Recull

Web de curiosidades y tecnología

Página de Inicio Contacta Las recetas Curiosidades Electrónica Informática Quienes somos.
FRIKI RECULL - Curiosidades y hobbies

Diccionari de Frases Fetes i Sinònims en Català:


PAU:

PAU pau octaviana SN, pau pública perfecta / període de pau completa, com la que regnà en el món romà en temps de l'emperador Octavi (Fr, EC) Va ser una dècada de pau octaviana per a aquell estat caure en pecat SV, pecar / cometre una acció contra la llei de Déu o l'Església (Fr, *) Fent aquesta dolenteria ha caigut en pecat -» en pecat (p.ext.) ofendre Déu SV, obrar injustament / ultratjar algú pecant (IEC, EC) No malpensis d'aquest home, que ofens Déu; jo el conec bé i sé que és incapaç del fet que li atribueixes (R-M) cas reservat SN, pecat del qual hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari (IEC) Una acció com aquesta és un cas reservat que s'hauria de sotmetre a la consideració d'un bisbe el pecat original SD, pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l'estat original i es féu responsable de la seva situació actual (EC) A conseqüència del pecat original l'home es veu obligat a treballar per a sobreviure -» estat original (p.ext.), gràcia original (p.ext.) en pecat SP, estat del qui ha comès una acció contra la llei de Déu o l'Església, mentre encara no s'hi ha reconciliat Confessa't, si no vols viure en pecat / Creu que està en pecat i vol veure un capellà -» en estat de gràcia (ant.), en gràcia de Déu (ant.), caure en pecat (p.ext.), anar per mal camí (p.ext.) mort de l'ànima SN, pecat mortal (A-M) Cometre aquell assassinat va ser la mort de l'ànima pecat capital SN, cadascun dels set pecats (supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa) que la tradició eclesial considera com a cap i origen d'altres vicis i pecats (EC) La luxúria és un pecat capital (També s'usa amb el nom vici) tenir un aire SV, (tenir una) manera peculiar de moure's una persona en caminar, en ballar o en fer un exercici qualsevol (EC) En Joan ballant té un aire! rata sàvia SN, dit per a referir-se a aquella persona que fa ostentació de saber o erudició, tenint-ne o no És una rata sàvia, li encanta fer-se l'entès en tot / Mira, ja ve la rata sàvia de la família (També s'usa amb la forma rateta sàvia) -> saber com es mata el peix, mestre sentències fer els peus (a algú) SV, fer la pedicura a algú Avui vaig al podòleg a fer-me els peus -» fer les mans (a algú) (p.ext.) apedregar-se de la bufeta SV, fer-se-li pedres o càlculs a la bufeta (a algú) (IEC) Té tendència a apedregar-se de la bufeta (També s'usa amb el verb pedregar) -» apedregar-se del fetge (p.ext.) apedregar-se del fetge SV, fer-se-li pedres o càlculs al fetge (a algú) (IEC) El seu pare s'apedrega del fetge (També s'usa amb el verb pedregar) -» apedregar-se el fetge (v.f.), apedregar-se de la bufeta (p.ext.) rosa de les sorres SN, rosa del desert / agregat de cristalls lamel·lars de guix disposats en forma de rosa (IEC, *) Quan va anar de viatge al Marroc em va portar una rosa de les sorres com a record -> rosa del desert rosa del desert SN, agregat de cristalls lamel·lars de guix disposats en forma de rosa (IEC) Feia col·lecció de roses del desert. En tenia de molt boniques -> rosa de les sorres creu de terme SN, monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s'acaba el terme d'un poble o d'una ciutat (IEC) Una de les creus de terme de Sant Cugat del Vallès és als jardins del Monestir tenir la mà llarga SV, tenir tendència a pegar (IEC) Em sembla que tens la mà llarga, controla't perquè els fills es poden educar d'una altra manera / Té la fama de tenir la mà molt llarga (També s'usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) -> tenir la mà lleugera, tenir les mans falagueres -» tenir la mà pesada (p.ext.), deixar anar la mà (p.ext.) tenir la mà lleugera SV, ésser molt prompte per a pegar (A-M) T'has de controlar més, que tens la mà lleugera i així, pegant, no s'aconsegueixen les coses que vols -> tenir les mans falagueres, tenir la mà llarga -» tenir les mans lleugeres (v.f.), tenir la mà pesada (p.ext.) tenir la mà pesada SV, pegar fort / fer mal quan pega (R-M, IEC) Era un mestre del temps antic, dels que tenien la mà pesada; els deixebles el temien / Vigila quan jugues pegant de broma, que tens la mà pesada i fas mal (R-M, *) -» tenir la mà llarga (p.ext.), tenir la mà lleugera (p.ext.) tenir les mans falagueres SV, ésser prompte a pegar o a agredir (R-M) El defecte d'aquest mestre és que té les mans falagueres; no pot evitar de donar alguna clatellada de tant en tant (R-M) -> tenir la mà lleugera, tenir la mà llarga clavar un juli (a algú) SV, pegar a algú / donar un cop a la cara, al clatell, etc. (IEC, *) Era del parer que clavar un juli als fills, si se'l mereixien, no era dolent / Li ha clavat un juli que no ha pas tingut mandra / Va fotre un juli al seu fill perquè li havia respost de mala manera (També s'usa amb el verb fotre) (*, EC, *) -> clavar una nata (a algú), donar una nata (a algú), fotre un pinyo (a algú) -» passar-li farina al cul (a algú) (p.ext.), flist-flast (p.ext.) clavar una nata (a algú) SV, (donar un) cop pegat a la cara o al clatell (A-M) Va clavar una nata al seu fill perquè havia dit paraulotes / Li va fotre una nata sense motiu (També s'usa amb el verb fotre) -> donar una nata (a algú), clavar un juli (a algú) -» rebre una nata (inv.) deixar anar la mà SV, pegar, colpejar, a algú Va deixar anar la mà i li va marcar els cinc dits a la cara -» tenir la mà llarga (p.ext.), descarregar-li la mà (a algú) (p.ext.), posar la mà a sobre (d'algú) (p.ext.)