LLEST
conèixer les mates que fan llentiscle SV, ésser molt llest (R-M)
Sembla que no es fixi en res, però és dels que coneixen les mates
que fan llentiscle; és molt viu
(R-M)
-> pensar-se-les totes, saber què hi ha davall terra, sentir créixer l'herba
ésser de l'ull del vent SV, tenir llestesa, sagacitat / ésser molt viu,
deixondit, hàbil (R-M, IEC)
Tot ho soluciona de seguida; és de l'ull del vent / S'al·lot que
tendrà Na Mola ha d'esser de s'ull des vent: sabrà tocar
castanyola i qualsevol esturment
(cançó pop. Mall.)
(R-M, A-M)
-> pensar-se-les totes, ésser un argent viu, pesar el sol abans de sortir, anar
davant del vent, ésser un bon escolà
-» tenir bona pupil·la (p.ext.), tenir la vista llarga (p.ext.), ésser un bon escolà
(p.ext.)
l ésser de s'ull des vent (Mall.)
més llest que una daina SA, expressió usada per a indicar que algú és
molt llest
És més llest que una daina i, per això, el podrà convèncer
-> més llest que la tinya, més viu que l'arna, més viu que una vespa, més llest
que una fura
més llest que una fura SA, expressió usada per a indicar que algú és
molt llest
El fill petit ha sortit més llest que una fura: és un geni de la
informàtica
-> més llest que una daina
més viu que l'arna SA, molt espavilat (R-M)
És un noiet molt quiet i no enraona gaire, però és més viu que
l'arna! Fan quedar parat, les sortides que té / Deixa'l anar! És
més viu que l'arna
(R-M)
-> més viu que una centella, més viu que una vespa, més llest que una daina
més viu que la fam SA, es diu d'una persona o animal molt entenent, de
gran capacitat de comprensió / ésser molt llest (A-M, R-M)
L'Oriol és més viu que la fam, és molt espavilat per la seva edat
-> més viu que una vespa, més viu que una serp, més viu que la tinya, més viu
que una centella
més viu que una centella SA, es diu d'una persona o animal molt
entenent, de gran capacitat de comprensió (A-M)
Tan petit i és més viu que una centella! Entén tot el que diuen
els grans
-> viu com una centella, més viu que la fam, més viu que una vespa, més viu
que una serp, més viu que l'arna
més viu que una serp SA, es diu d'una persona o animal molt entenent,
de gran capacitat de comprensió (A-M)
Ja trobarà la solució, és més viu que una serp
-> més viu que la fam, més viu que una vespa, més viu que la tinya, més viu que
una centella
més viu que una vespa SA, es diu d'una persona o animal molt entenent,
de gran capacitat de comprensió (A-M)
Per més difícil que sigui el tema que tractem, l'entén de
seguida, és més viu que una vespa
-> més viu que la fam, més viu que l'arna, més viu que una serp, més viu que
una centella, més llest que una daina
no mocar-se amb la màniga SV, ésser deixondit, no badar, no ésser
fàcil d'enganyar (A-M)
Ha sabut espavilar-se sense l'ajuda de ningú perquè no es moca
amb la màniga
-> no saber anar a missa dues vegades, saber on jeu la llebre, saber on s'ajoca
el diable
pesar el sol abans de sortir SV, ésser molt llest, molt deixondit
d'enteniment (A-M)
En Manel és dels que pesa el sol abans de sortir
-> ésser de l'ull del vent
[Mall. (A-M)]
saber on jeu la llebre SV, ésser llest (R-M)
El volen fer passar amb excuses, però ell és dels que saben on
jeu la llebre i no podran enganyar-lo
(R-M)
-> pensar-se-les totes, saber què hi ha davall terra, no mocar-se amb la màniga,
saber on es colga el dimoni
saber on s'ajoca el diable SV, ésser molt llest (R-M)
Si ell s'ho proposa ho obtindrà tot; sap on s'ajoca el diable!
Sempre troba manera de reeixir
(R-M)
-> pensar-se-les totes, saber on es colga el dimoni, no mocar-se amb la màniga
sentir créixer l'herba SV, ésser molt llest (R-M)
No li passa res desapercebut; tot ho copsa; sent créixer l'herba
(R-M)
-> pensar-se-les totes, saber què hi ha davall terra, conèixer les mates que fan
llentiscle
viu com la pólvora SA, [ésser] de geni prompte / [ésser] de reaccions,
molt ràpides / [ésser] eixerit, llest, tenir molta vivor (R-M,
EC, EC)
Val més que procuris no fer-lo enfadar; és viu com la pólvora i
quan perd la paciència és terrible
(R-M)
-> viu com una centella, viu com la tinya
-» d'efectes retardats (ant.)
farina de llet SN, llet en pols (EC)
Li agrada preparar-se el cafè amb una mica de farina de llet
-» en pols (p.ext.)
lleuger com una palla SA, de molt poc pes (A-M)
M'he comprat un abric que és lleuger com una palla: ni t'adones
que el portes
-> lleuger com una ploma
-» pesat com un ase mort (ant.), no pesar una palla (p.ext.)
lleuger com una ploma SA, molt lleuger / que pesa molt poc (R-M, *)
M'has trepitjat, però no m'has fet mal; ets lleuger com una
ploma; ja cal que t'engreixis una mica
(També s'usa ometent l'adjectiu)
(R-M)
-> lleuger com una palla
-» pesat com un ase mort (ant.)
