OBJECTIVAMENT
en si SP, expressió que indica la realitat objectiva, material, en
tant que independent del subjecte humà i del seu coneixement
d'aquesta realitat (EC)
En si, això és molt més senzill del que sembla aparentment
-» per a si (ant.)
objector de consciència SN, persona que es nega a obeir una llei, esp.
la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions
(IEC)
En Jaume va ser objector de consciència i va fer el servei social substitutori
(Sovint s'omet el complement preposicional)
-» objecció de consciència (p.ext.), servei militar (p.ext.), servei social substitutori
(p.ext.), prestació social substitutòria (p.ext.)
anar-se-li'n de la memòria (a algú) SV, oblidar / perdre la memòria
d'alguna cosa, no recordar-la (Fr, *)
No recordo què t'havia de dir, se me n'ha anat de la memòria
-> anar-se-li'n del cap (a algú), escapar-se-li de la memòria (a algú), esborrar-se-li
de la memòria (a algú)
-» perdre pistonada (p.ext.), quedar en blanc (p.ext.), quedar in albis (p.ext.)
anar-se-li'n del cap (a algú) SV, oblidar alguna cosa (IEC)
M'havia encarregat que li comprés un quilo d'arròs, però se me
n'ha anat del cap / Tot el que li havien encarregat va anar-se-
li'n del cap; no va saber què comprar
(R-M)
-> fugir-lidel cap (a algú), caure-li de la memòria (a algú), anar-se-li'n de la
memòria (a algú)
deixar córrer (alguna cosa) SV, oblidar / esborrar el passat, acabar una
qüestió, un tema, etc. (R-M, *)
Deixa córrer el que t'ha dit i posa't a fer feina / Ja ho ha
deixat córrer tot i l'ha perdonat
(*, R-M)
-> passar l'esponja, deixar morta (alguna cosa), relegar (algú o alguna cosa) a l'oblit
-» deixar (alguna cosa) de banda (p.ext.)
deixar (algú o alguna cosa) en l'oblit SV, oblidar / oblidar algú o alguna
cosa, no recordar-la, no tenir-la present en l'esperit (A-M, *)
Feia temps que havia deixat el seu exmarit en l'oblit / Ha volgut deixar en l'oblit els mals
records / Ha posat en l'oblit que el seu pare la maltractava
(També s'usa amb el verb posar)
-> relegar (algú o alguna cosa) a l'oblit
-» deixar (algú o alguna cosa) en oblit (v.f.), treure (algú o alguna cosa) de l'oblit
(ant.), restar en l'oblit (inv.)
deixar morta (alguna cosa) SV, relegar a l'oblit / oblidar alguna cosa,
no recordar-la, no tenir-la present en l'esperit (R-M, *)
Si han deixat mort aquest afer, no en parlem més / En comprovar la dificultat d'arribar a
una entesa referent a aquell plet, van optar, uns i altres, per deixar-ho mort, i ja no se
n'ocuparen més
(S'usa amb noms que denoten acords, afers, etc. com a complement)
(*, R-M)
-> tirar terra damunt (d'alguna cosa), deixar córrer (alguna cosa), relegar (algú o
alguna cosa) a l'oblit
despintar-se-li de la memòria (a algú) SV, oblidar / perdre la memòria
d'alguna cosa, no recordar-la (Fr, *)
Aquells records se li han despintat de la memòria, ho ha oblidat tot
-> escapar-se-li de la memòria (a algú), esborrar-se-li de la memòria (a algú), caure-
li de la memòria (a algú)
-» imprimir (alguna cosa) a la memòria (ant.), tenir (alguna cosa) gravada a la
memòria (ant.)
esborrar-se-li de la memòria (a algú) SV, oblidar / perdre la memòria
d'alguna cosa, no recordar-la (Fr, *)
Sort que m'ho has recordat perquè se m'havia esborrat de la memòria
-> despintar-se-li de la memòria (a algú), anar-se-li'n de la memòria (a algú),
escapar-se-li de la memòria (a algú), caure-li de la memòria (a algú)
-» imprimir (alguna cosa) a la memòria (ant.), tenir (alguna cosa) gravada a la
memòria (ant.)