PROPER
estar als últims SV, estar a punt d'esdevenir-se una cosa (A-M)
La situació a l'Orient Mitjà està als últims, qualsevol dia esclatarà una guerra
-» a punt (de fer alguna cosa) (p.ext.)
primer vinent SQ, vinent, propvinent (EC)
Lo diumenge primer vinent
(S'usa després de substantius que denoten períodes temporals com els noms dels dies de
la setmana, any, mes, setmana, etc.)
(A-M)
de propietat SP, expressió emprada per a indicar que un bé és
propietat d'algú i que en pot disposar lliurement
És un pis de propietat / Tenia una casa de propietat
(EC, *)
-» de lloguer (p.ext.), ço del seu (p.ext.), nua propietat (p.ext.)
amb propietat SP, expressió usada per a assenyalar la qualitat de
propi, que convé exactament a allò que hom vol representar,
expressar, etc.
Sempre s'expressava amb propietat / Parla i escriu amb una gran propietat
(S'usa normalment amb els verbs escriure, expressar, parlar, etc. i també amb el
modificador gran en posició prenominal)
(*, EC)
-> com cal, com Déu mana
en si SP, expressió que indica la realitat objectiva, material, en
tant que independent del subjecte humà i del seu coneixement
d'aquesta realitat (EC)
La veritat en si és impossible de definir
-» per a si (ant.)
haver-hi marro SV, es diu quan hi ha una ocasió propícia per a alguna
cosa (treure profit o passar-ho bé, per exemple)
Entrem, que ací hi ha marro: segur que podrem lligar
-» terreny adobat (p.ext.)
[Val.]
terreny adobat SN, circumstància propícia (R-M)
El desordre és terreny adobat de moltes crisis polítiques
(R-M)
-» haver-hi marro (p.ext.)
ço del seu SN, allò que és propietat meva (o teva, etc.), allò que
pertany a mi (o a tu, etc.) (IEC)
Despengué de ço del seu 10.000 escuts / Despengué molt de ço del seu
(També s'usa amb les altres formes del possessiu)
(IEC, EC)
-» de propietat (p.ext.)
mà lliure SN, propietat de béns el domini dels quals és alienable per
prescripció legal (EC)
Tenen aquestes terres en règim de mà lliure / La decisió del
jutge fou que aquelles terres quedessin en règim de mà lliure
-» mà morta (ant.)
mà morta SN, propietat de béns de tota mena, el domini dels quals
era inalienable per prescripció legal (EC)
Posseïen un munt de terres en règim de mà morta / Segons el testament de son pare,
heretà la casa pairal en mà morta
-» mà lliure (ant.)
nua propietat SN, propietat desposseïda de l'usdefruit, el qual té a
favor seu una altra persona distinta del propietari, anomenat "nu
propietari" (EC)
La Maria té la nua propietat de la finca del carrer de la Sort
núm. 9
-» de propietat (p.ext.)
balança comercial SN, part de la balança de pagaments que reflecteix
les importacions i les exportacions de mercaderies / proporció
entre les entrades i les sortides (IEC, A-M)
La balança comercial d'aquell negoci no ens era gens favorable
-» balança de pagament (p.ext.), llibre de caixa (p.ext.), compte d'explotació
(p.ext.), estat de comptes (p.ext.)
regla de tres SN, algorisme utilitzat en la resolució de problemes de
proporcionalitat (EC)
Aquest exercici segur que es pot resoldre amb una regla de tres
a derrama SP, d'una manera proporcional / [repartir] en parts iguals
(*, IEC)
Ja cal que reparteixis aquests impostos a derrama entre els
llogaters
-> a prorrata, a parts iguals, a escot, a parts
a escala SP, segons determinades proporcions (R-M)
Hi ha col·leccions d'autos en miniatura, a escala, que són veritablement boniques / Fer
una cosa a gran escala / Era una maqueta de l'edifici a petita escala
(També s'usa amb els modificadors gran i petit en posició prenominal)
(R-M, *, *)
-» en miniatura (p.ext.)
a escot SP, expressió usada per a indicar que la despesa que han fet
dues o més persones es pagarà de manera proporcional
Vam pagar el viatge a escot entre tots els amics
(R-M)
-> a prorrata, a parts iguals, a derrama, a parts
-» per barba (p.ext.)
a parts iguals SP, d'una manera proporcional
El meu avi va repartir l'herència a parts iguals entre els fills / L'empresa era dels socis a
parts iguals
-> a parts, a escot, a prorrata, a derrama, a mitges
-» anar a la part (p.ext.)
a proporció de SP, en quantitat proporcionada (IEC)
A proporció de la gent que hi havia, es van vendre pocs llibres / A proporció, aquest any
s'han matriculat menys estudiants a la Facultat / Cobraran a proporció de la feina feta
(El complement es pot ometre)
(R-M, R-M, *)
-> a raó de
a prorrata SP, repartit proporcionalment / distribuint
proporcionalment quelcom entre diverses persones / locució que
significa que hom distribueix quelcom entre diferents persones en
proporció a la participació de cadascuna en un afer (R-M, Fr, EC)
L'import del dinar es va repartir a prorrata entre les famílies,
descomptant els infants / Ho pagaren entre tots els socis a
prorrata
(R-M, EC)
-> a derrama, a escot, a parts iguals, a parts
-» per cap (p.ext.), per barba (p.ext.)
a raó de SP, en una proporció de / en la relació quantitativa de (R-
M, EC)
Tocarà a raó de mil pessetes per persona / Es paga a raó de cent pessetes per dia / Els
monitors van repartir-se les criatures a raó de deu per cap
(El complement de la preposició denota quantitat)
(R-M, EC, *)
-> a proporció de
en la mesura de SP, en la proporció que (IEC)
Ho faré en la mesura del possible / Intervindrem en la gestió en
la mesura que ens ho permetin / En la mesura que perdia pes, el
globus s'anava enlairant / T'ajudaré en la mesura que podré
(*, R-M, IEC, EC)
-> en tant que
-» tant com (p.ext.)
per barba SP, per cada persona / repartit proporcionalment (R-M, *)
Érem sis i ens va tocar pagar vint duros per barba; va resultar
un berenar barat / Toquen cent pessetes per barba
(R-M, EC)
-> per cap, per persona
-» a escot (p.ext.), a prorrata (p.ext.)
donar-li sabata de son peu (a algú) SV, donar a algú allò que es mereix o
allò que ell mateix es procura amb el seu comportament (A-M)
Si es continua comportant així li donarem sabata de son peu
(També s'usa amb el diminutiu sabateta i amb les altres formes del possessiu)
-» trobar sabata de son peu (inv.)
ben fet SA, de belles proporcions (R-M)
Em sembla que, en els atletes, aquesta noia admira més l'home ben fet que no la figura
esportiva / La model d'aquell escultor era ben feta; produïa el plaer de l'harmonia i l'equilibri
/ Sortia amb un noi molt ben fet
(R-M, R-M, *)
-> de bona planta, ben plantat, ben tallat, ben parit, tenir bona planta
-» fer de bon veure (p.ext.)
dur (alguna cosa) de cap SV, tenir la ferma intenció de fer alguna cosa
(EC)
De fa dies duu un viatge de cap / Duu de cap fer una veritable
proesa / Duu de cap una bestiesa: nedar al mar el dia de Nadal /
Ara porta de cap pujar a l'Everest amb els companys del club
excursionista
(També s'usa amb el verb portar)
(*, *, *, R-M)
-> ficar-se (alguna cosa) entre cella i cella, ficar-se (alguna cosa) al cap, tenir
(alguna cosa) en vista, tenir (alguna cosa) en perspectiva
-» en cor (de fer alguna cosa) (p.ext.), en projecte (p.ext.)
fer compte (de fer alguna cosa) SV, tenir intenció de (R-M)
Faig compte d'anar a comprar a primera hora / Enguany faig compte
de passar les vacances a la muntanya
(R-M, Fr)
-> fer pensament (de fer alguna cosa), dur (alguna cosa) de cap, ficar-se-li al cap (a
algú)
-» fer comptes (de fer alguna cosa) (v.f.), veure's amb cor (de fer alguna cosa) (p.ext.),
en cor (de fer alguna cosa) (p.ext.)
fer pensament (de fer alguna cosa) SV, pensar de fer alguna cosa (A-M)
Ara ha fet pensament de comprar-se una casa
-> fer compte (de fer alguna cosa), fer un pensament, ficar-se-li al cap (a algú)
-» fer el pensament (de fer alguna cosa) (v.f.), en cor de (p.ext.), ésser qüestió (de fer
alguna cosa) (p.ext.)
fer-se comptes (de fer alguna cosa) SV, proposar-se / formar la intenció de
fer alguna cosa (R-M, *)
No et facis comptes de sortir abans de les vuit perquè no hauràs acabat la feina
(R-M)
ficar-se (alguna cosa) al cap SV, proposar-se decididament de fer alguna
cosa, obstinar-s'hi / entestar-se, enderiar-se (EC)
S'ha ficat aquesta idea al cap i no hi ha qui el tregui d'aquí / No sé com s'ha ficat al cap de
vestir-se així / Ara s'ha fotut al cap deixar de fumar
(També s'usa amb els verbs fotre i posar)
(*, R-M, *)
-> dur (alguna cosa) de cap, ficar-se (alguna cosa) entre cella i cella
-» ficar-se-li al cap (a algú) (p.ext.)
ficar-se (alguna cosa) entre cella i cella SV, tenir un ferm propòsit, una idea
fixa (IEC)
S'ha ficat aquesta idea entre cella i cella / S'ha posat entre cella i cella que ha de treure's
el permís de conduir en el primer intent
(També s'usa amb els verbs fotre i posar)
-> dur (alguna cosa) de cap, ficar-se (alguna cosa) al cap
-» en cor (de fer alguna cosa) (p.ext.)
tenir (alguna cosa) en perspectiva SV, entreveure alguna cosa com a
probable (IEC)
Sempre parla del viatge que té en perspectiva, però no va mai
enlloc / Tenia un molt bon negoci en perspectiva
(R-M, EC)
-> tenir (alguna cosa) en vista, dur (alguna cosa) de cap
