MATINADA
a les petites SP, cap a la matinada (R-M)
Dormo molt poc; gairebé cada dia ja em desperto a les petites i
espero inquiet que surti el sol per llevar-me
(R-M)
-> a hores petites, de matinada, a alta hora de la nit
-» tocar-ne de petites (p.ext.)
no ésser encara una hora ni una altra SV, ésser molt dematí (A-M)
No és encara una hora ni una altra per anar a treballar
-> no ésser cap hora
[Lluçanès (A-M)]
tard de la nit SAdv, a altes hores de la nit o de la matinada (EC)
Tard de la nit vam sortir a prendre alguna cosa
-> a alta hora de la nit, a les negres de nit, a les tantes
ésser dia de matines SV, haver-se de llevar molt d'hora (IEC)
Demà serà dia de matines perquè a les vuit del matí ha de ser a la Jonquera
-> tocar matines, haver-hi matines
fer matines SV, llevar-se de matí (R-M)
Demà haureu de fer matines si voleu marxar amb el primer tren
(R-M)
-> llevar-se primer que la màrfega
-» fer la matinada (ant.), prendre la matinada (ant.), enganxar-se-li els llençols (a
algú) (ant.), fer la matinada grassa (ant.), botar del llit (p.ext.), saltar del llit
(p.ext.), saltar de peus a terra (p.ext.)
haver-hi matines SV, haver-se de llevar molt de matí / haver de
matinejar (IEC, A-M)
Els obrers preferiren acotxar-se dejorn perquè a l'endemà hi havia matines / Aneu a dormir
d'hora, que demà hi ha matines
(A-M, EC)
-> ésser dia de matines, tocar matines
tocar matines SV, expressió usada per a indicar que hom ha de matinar
(EC)
Demà tinc un examen a primera hora, de manera que tocaran matines
-> ésser dia de matines, haver-hi matines
-» tocar diana (p.ext.)
enganxar-se-li els llençols (a algú) O, quedar-se al llit més del compte (R-M)
Sempre arriba tard a l'oficina; es veu que se li enganxen els
llençols cada matí
(R-M)
-> fer la matinada, prendre la matinada, fer la matinada grassa
-» fer matines (ant.), pixar-se al llit (ant.), gran dia (p.ext.), dormir com un liró
(p.ext.), cantar el porc (p.ext.)
fer la matinada SV, llevar-se més tard de l'hora acostumada (IEC)
Com que ahir va anar a dormir tard avui fa la matinada: ja és
l'hora de dinar i encara dorm
-> fer la matinada grassa, enganxar-se-li els llençols (a algú), prendre la matinada
-» fer matinada (v.f.), fer matinades (v.f.), fer matines (ant.), dormir com un liró
(p.ext.), cantar el porc (p.ext.)
fer la matinada grassa SV, matinar (ant.) / llevar-se més tard de
l'hora acostumada (Fr, *)
És dels qui els agrada fer la matinada grassa: mai no es lleva abans de les dotze del migdia
-> prendre la matinada, fer la matinada, enganxar-se-li els llençols (a algú)
-» fer matines (ant.), pixar-se al llit (ant.), dormir com un liró (p.ext.), cantar el porc
(p.ext.), agradar-li el suc de llençol (a algú) (p.ext.)
prendre la matinada SV, llevar-se més tard de l'hora acostumada /
dormir fins tard al matí (IEC, A-M)
Si ens n'anem a dormir massa tard, demà prendrem la matinada i no
serem a temps d'anar al casament
-> fer la matinada, fer la matinada grassa, enganxar-se-li els llençols (a algú)
-» fer matines (ant.), dormir com un liró (p.ext.)
llevar-se primer que la màrfega SV, aixecar-se del llit molt de matí (A-M)
Sempre es lleva primer que la màrfega, perquè li agrada fer la
feina de bon matí
-> fer matines
[Emp. (A-M)]
pixar-se al llit SV, expressió per a significar que algú s'ha llevat
molt de matí / es diu d'un qui s'ha aixecat molt dematí, o més
dematí del que acostuma (R-M, A-M)
S'ha pixat al llit; són les sis i ja s'ha llevat!
(S'usa normalment en forma perfectiva)
(R-M)
-» enganxar-se-li els llençols (a algú) (ant.), fer la matinada grassa (ant.)
la creu del matrimoni SD, expressió amb què hom significa els deures
matrimonials / expressió amb què hom significa les dificultats de
la vida matrimonial / conjunt de tribulacions annexes a l'estat
matrimonial (IEC, EC, A-M)
Aquestes coses que em comentes són la creu del matrimoni
lluna de mel SN, el primer mes, els primers temps, de matrimoni /
primers temps del matrimoni, especialment els dies del viatge de
noces (IEC, EC)
Es van casar la setmana passada; encara són a la lluna de mel /
Han passat la lluna de mel a Mallorca
(R-M, EC)
-> pa de noces
-» nit de noces (p.ext.)
pa de noces SN, primer temps de matrimoni (R-M)
Els he vistos molt satisfets, ja se sap; és el pa de noces; encara són nuvis; que triguin
els maldecaps!
(R-M)
-> lluna de mel
-» nit de noces (p.ext.)
separació de béns SN, sistema ecònomic matrimonial en què cada
cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i, sovint,
l'administració i el gaudi amb total independència (EC)
A Catalunya gairebé tothom quan es casa fa separació de béns
-» separació de poders (p.ext.)
a tot estirar SP, al màxim / comptant a l'engròs (R-M, A-M)
Ho acabaré demà, o, a tot estirar, demà passat / Pot valer vint
pessetes, o, a tot estirar, vint-i-cinc, però no més / No hi
havia gaire gent a l'assemblea; a tot estirar érem cinquanta
persones
(R-M)
-> pel cap alt, com a màxim, a tot tardar, tirant llarg, al més tard
-» pel cap baix (ant.), ben bé (ant.), de bon compte (ant.)
a tot tardar SP, no excedint del temps indicat / com a màxim de tard
(R-M, EC)
Arribarà, a tot tardar, a les cinc / A tot tardar tornaré dissabte
(R-M, EC)
-> al més tard, a tot estirar, com a màxim, tirant llarg
anar a tope SV, algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins
al límit
Vaig a tope, aprofito totes les ocasions que tinc per conèixer
noies / Anava a tope amb aquell cotxe, ja no podia córrer més
-> anar a totes
-» estar a tot i a totes (p.ext.), fer-se a tot i a totes (p.ext.), això no és viure (p.ext.)
[tope: mot no registrat a l'IEC]
anar a totes SV, algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins
al límit
Va a totes per tal d'aconseguir treure la millor nota de la
classe / El Barça sempre va a totes
-> anar a tope
-» estar a tot i a totes (p.ext.), fer-se a tot i a totes (p.ext.)
com a màxim SAdv, sense excedir de la quantitat / no excedint del
nombre indicat; no pas més que (R-M, *)
Aquest carretó pot portar, com a màxim, deu caixes / Com a màxim podem ser cinquanta,
més no perquè no hi cabríem / Com a màxim aprovarà, i gràcies
(R-M, *, *)
-> a tot estirar, pel cap alt, i encara, a tot tardar, al més tard
-» com a mínim (ant.), pel cap baix (ant.), ben bé (ant.), de bon compte (ant.)
el més...que el sol escalfa SD, el més... de tot el món (A-M)
És el més superb que el sol escalfa
(S'usa amb adjectius)
-> el més...sobre la faç de la terra
