PLOURE
descarregar els núvols O, ploure abundosament (IEC)
S'està enfosquint molt, crec que avui els núvols descarregaran
-> ploure a semalades, ploure a bots i barrals
-» aixecar els núvols (p.ext.), aixecar tempesta (p.ext.)
donar aigua per amor de Déu SV, fer una gran xafegada / ploure molt
(IEC, A-M)
Aquesta tarda donaven aigua per amor de Déu
-> caure aigua per l'amor de Déu
-» donar l'aigua per l'amor de Déu (v.f.)
ploure a bots i barrals SV, fer un gran xàfec (IEC)
Aquest matí plovia a bots i barrals; ara fa un sol que estavella
(R-M)
-> caure aigua per l'amor de Déu, ploure a semalades, descarregar els núvols
-» ploure a bots i a barrals (v.f.), aixecar tempesta (p.ext.), cordonada de sant
Francesc (p.ext.)
ploure a semalades SV, fer un gran xàfec / ploure molt fort (R-M, EC)
En sortir del cine plovia a semalades i no vam trobar cap taxi per anar a casa
(R-M)
-> caure aigua per l'amor de Déu, ploure a bots i barrals, descarregar els núvols
-» aixecar tempesta (p.ext.)
pèl de gat SN, plugina menuda, gairebé imperceptible (A-M)
A Londres, cau pèl de gat gairebé durant tot l'any
-> cama d'aranya
-» fer la xim-xim (p.ext.)
[Manresa, Gaià, Cornet (A-M)]
xim-xim SN, pluja menuda i seguida, plovisqueig (EC)
Feia un suau xim-xim que a poc a poc li anava amarant tota la roba
-» boira pixanera (p.ext.), boira ploranera (p.ext.), boira roinera (p.ext.)
[Reduplicatiu]
fer la xim-xim SV, ploure finament (R-M)
Tot el dia va fer la xim-xim i no ens vam moure de casa / Aquest paisatge és tan verd
perquè sempre hi fa la xim-xim
(R-M)
-> fer la xirimiri, caure gotes
-» pèl de gat (p.ext.), cama d'aranya (p.ext.)
fer la xirimiri SV, ploure finament
Va fer la xirimiri durant tot el dia
-> fer la xim-xim, caure gotes
[xirimiri: mot no registrat a l'IEC]
cama d'aranya SN, plovisquella molt prima, de gotes menudes (A-M)
Tot el dia que fa cama d'aranya; més valdria que plogués de debò; això, ni rega ni aprofita
per a res / Tot lo dia que cau cama d'aranya
(R-M, *)
-> pèl de gat
-» fer la xim-xim (p.ext.), boira pixanera (p.ext.)
l cama de mosca (Men.)
[Mall. (A-M)]
cama de mosca SN, plovisquella molt prima, de gotes menudes (A-M)
Tot lo dia que fa cama de mosca: sembla que no sàpiga ploure
l cama d'aranya (Mall.)
[Men. (A-M)]
en plural SP, en forma plural, referint-se a més d'un (EC)
Calleu, si us plau! I ho dic en plural
-» en massa (p.ext.), en bloc (p.ext.)
classe passiva SN, conjunt de persones que cobren de l'Estat, del
municipi, etc., per raó dels serveis prestats anteriorment per
ells mateixos o per algun familiar, i en proporció al sou rebut
durant el servei actiu i els anys de permanència (IEC)
Actualment està a l'atur. Pertany a la classe passiva fins que no trobi una altra feina
-» població activa (ant.), els sense feina (p.ext.)
a camp ras SP, fora poblat / fora del nucli de població, al camp
(IEC, *)
No van trobar allotjament a la ciutat i van haver de passar la
nit a camp ras
-> a camp obert, fora vila
-» als afores (d'algun lloc) (p.ext.)
de poble SP, ésser nascut en un poble i no pas en una gran ciutat
És de poble i no se n'ha d'avergonyir pas!
-» de ciutat (ant.), de províncies (p.ext.), fer vila (p.ext.)
a cavall de l'euga blanca SP, en dificultats econòmiques / no tenir gens
de diners (R-M, A-M)
S'ha venut el negoci i fa temps que va a cavall de l'euga blanca; té prou feina a mantenir-se
/ Des de la mort del seu pare es troba a cavall de l'euga blanca
(S'usa normalment amb el verb anar)
(R-M)
-> anar blau, anar curt de calés, no tenir un cèntim, pobre com una rata
-» marxar amb un cavall blanc (p.ext.), estar amb l'aigua fins al coll (p.ext.)
amb les mans al cap SP, amb les mans buides, sense posseir res (A-M)
Creia que al casino es faria milionari i n'ha sortit amb les mans al cap
(S'usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar)
-> amb les mans darrere, amb una mà al davant i una altra al darrere, amb les
mans buides, amb la roba de l'esquena, amb la roba que porta
amb les mans buides SP, anar sense res, no posseir allò que
s'esperava posseir (A-M)
Pensàvem que faríem molts diners amb aquell negoci, però en vam tornar amb les mans
buides
(S'usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar)
-> amb les mans al cap, amb la roba de l'esquena, amb la roba que porta, amb
les mans darrere, amb una mà al davant i l'altra al darrere
