PAU
pau octaviana SN, pau pública perfecta / període de pau completa, com
la que regnà en el món romà en temps de l'emperador Octavi (Fr,
EC)
Va ser una dècada de pau octaviana per a aquell estat
caure en pecat SV, pecar / cometre una acció contra la llei de Déu o
l'Església (Fr, *)
Fent aquesta dolenteria ha caigut en pecat
-» en pecat (p.ext.)
ofendre Déu SV, obrar injustament / ultratjar algú pecant (IEC, EC)
No malpensis d'aquest home, que ofens Déu; jo el conec bé i sé
que és incapaç del fet que li atribueixes
(R-M)
cas reservat SN, pecat del qual hom no pot ésser absolt per un
confessor ordinari (IEC)
Una acció com aquesta és un cas reservat que s'hauria de sotmetre
a la consideració d'un bisbe
el pecat original SD, pecat de la humanitat en els temps originals de
la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut
del qual el gènere humà perdé l'estat original i es féu
responsable de la seva situació actual (EC)
A conseqüència del pecat original l'home es veu obligat a
treballar per a sobreviure
-» estat original (p.ext.), gràcia original (p.ext.)
en pecat SP, estat del qui ha comès una acció contra la llei de Déu
o l'Església, mentre encara no s'hi ha reconciliat
Confessa't, si no vols viure en pecat / Creu que està en pecat i vol veure un capellà
-» en estat de gràcia (ant.), en gràcia de Déu (ant.), caure en pecat (p.ext.), anar
per mal camí (p.ext.)
mort de l'ànima SN, pecat mortal (A-M)
Cometre aquell assassinat va ser la mort de l'ànima
pecat capital SN, cadascun dels set pecats (supèrbia, avarícia,
luxúria, gola, ira, enveja i peresa) que la tradició eclesial
considera com a cap i origen d'altres vicis i pecats (EC)
La luxúria és un pecat capital
(També s'usa amb el nom vici)
tenir un aire SV, (tenir una) manera peculiar de moure's una persona
en caminar, en ballar o en fer un exercici qualsevol (EC)
En Joan ballant té un aire!
rata sàvia SN, dit per a referir-se a aquella persona que fa
ostentació de saber o erudició, tenint-ne o no
És una rata sàvia, li encanta fer-se l'entès en tot / Mira, ja ve la rata sàvia de la família
(També s'usa amb la forma rateta sàvia)
-> saber com es mata el peix, mestre sentències
fer els peus (a algú) SV, fer la pedicura a algú
Avui vaig al podòleg a fer-me els peus
-» fer les mans (a algú) (p.ext.)
apedregar-se de la bufeta SV, fer-se-li pedres o càlculs a la bufeta (a
algú) (IEC)
Té tendència a apedregar-se de la bufeta
(També s'usa amb el verb pedregar)
-» apedregar-se del fetge (p.ext.)
apedregar-se del fetge SV, fer-se-li pedres o càlculs al fetge (a algú)
(IEC)
El seu pare s'apedrega del fetge
(També s'usa amb el verb pedregar)
-» apedregar-se el fetge (v.f.), apedregar-se de la bufeta (p.ext.)
rosa de les sorres SN, rosa del desert / agregat de cristalls
lamel·lars de guix disposats en forma de rosa (IEC, *)
Quan va anar de viatge al Marroc em va portar una rosa de les sorres com a record
-> rosa del desert
rosa del desert SN, agregat de cristalls lamel·lars de guix disposats
en forma de rosa (IEC)
Feia col·lecció de roses del desert. En tenia de molt boniques
-> rosa de les sorres
creu de terme SN, monument de pedra en forma de creu que serveix per
a indicar el lloc on s'acaba el terme d'un poble o d'una ciutat
(IEC)
Una de les creus de terme de Sant Cugat del Vallès és als jardins
del Monestir
tenir la mà llarga SV, tenir tendència a pegar (IEC)
Em sembla que tens la mà llarga, controla't perquè els fills es poden educar d'una altra
manera / Té la fama de tenir la mà molt llarga
(També s'usa amb el quantificador molt en posició preadjectival)
-> tenir la mà lleugera, tenir les mans falagueres
-» tenir la mà pesada (p.ext.), deixar anar la mà (p.ext.)
tenir la mà lleugera SV, ésser molt prompte per a pegar (A-M)
T'has de controlar més, que tens la mà lleugera i així, pegant, no s'aconsegueixen les
coses que vols
-> tenir les mans falagueres, tenir la mà llarga
-» tenir les mans lleugeres (v.f.), tenir la mà pesada (p.ext.)
tenir la mà pesada SV, pegar fort / fer mal quan pega (R-M, IEC)
Era un mestre del temps antic, dels que tenien la mà pesada; els deixebles el temien /
Vigila quan jugues pegant de broma, que tens la mà pesada i fas mal
(R-M, *)
-» tenir la mà llarga (p.ext.), tenir la mà lleugera (p.ext.)
tenir les mans falagueres SV, ésser prompte a pegar o a agredir (R-M)
El defecte d'aquest mestre és que té les mans falagueres; no pot
evitar de donar alguna clatellada de tant en tant
(R-M)
-> tenir la mà lleugera, tenir la mà llarga
clavar un juli (a algú) SV, pegar a algú / donar un cop a la cara, al
clatell, etc. (IEC, *)
Era del parer que clavar un juli als fills, si se'l mereixien, no era dolent / Li ha clavat un juli
que no ha pas tingut mandra / Va fotre un juli al seu fill perquè li havia respost de mala
manera
(També s'usa amb el verb fotre)
(*, EC, *)
-> clavar una nata (a algú), donar una nata (a algú), fotre un pinyo (a algú)
-» passar-li farina al cul (a algú) (p.ext.), flist-flast (p.ext.)
clavar una nata (a algú) SV, (donar un) cop pegat a la cara o al clatell
(A-M)
Va clavar una nata al seu fill perquè havia dit paraulotes / Li va fotre una nata sense motiu
(També s'usa amb el verb fotre)
-> donar una nata (a algú), clavar un juli (a algú)
-» rebre una nata (inv.)
deixar anar la mà SV, pegar, colpejar, a algú
Va deixar anar la mà i li va marcar els cinc dits a la cara
-» tenir la mà llarga (p.ext.), descarregar-li la mà (a algú) (p.ext.), posar la mà a
sobre (d'algú) (p.ext.)
