OCULTAMENT
de sotamà SP, ocultament / procurant no ésser descobert (IEC, *)
Els alumnes es passaven l'examen robat de sotamà
-> d'amagat (d'algú), en secret, d'estranquis
-» per sotamà (v.f.), per sota mà (v.f.), a banderes desplegades (ant.), a cartes vistes
(ant.), a la destapada (ant.), de contraban (p.ext.), treball de sapa (p.ext.)
en celat SP, d'amagat / procurant sostreure's a l'atenció de la gent
(A-M, *)
No faces res en celat que n'hages vergonya si és sabut
(A-M)
-> d'amagat (d'algú)
anar amb embuts SV, parlar sense sinceritat, amagant la veritat (IEC)
Sempre va amb embuts. Has de pensar què és el que vol perquè sempre va amb segones
intencions / És d'aquestes persones que vénen amb embuts i no saps ben bé què volen
(També s'usa amb el verb venir)
-» sense embuts (ant.), clar i català (ant.), clar i llampant (ant.), parlar clar (ant.),
amb segones intencions (p.ext.), parlar fosc (p.ext.), fugir d'estudi (p.ext.)
tapar-li els ulls (a algú) SV, fer que no vegi o no s'adoni d'alguna cosa
(EC)
Caldrà que li tapem els ulls, si no volem que pateixi
-» obrir-li els ulls (a algú) (ant.), llevar-li la bena dels ulls (a algú) (ant.)
tirar terra damunt (d'alguna cosa) SV, enterrar / no parlar més d'alguna
cosa i procurar que sia oblidada (R-M, A-M)
Van preferir no divulgar els problemes que havien tingut, per això van tirar terra damunt de
tota aquella situació
-> deixar morta (alguna cosa), estendre un vel sobre (alguna cosa)
-» tirar terra al damunt (d'alguna cosa) (v.f.), tenir (alguna cosa) entre cendres (p.ext.)
borsa de treball SN, entitat destinada a fer conèixer les ofertes i
les demandes d'ocupació / entitat de caràcter públic destinada a
fer correspondre, en la mesura del possible, les ofertes i les
demandes d'ocupació i a facilitar treball a qui ho sol·licita
(IEC, EC)
Cada setmana mira els anuncis de la borsa de treball
-» oficina de col·locació (p.ext.)
no deixar parar (algú) un instant SV, ocupar algú contínuament (IEC)
Les meves filles no em deixen parar un instant
(Només s'usa amb el complement en forma pronominal)
-» deixar respirar (algú) (ant.), deixar viure (algú) (ant.), deixar (algú) en pau (ant.),
robar-li el temps (a algú) (p.ext.)
no deixar (alguna cosa) de la mà SV, ocupar-se d'un afer, treballar-hi,
sense intermissió (IEC)
Ara no deixis de la mà acabar el treball que has de presentar la
setmana que ve
(S'usa amb noms del tipus afer, projecte, treball, etc. com a complement)
-» deixar de les mans (alguna cosa) (ant.), deixar dormir (alguna cosa) (ant.), deixar
jeure (alguna cosa) (ant.), fer-se càrrec de (p.ext.), posar mà (a alguna cosa)
(p.ext.)
portar (alguna cosa) entre mans SV, ocupar-se d'un afer / estar fent una
cosa, treballant-hi, tenint-ne esment (IEC, EC)
Ara porto entre mans un assumpte molt delicat i perillós / Duu un negoci perillós entre mans
(També s'usa amb el verb dur)
-> tenir (alguna cosa) entre mans
-» posar (alguna cosa) en mans (d'algú) (inv.), treure's (alguna cosa) d'entre mans
(p.ext.)
tenir (alguna cosa) entre mans SV, ocupar-se de quelcom / estar fent una
cosa, treballant-hi, tenint-ne esment (R-M, EC)
Tinc un projecte entre mans i te'l vull explicar / Quan li vaig parlar em va dir que té entre
mans un plet molt interessant i que li ocupa moltes hores / És molt emprenedor; sempre
té entre mans una cosa o altra
(*, R-M, R-M)
-> portar (alguna cosa) entre mans
-» fer passos per (p.ext.), treure's (alguna cosa) d'entre mans (p.ext.)
tocar moltes tecles SV, ocupar-se en coses molt diverses / intervenir
en moltes coses, participar en molts afers / ocupar-se de molts
assumptes al mateix temps (R-M, IEC, Fr)
Toques moltes tecles, per això no et surten bé les coses / No hi ha negoci del qual ell no
pugui parlar; ha tocat totes les tecles, des de terrisser a fabricant de teixits
(També s'usa amb les formes tocar totes les tecles i tocar massa tecles)
(*, R-M)
-» ésser un tot terreny (algú) (p.ext.), home de molts oficis (p.ext.)
no veure-hi de cap ull SV, estar molt ocupat (Fr)
Estic que no hi veig de cap ull de la feina que tinc. No sé pas com me'n sortiré
-> no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar escopetejat
dur (algú) en vençó SV, tenir mania a algú (R-M)
Duu el seu veí en vençó perquè cada nit fa soroll fins a les tantes / Si et parla del seu
germà t'adonaràs que el duu en vençó; li troba tots els defectes
(*, R-M)
-> tenir (algú o alguna cosa) entravessat, prendre-la (amb algú), tenir-li el dit ficat a
l'ull (a algú)
[Mall. (A-M)]
menjar-se el fetge (d'algú) SV, tenir un odi mortal a algú / prendre-li o
voler-li prendre els béns, o tenir-ne molta enveja (Fr, A-M)
En Pere, a son germà, se li menjava el fetge, de tant com l'envejava
-> no poder sofrir, beure's el fetge (d'algú)
-» menjar-se els fetges (d'algú) (v.f.)
no poder sofrir SV, veure algú (o alguna cosa) amb molt de disgust, no
poder-hi conviure (A-M)
És un home antipàtic: no el puc sofrir / No la puc sofrir,
aquesta xerraire / No puc sofrir que m'estiguis fent bromes
contínuament
(EC, Fr, *)
-> menjar-se els fetges (d'algú), no poder veure (algú), no poder veure (algú o
alguna cosa) ni en pintura, no entrar-li (a algú)
