OPOSAR-SE
plantar cara (a algú) SV, oposar-se a algú, fer-hi resistència, tractar-
lo agressivament / enfrontar-se, oposar resistència (A-M, R-M)
La seva filla és tan mal educada que fins i tot planta cara als
seus avis / En veure's atacat, li va plantar cara amb gran valentia
(*, R-M)
-> fer-li cara (a algú), tombar-se d'esquena a, parar cara (a algú), posar-s'hi de cul
-» pujar-li a l'esquena (a algú) (p.ext.)
portar la contra (a algú) SV, anar contra l'opinió d'algú, contra la
consecució del que vol o desitja (IEC)
Des de fa temps porta la contra a la seva germana / Li agrada de portar la contra sols per
fer-nos enfadar / Es considera rebel i, per això, duu la contra a tothom
(També s'usa amb el verb dur)
(*, R-M, *)
-> portar la contrària (a algú), fer la contra (a algú)
-» trobar pèls (en alguna cosa) (p.ext.), trobar tatxes (en alguna cosa) (p.ext.), trobar
pegues (en alguna cosa) (p.ext.)
portar la contrària (a algú) SV, oposar-se sistemàticament (IEC)
A les reunions d'escala, sempre porta la contrària als seus veïns / Quan ell volia comprar
la casa, el seu germà li va portar la contrària fins que ho va deixar córrer / Duu la contrària
als qui no pensen com ell
(També s'usa amb el verb dur)
(*, R-M, *)
-> fer la contra (a algú), portar la contra (a algú), posar-s'hi de cul
-» donar pel seguit (a algú) (ant.), trobar pèls (en alguna cosa) (p.ext.), trobar tatxes
(en alguna cosa) (p.ext.), trobar pegues (en alguna cosa) (p.ext.), contra corrent
(p.ext.)
posar contrast (a alguna cosa) SV, tractar d'impedir alguna cosa (IEC)
Hem de posar contrast a la proposta de desdoblament de l'eix el Llobregat
-> fer contrast (a alguna cosa)
posar-s'hi de cul SV, anar contra la voluntat d'algú
Quan la seva mare li mana que faci alguna cosa, ella sempre s'hi posa de cul
(També s'usa amb el verb fotre)
-> plantar cara (a algú), fer la contra (a algú), portar la contrària (a algú)
tombar-se d'esquena a SV, posar-se en contra (R-M)
No van poder acordar res perquè la majoria va tombar-se d'esquena a la proposta; no
l'acceptaren / Tots es van girar d'esquena al seu oferiment
(També s'usa amb el verb girar)
(R-M, *)
-> plantar cara (a algú)
-» fer botifarra (a algú) (p.ext.)
trencar la girada (a algú) SV, oposar-se a la vocació o inclinació d'algú
(IEC)
Va trencar la girada a la seva filla en dir-li que no li
permetria que es fes missionera / En Martí volia ésser pintor,
però el seu pare li va trencar la girada i va convèncer-lo
d'estudiar Dret
(*, R-M)
-> empatar-li la basa (a algú)
-» tallar les ales (a algú) (p.ext.)
en pugna amb SP, [estar] (dues coses) en completa oposició (EC)
Aquest exèrcit estava en pugna amb la guerrilla / Hi ha dos
corrents d'opinió en pugna
(El complement es pot ometre)
(*, R-M)
-> en oposició amb, en contradicció amb
ésser els dos pols SV, ésser diametralment oposats (Fr)
Aquests germans són els dos pols / En Joan i en Pep són els dos pols: un és tot seriós,
l'altre és un eixelebrat / Són pare i fill, però no s'assemblen en res, són els dos pols /
Semblen els dos pols, però tenen coses en comú
(També s'usa amb el verb semblar)
(EC, A-M, *, *)
-> estar als antípodes
-» com de la nit al dia (p.ext.), el revers de la medalla (p.ext.), d'un pol a l'altre
(p.ext.), els extrems es toquen (p.ext.)
així com SAdv, marcant l'oposició (IEC)
Així com ahir va ploure, avui farà bon dia / Així com abans tot
eren festes, ara tot són plors
(IEC, EC)
-> malgrat que
-» amb tot i (p.ext.)
ara bé SAdv, expressió que continua un raonament que s'admet, tot
introduint una adversativa / això suposat, demostrat, al punt on
som del raonament / per a indicar il·lació (en un raonament) (R-
M, IEC, EC)
Anirem plegats d'excursió; ara bé, cal que abans preparem bé plegats totes les coses /
Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho / He entès tots els arguments que
m'has donat; ara bé, no hi estic d'acord
(R-M, EC, *)
-> si bé, per bé que, encara que, malgrat que
d'un pol a l'altre SP, d'un punt a un altre de molt llunyà,
diametralment oposat (EC)
Vaig recórrer d'un pol a l'altre de la ciutat per trobar-lo i no me'n vaig sortir
-» ésser els dos pols (p.ext.), els extrems es toquen (p.ext.)
objecció de consciència SN, actitud de qui es nega a obeir una ordre o
una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la
decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva (EC)
Es va negar a obeir aquella ordre en actitud d'objecció de
consciència
