NECI
cap buit SN, [ésser] neci, ignorant (IEC)
Només pensa a estar guapa i no es preocupa d'aprendre coses. Si no vigila serà un cap buit
-> cap boig, cap de trons, cap fluix, cap d'ase
cap d'ase SN, ésser nici, ignorant (IEC)
És un cap d'ase: no sabrà mai res, perquè tampoc no s'hi esforça
-> cap de carbassa, cap buit, cap d'estornell, ésser un ase, tros d'ase
no tenir res al cap SV, ésser un neci, un ignorant (EC)
Aquest noi no té res al cap, és més ximple que fet per encàrrec / És una persona sense
res al cap
(També s'usa amb la forma sense res al cap)
-> tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir molt de vent al cap
-» tenir cap (ant.)
fer piscines SV, travessar de llarg una piscina nedant de forma
continuada
Cada dia al vespre fa piscines / Ara fa més piscines que abans / Només ha fet dues
piscines i ja s'ha cansat / Abans de dinar ha fet algunes piscines
(També s'usa amb quantificadors numerals o indefinits en posició prenominal)
nedar a la braça SV, nedar en posició prona estenent els braços
endavant, separant-los amb un moviment semicircular, plegant-los
sobre el pit i tornant-los a llançar endavant mentre les cames
fan un moviment d'extensió i contracció per propulsar i
estabilitzar el cos (IEC)
És un campió quan es tracta de nedar a la braça
-» nedar braça (v.f.)
nedar com un peix SV, saber nedar molt bé (A-M)
Neda com un peix, potser ens guanyarà a tots
-» nedar com un plom (ant.)
nedar com un plom SV, no saber nedar gens (A-M)
Fent "footing" és molt bo, però a l'aigua neda com un plom; mai no ha pogut aprendre a
surar
(També s'usa amb la forma nedar com el plom)
(R-M)
-» nedar com un peix (ant.)
no pas SAdv, usat per a introduir una proposició el·líptica
construïda sense verb en què hom nega parcialment el contingut de
l'enunciat precedent (IEC)
-Ell surt tots els dies. -No pas quan plou / Demà anirem d'excursió, oi? -No pas jo
(IEC, EC)
no...pas SAdv, s'usa ("pas") darrere el verb d'una proposició
expositiva negativa quan hom nega allò que lògicament pot inferir-
se d'allò que s'acaba de dir o que es dirà tot seguit (EC)
Demà t'ho diré. Oh, no ens veurem pas, demà!
(EC)
no haver-n'hi de cuits SV, expressió emprada per a negar a algú allò que
demana (EC)
-Que vols que et compri uns pantalons? -No n'hi ha de cuits!
-> i un be negre amb potes rosses; a l'altra porta, que aquesta no s'obre
l no haver-n'hi de tallats (Emp., Vallès)
no haver-n'hi de tallats SV, es diu per a negar a algú allò que demana (A-
M)
-Em regalaràs una bicicleta per al meu aniversari? -No n'hi ha de
tallats
-> no haver-n'hi de cuits
[Emp., Vallès (A-M)]
fer botifarra (a algú) SV, negar-se, oposar-se, refusar
Vaig fer botifarra als inversors perquè m'havien fet una proposta inacceptable
-» fer mal so (p.ext.), donar la bola (a algú) (p.ext.), tombar-se d'esquena a (p.ext.),
botifarra de pagès (p.ext.), per aquí (p.ext.)
fer mal so SV, manifestar-se desfavorable a allò que altri demana o
proposa (A-M)
Creia que el conflicte es podia resoldre d'una altra manera, així
és que va fer mal so davant la solució proposada
-> donar la bola (a algú), donar carpetada (a alguna cosa), en contra de
-» fer botifarra (a algú) (p.ext.), tenir un cor de suro (p.ext.)
ésser un zero a l'esquerra SV, no saber ni mica d'alguna cosa, ésser un
inepte en algun tema
No et puc ajudar gens; en qüestions de química sóc un zero a
l'esquerra; no en sé un borrall
(R-M)
-> ésser un llum (algú), no saber-ne ni un borrall, ésser un patata, no saber què es
pesca, ésser un as (algú), ésser un trasto (algú), no saber on té la mà dreta
-» no ésser manxol (ant.)
i un be negre amb potes rosses SConj, expressió de negació desmentint (R-
M)
-Hi aniràs tu, oi? -I un be negre amb potes rosses! / -Que em faràs aquest favor? -I un be
negre!/ -Diu que t'hi portarà? -I un be!
(Alternativament s'usa amb les formes i un be negre i també i un be)
-> i un ou, i un colló, no haver-n'hi de cuits
-» un be negre amb potes rosses (v.f.), ara hi corro (p.ext.)
les ganes SD, expressió usada per a negar irònicament el desig
d'algú que s'expressa en una afirmació prèvia
-Diu que estàs enamorat d'ella. -Sí, les ganes
-» què més voldria (p.ext.); sí, home (p.ext.)
també fóra cas O, expressió usada per a indicar que el discurs previ
és poc probable
-Josep va dir que pagaves tu. -També fóra cas!
(Només s'usa en pretèrit imperfet de subjuntiu)
-> només caldria
[Val.]
imprudència temerària SN, negligència o manca de precaucions
inexcusable, contrària a una prudència raonable (EC)
El van detenir per imprudència temerària, perquè conduïa begut
d'estar per casa SP, dit d'una cosa feta amb negligència, sense
pretensions, de poc valor (IEC)
Això és un treball d'estar per casa: no té prou qualitat i és
molt superficial
-> de pa sucat amb oli
-» de qualsevol manera (p.ext.), de mala mort (p.ext.)
negoci rodó SN, negoci molt avantatjós, totalment favorable (EC)
Amb la compra i venda d'aquests habitatges ha fet un negoci rodó
-> bon negoci, bona xeixa, la gallina dels ous d'or
-» fer negoci (p.ext.)
