SV, una criatura, perdre un moment la respiració de
tant plorar / restar, una criatura, sense respiració a
conseqüència d'una excitació sobtada (IEC, EC)
De tant que plorava, va perdre el plor
-» trencar-se-li l'alè (a algú) (p.ext.), perdre l'alè (p.ext.)
guardar les festes SV, santificar les festes, no treballar-hi (EC)
És temps de guardar les festes
-» festa de guardar (p.ext.)
anar a roba SV, saquejar / entrar en un lloc i robar tot el que hi ha
de valor (Fr, *)
Van anar a roba als grans magatzems
-> anar a sac
anar a sac SV, saqueig / entrar en un lloc i robar tot el que hi ha
de valor (IEC, *)
Anaven a sac per totes les cases / Van anar a sac en més d'una ocasió per a poder donar
menjar a les seves famílies / Entrar a sac en una ciutat
(També s'usa amb el verb entrar)
(*, *, Fr)
-> anar a roba
donar falconada SV, treure diners fraudulentament o violenta
Quan hi ha una mort, sempre apareixen parents que no coneixes de
res que vénen a donar falconada, a endur-se'n tot el que troben
-> pegar falconada
-» fer presa de (p.ext.)
pegar falconada SV, treure diners fraudulentament o violenta / atacar
amb vistes a emparar-se de quelcom (*, R-M)
Mentre el vell agonitzava els parents hi anaren a pegar
falconada; s'ho endugueren tot, menys el llit del moribund / Vés
amb compte que aquests l'única cosa que volen és pegar falconada
(R-M)
-> donar falconada
-» fer presa de (p.ext.)
cul de gallina SN, sargit rodó mal fet, defecte que es produeix en els
teixits a conseqüència de fils més fluixos que els altres que
s'arrufen i donen molt mal aspecte a la roba / arrugat d'un
sargit o pedaç (A-M, R-M)
Procura fer ben pla el sargit d'aquest mitjó, que no hi quedi un
cul de gallina
(R-M)
-> cul de vella
-» posar genolls (p.ext.)
cul de vella SN, sargit rodó mal fet, defecte que es produeix en els
teixits a conseqüència de fils més fluixos que els altres que
s'arrufen i donen molt mal aspecte a la roba (A-M)
No li penso portar més roba perquè me la sargeixi: sempre m'hi
deixa culs de vella
-> cul de gallina
-» posar genolls (p.ext.)
a bodes em convides O, expressió que denota la joia que ens produeix
una proposició que acceptem / expressió de joia que indica
acceptació d'una proposició que ens plau (IEC, R-M)
Dius si vull venir? A bodes em convides! Estava esperant amb il·lusió que m'ho
demanessis / -Anem al cinema? A bodes em convides! / Vols que vingui a la festa? A
bodes em convides, i tant que vindré
(R-M, R-M, *)
-> a festa major em convides
a festa major em convides O, es diu per a expressar la satisfacció per
la proposta que algú ens fa (A-M)
Que vingui al cinema amb tu? A festa major em convides
-> a bodes em convides
en nom de Déu SP, exclamació de satisfacció quan s'obté allò que es
desitjava o per què es treballava (A-M)
En nom de Déu, que has vingut! / En Pep ja no està malalt. -En nom de Déu!
(A-M)
-> gràcies a Déu
a plena satisfacció SP, amb tota complaença (R-M)
Va executar el concert a plena satisfacció dels oients
(R-M)
-» cor què vols, cor què desitges (p.ext.); quedar servit (p.ext.); a cor què vols
(p.ext.); a cos de rei (p.ext.)
anar a raig de càntir SV, anar molt bé, sense dificultats (A-M)
Tot anava a raig de càntir i després, de sobte, va començar a anar malament
-> anar com una seda, anar sobre rodes
[Or. (A-M)]
anar com una seda SV, anar perfectament / un afer, no trobar el menor
obstacle (R-M, IEC)
Allò que tu li has dit ha anat com una seda; n'ha fet tant de cas que ha rectificat de seguida
(R-M)
-> anar sobre rodes, anar a raig de càntir, anar vent en popa, anar la nata
cor què vols, cor què desitges SCoord, amb la satisfacció total dels
desitjos / amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la
comoditat imaginable (IEC, EC)
Va riure cor què vols, cor què desitges
-> boca què vols, cor què desitges; a cos de rei
-» a cor què vols, cor què desitges (v.f.); a plena satisfacció (p.ext.)
