POCA-SOLTA
ésser un carnestoltes (algú) SV, ésser un poca-solta que hom no pot
prendre's seriosament (IEC)
Només sap dir tonteries i no fa mai res seriosament. És un carnestoltes
-> baliga-balaga, barliqui-barloqui
no tenir solta ni volta (algú) SV, no ésser raonable (R-M)
És un home que no té solta ni volta; sempre contesta amb despropòsits / És un professor
sense solta ni volta
(També s'usa amb la forma sense solta ni volta i sense solta)
(R-M, *)
ésser poderós (de fer alguna cosa) SV, ésser capaç de poder fer alguna cosa
/ poder-la (*, IEC)
Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu / No sóc poderós d'oferir-vos el que em
demaneu
(EC, IEC)
-» tenir les mans lliures (p.ext.)
tenir les mans lliures SV, no tenir traves / estar no impedit d'obrar (R-
M, IEC)
Ja ha pagat tot el deute; ara té les mans lliures per vendre la
casa quan li convingui
(R-M)
-» tenir les mans lligades (ant.), fer i desfer (p.ext.), ésser poderós (de fer alguna
cosa) (p.ext.), ésser lliure (de fer alguna cosa) (p.ext.), permetre's la llibertat (de
fer alguna cosa) (p.ext.)
pàtria potestat SN, poder jurídic que el "pater familias" tenia sobre
els fills legítims de qualsevol sexe, sobre els descendents
legítims masculins, sobre els forasters ingressats a la família i
sobre els fills legitimats (EC)
Antigament s'exercia la pàtria potestat
separació de poders SN, declaració formal davant de notari o jutge per
la qual l'apoderat cessa en les seves funcions de representant
del poderdant (EC)
Es va fer, davant de notari, la separació de poders
-» separació de béns (p.ext.)
abastar lluny SV, ésser poderós
El seu pare abasta lluny; és un dels màxims dirigents de l'empresa
(R-M)
-> tenir el braç llarg
peix gros SN, persona de gran poder polític, social, econòmic, etc.
(EC)
A ell no li posaran cap inconvenient; és un peix gros i li tenen moltes consideracions / A la
festa, vindran tots els peixos grossos de la comarca
(R-M,*)
-> cap gros, home de pes, home de valor
-» tallar el bacallà (p.ext.), la plana major (p.ext.)
tenir el braç llarg SV, tenir poder ampli / (algú) abastar lluny el seu
poder (IEC, EC)
Marxant del poble no podran sostreure's a la justícia, que té el
braç llarg i els atraparà / El seu pare té el braç llarg; és un
dels màxims dirigents de l'empresa
(R-M)
-> abastar lluny, tenir vara alta
tenir vara alta SV, tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa (IEC)
En aquesta qüestió el seu pare té vara alta, perquè és el president de l'entitat
(R-M)
-> tenir el braç llarg
-» tenir pes (p.ext.)
amb tota força SP, amb tot el poder que es pot aplicar (A-M)
Hem d'actuar amb tota força
-» amb totes les forces (v.f.), amb força (p.ext.)
més podrit que una anxova SA, molt podrit (A-M)
Això ha quedat més podrit que una anxova: ho hauríem d'haver
guardat a la nevera
-> podrit com una anxova
-» pudir més que una guilla (p.ext.)
podrit com una anxova SA, molt podrit (A-M)
Després d'una setmana fora de la nevera, el formatge era podrit
com una anxova
-> més podrit que una anxova
-» pudir com una guilla (p.ext.)
gai saber SN, ciència de compondre poèticament, segons la tradició
dels trobadors (IEC)
Aquest autor fou mestre en gai saber
-> gaia ciència
gaia ciència SN, ciència de compondre poèticament, segons la tradició
dels trobadors (IEC)
Quan es refereix a la gaia ciència pensa en la poesia
-> gai saber
aixecar polseguera SV, promoure, fer sorgir discussions o comentaris
La nova llei de l'atur va aixecar polseguera durant molt temps / L'assassinat múltiple va
aixecar una gran polseguera
(També s'usa amb la forma aixecar una gran polseguera)
-> fer parlar, portar cua, fer soroll, encendre el vesper, encendre foc
-» donar ansa (a alguna cosa) (p.ext.)
cos de seguretat SN, cos d'agents armats per a tenir cura de la
conservació de l'ordre públic (EC)
El cos de seguretat va vigilar que tot restés en calma
(També s'usa amb la forma cos de vigilància i seguretat)
-> cos de vigilància
-» les forces armades (p.ext.), mà forta (p.ext.), mosso d'esquadra (p.ext.), guàrdia
civil (p.ext.)
cos de vigilància SN, cos d'agents armats per a tenir cura de la
conservació de l'ordre públic (EC)
El cos de vigilància va encarregar-se de restablir l'ordre durant la manifestació
(També s'usa amb la forma cos de vigilància i seguretat)
-> cos de seguretat
-» les forces armades (p.ext.), mà forta (p.ext.), mosso d'esquadra (p.ext.), guàrdia
urbà (p.ext.)
forces de l'ordre SN, cossos armats, sotmesos a la disciplina militar,
encarregats de mantenir l'ordre públic (EC)
Va caldre que vinguessin les forces de l'ordre per apaivagar tot
aquell enrenou
-» mosso d'esquadra (p.ext.), guàrdia civil (p.ext.)
guàrdia civil SN, membre del cos de l'exèrcit de l'Estat espanyol
creat per al manteniment de l'ordre públic, la protecció de les
persones i propietats i l'execució de les lleis (EC)
Ara és mosso d'esquadra, però durant molts anys va ser guàrdia
civil
-» mosso d'esquadra (p.ext.), cos de seguretat (p.ext.), forces de l'ordre (p.ext.)
guàrdia urbà SN, membre d'un cos policial que forma part d'un
ajuntament i que té cura de la vigilància i del control del
trànsit urbà i del compliment de les ordenances i disposicions
municipals relatives a la circulació (T)
L'Antoni és guàrdia urbà de Mollet del Vallès / És membre del cos de la guàrdia urbana de
Granollers
(També s'usa amb la forma guàrdia urbana)
-» cos de vigilància (p.ext.)
anar endreçat SV, anar net, polit (EC)
Li agrada anar endreçat: ben pentinat, ben vestit, etc
(També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival)
-» pengim-penjam (ant.), anar deixat (ant.), fet un pellingot (ant.)
en net SP, fent referència a un escrit, un dibuix, etc., en la forma
correcta i definitiva (IEC)
No puc presentar aquest plànol tal com és; l'haig de passar en net i posar-hi les cotes
(S'usa normalment amb els verbs fer, passar, posar, tenir, etc.)
(R-M)
-» a net (v.f.), en brut (ant.)
home d'estat SN, qui regeix un estat o s'ocupa d'afers estatals (R-M)
Tres homes d'estat discuteixen un tractat de pau entre llurs nacions / Els homes d'estat no
disposen de gaire temps per a llurs vides privades
(R-M)
-> cap d'estat
-» cap de govern (p.ext.), primer ministre (p.ext.)
a mà alçada SP, sense ajut de regle ni compàs / sense recolzar la mà
en alguna cosa que la guiï / dit del dibuix geomètric fet a mà,
sense l'ajut de cap estri especial (R-M, IEC, EC)
A l'examen els han exigit que fessin el plànol de la classe a mà
alçada / Feia les circumferències a mà alçada i li quedaven tan
bé que semblaven fetes a compàs
(R-M)
-> a pols
en pols SP, polvoritzat / reduït a pols (IEC, *)
Llet, xocolata, sucre, en pols
(IEC)
-» farina de llet (p.ext.)
Déu n'hi do O, s'usa com a exclamació ponderativa, emfàtica, per a
expressar la grandària o importància d'una cosa o l'admiració que
ens produeix (A-M)
Déu n'hi do, quines filles que tens tan boniques! / Aquest pagès ha fet un capitalet que
Déu n'hi do! / Tota aquesta roba has planxat en una hora? Déu n'hi doret!
(També s'usa amb la forma Déu n'hi doret)
(A-M, A-M, *)
-> tela marinera
-» Déu li'n do (v.f.)
no en parlem O, expressió per a ponderar una cosa que diem, que
afirmem
De les ximpleries que diu, no en parlem!
tela marinera SN, s'usa com a exclamació ponderativa, emfàtica, per a
expressar la grandària o la importància d'una cosa o l'admiració
que ens produeix
Que vau haver de tornar a la Vall d'Aran perquè us havíeu descuidat la documentació?
Tela marinera! / Tela marinera la quantitat de gent que hi havia a la festa
-> Déu n'hi do
pont del diable SN, nom donat als Països Catalans a alguns ponts
monumentals d'origen romà, la construcció dels quals s'atribueix
al diable, que els hauria edificats en canvi de l'ànima de la
persona encarregada de construir-los (EC)
A Catalunya hi ha més d'un pont del diable / El pont del diable
de Tarragona és molt conegut
donar nom a SV, fer famós (R-M)
L'actor ha donat nom a una marca de colònia / No vol actuar sinó
en aquelles obres que li poden donar nom
(*, R-M)
de por de SP, per tal d'evitar (quelcom), a causa de la por d'alguna
cosa (EC)
No ho ha fet de por de rebre / No ho ha fet de por que li
pegarien / No ha vingut de por de comprometre's
(IEC, EC, Fr)
-» per por de (v.f.)
