PAIR
fer profit (a algú) SV, el menjar, assentar-se bé (IEC)
Aquestes gambes, estic segur que em faran profit, sobretot si les
acompanyo amb una mica de cava / No et pot fer profit menjar tan
de pressa
(*, R-M)
-> posar-se-li bé (a algú), assentar-se-li bé (a algú), fer bon ventrell (a algú), caure
bé (a algú)
-» assentar-se-li malament (a algú) (ant.), posar-se-li malament (a algú) (ant.),
caure malament (a algú) (ant.)
obeir el ventrell SV, pair, fer la digestió / pair bé (IEC, Fr)
Li agrada trencar el son mentre obeix el ventrell
-» assentar-se-li bé (a algú) (p.ext.)
posar-se-li bé (a algú) SV, assimilar-se / alguna cosa, fer profit al cos
(R-M, *)
La sopa se m'ha posat bé / El sopar no se li ha posat bé i no vol sortir aquesta nit
(S'usa normalment amb noms que denoten àpats o menjars com a subjecte i també amb
els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
(*, R-M)
-> assentar-se-li bé (a algú), fer bon ventrell (a algú), fer profit (a algú), caure bé (a
algú)
-» posar-se-li malament (a algú) (ant.)
blanc com el paper SA, molt blanc (A-M)
La notícia de la mort d'aquell parent el va deixar blanc com el
paper
-> més blanc que la paret, blanc com la paret, pàl·lid com un mort, tenir el color
trencat, groc com la cera
blanc com la paret SA, molt esblanqueït de cara (A-M)
En oir aquelles paraules es va posar blanc com la paret
(R-M)
-> blanc com el paper, groc com la cera, més blanc que la paret, pàl·lid com un
mort, tenir el color trencat
groc com la cera SA, extraordinàriament pàl·lid (IEC)
Va tenir un fort espant i va quedar groc com la cera; semblava un
mort / Presenciava, groc com la cera, les conseqüències de
l'accident
(R-M)
-> blanc com el paper, blanc com la paret, més blanc que la paret, groc com un
mort, groc com el safrà, més groc que el safrà
-» febre groga (p.ext.)
groc com un mort SA, extremament pàl·lid
Sabia que a son pare li passava alguna cosa, perquè estava groc com un mort
(També s'usa amb l'adjectiu blanc)
-> pàl·lid com un mort, groc com la cera, groc com el safrà
pàl·lid com un mort SA, extraordinàriament pàl·lid (A-M)
Està pàl·lid com un mort, deu estar marejat
-> groc com un mort, blanc com el paper, blanc com la paret
tenir el color trencat SV, estar pàl·lid, esgrogueït (EC)
Que et trobes malament? Tens el color trencat
-> blanc com el paper, blanc com la paret
-» tenir els colors trencats (v.f.)
cel de la boca SN, paladar dur (IEC)
S'ha clavat una espina de peix al cel de la boca / Té un cel de la boca molt prominent
la terra promesa SD, la terra de Canaan o Palestina (EC)
Finalment van arribar a la terra promesa
-» Terra Santa (p.ext.)
Terra Santa SN, llocs de la Palestina on nasqué, visqué i morí
Jesucrist (IEC)
Li agradaria viatjar a Terra Santa i visitar els llocs sants
-» la terra promesa (p.ext.)
mestre d'obres SN, constructor / professional que, sota la direcció
d'un arquirtecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres (R-
M, EC)
Sense un mestre d'obres no es pot emprendre cap construcció
(R-M)
-> mestre de cases, mestre de paleta
mestre de cases SN, professional que, sota la direcció d'un
arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres (IEC)
Ell és mestre de cases i vol que el seu fill sigui arquitecte
(R-M)
-> mestre d'obres, mestre de paleta
un fart de juli SQ, dit per a referir-se a una pallissa o tupada
Té ben merescut que li doni un fart de juli, pel seu mal comportament
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un fart de tacó, un fart de llenya
-» clavar un juli (a algú) (p.ext.), donar un juli (a algú) (p.ext.)
un fart de llenya SQ, pallissa / dit per a referir-se a una pallissa o
tupada (IEC, *)
El van acorralar al final del carrer i li van clavar un fart de llenya
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un gipó de llenya, un fart de tacó, un fart de juli, un gec d'hòsties, un gec de
llenya, un raig d'hòsties, una mà de llenya
-» donar llenya (a algú) (p.ext.), clavar llenya (a algú) (p.ext.), mals tractes (p.ext.)
un fart de tacó SQ, dit per a referir-se a un pallissa o tupada
Com l'enganxi, li clavaré un fart de tacó que ja veurà el que és bo
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un fart de juli, un fart de llenya, un fart de juli
-» donar tacó (a algú) (p.ext.)
un gec d'hòsties SQ, pallissa / dit per a referir-se a una pallissa o
tupada (IEC, *)
Estava tan empipat amb ell que li va engegar un gec d'hòsties
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un raig d'hòsties, un fart de llenya, un gec de llenya, un gec de garrotades, un
gec de clatellades
un gec de clatellades SQ, atupada, pallissa (EC)
Li va donar un gec de clatellades que va quedar arreglat
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un gec d'hòsties, un gec de garrotades, un gec de llenya
un gec de garrotades SQ, atupada, pallissa (EC)
Si no et portes bé et fotran un gec de garrotades que no l'oblidaràs
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un gec d'hòsties, un gec de llenya, un gec de clatellades
un gec de llenya SQ, atupada, pallissa (EC)
Em va clavar un gec de llenya, que encara em fa mal tot el cos
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un gec d'hòsties, un gec de garrotades, un fart de llenya, un gec de clatellades
-» donar llenya (a algú) (p.ext.), clavar llenya (a algú) (p.ext.)
un gipó de llenya SQ, pallissa / dit per a referir-se a una pallissa o
tupada (IEC, *)
Li van clavar un gipó de llenya que el van deixar mig mort
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un fart de llenya, una mà de llenya
-» donar llenya (a algú) (p.ext.), clavar llenya (a algú) (p.ext.)
un joc d'hòsties SQ, un seguit de bufetades, de cops (R-M)
Li va pegar un joc d'hòsties que el va deixar estès / Va contestar els seus insults amb un
joc d'hòsties
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
(R-M)
-> una mà de bufetades, un raig d'hòsties
un raig d'hòsties SQ, un seguit de bufetades, de cops (R-M)
Va rebre un raig d'hòsties i ara és a l'hospital / Sense deixar que reaccionés li va fotre un
raig d'hòsties
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
(R-M)
-> un gec d'hòsties, un fart de llenya, un joc d'hòsties, una mà de bufetades
-» repartir hòsties (p.ext.)
una mà de bufetades SQ, un seguit de bufetades, de cops
Va contestar els seus insults amb una mà de bufetades
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
(R-M)
-> un joc d'hòsties, un raig d'hòsties, una mà de llenya
-» mals tractes (p.ext.)
una mà de llenya SQ, pallissa / dit per a referir-se a una pallissa o
tupada (EC, *)
Em va fotre una mà de llenya
(S'usa normalment amb els verbs clavar, donar, engaltar, fotre, rebre, etc.)
-> un fart de llenya, un gipó de llenya, una mà de bufetades
-» donar llenya (a algú) (p.ext.), clavar llenya (a algú) (p.ext.)
xarop de gaiato SN, pallissa, atupada (EC)
El seu pare li va donar xarop de gaiato pel seu mal comportament
-> xarop de bastó, xarop de freixe, xarop de reblanir, xarop d'estopa
