LINEALMENT
en reguitzell SP, l'un darrere l'altre (IEC)
Posa els pots de confitura en reguitzell / Ha col·locat els alumnes en reguitzell
-> en filera, en fila
ziga-zaga SN, línia sinuosa / línia trencada en forma de Z (Fr, IEC)
Va begut i camina en forma de ziga-zaga
(També s'usa amb la forma zig-zag)
-» zig-zag (v.f.), línia dreta (p.ext.)
[Reduplicatiu]
tancar caixa SV, liquidar / fer l'inventari de la tresoreria en un
moment determinat (R-M, *)
No tanquis caixa fins que t'hagin donat tots els talons de venda
i els hagis comprovats; veuràs si hi ha alguna diferència
(R-M)
-> fer la caixa
-» passar comptes (p.ext.), llibre de caixa (p.ext.), estat de comptes (p.ext.)
a l'ungla SP, en tots els detalls (A-M)
Observant les dites ordinacions a l'ungla
(Fr)
-> al peu de la lletra
a la lletra SP, segons el sentit literal d'allò escrit o dit,
reproduint-ho exactament (EC)
Ha repetit la melodia a la lletra
-> al peu de la lletra, punt per punt
al peu de la lletra SP, atenent exactament al que és expressat /
literalment; sense afegir ni treure res (R-M, IEC)
Interpretar al peu de la lletra una llei / Ha repetit les teves
paraules al peu de la lletra
(Fr, EC)
-> punt per punt, mot a mot, a la lletra, a l'ungla, portar (alguna cosa) a la punta
de l'espasa
-» fil per randa (p.ext.), amb tots els ets i uts (p.ext.)
mot a mot SN, literalment / de paraula en paraula, sense deixar cap
mot / expressió usada per a indicar que hom reprodueix una
comunicació oral o escrita amb estricta exactitud (R-M, A-M, EC)
Li va repetir, mot a mot, tot el que deia el contracte / Ha
traduït el text literalment, mot a mot
(R-M, EC)
-> al peu de la lletra, punt per punt, cosa per cosa, pèl per pèl
-» mot per mot (v.f.)
ésser de l'ungla SV, ésser lladre / tenir propensió a robar (A-M, *)
El van portar a la presó perquè és de l'ungla
-> tenir les ungles llargues, gat de vint ungles, llarg d'ungles
-» gent de l'ungla (p.ext.), fer córrer l'ungla (p.ext.), fer l'ungla (a algú) (p.ext.)
gat de vint ungles SN, un lladre / expressió usada per a referir-se a
algú que té propensió a robar (A-M, *)
Si vas per aquest barri potser trobaràs algun gat de vint ungles
que et deixarà la cartera escurada
(R-M)
-> ocell de rapinya, ésser de l'ungla, llarg d'ungles, tenir les ungles llargues
-» gat amb vint ungles (v.f.), gent de l'ungla (p.ext.)
[Bal. (A-M)]
llarg d'ungles SA, lladre / ésser lladre, tenir propensió a robar
(IEC, A-M)
El van despatxar per llarg d'ungles; van comprovar que els havia pres moltes peces del
taller / De petit era llarg d'ungles però amb l'edat va rectificar aquesta actitud
(R-M, *)
-> llarg de dits, ocell de rapinya, tenir les ungles llargues, ésser de l'ungla, gat
de vint ungles
-» gent de l'ungla (p.ext.), fer córrer l'ungla (p.ext.), fer l'ungla (a algú) (p.ext.)
llarg de dits SA, agradar a algú de prendre el que no és seu / [ésser]
afectat a robar (IEC, EC)
En Pau és llarg de dits, no el deixis sol amb coses de valor / Si
el moneder t'ha desaparegut, potser te l'ha agafat ell, que és
llarg de mans
(També s'usa amb el nom mà)
-> llarg d'ungles, tenir els dits llargs
-» fer córrer els dits (p.ext.)
més lladre que Capa SA, [ésser] molt lladre (A-M)
Vigila si t'apropes a ell, perquè és més lladre que Capa. Et robarà el que pugui
-> més lladre que el Gatet d'Otos, més lladre que el prendre, més lladre que en
Parragó, més lladre que una garsa
[Val. (A-M)]
més lladre que el Gatet d'Otos SA, [ésser] molt lladre (A-M)
Al final el ficaran a la presó perquè és més lladre que el Gatet
d'Otos
-> més lladre que Capa, més lladre que el prendre, més lladre que en Parragó,
més lladre que una garsa
[Val. (A-M)]
més lladre que el prendre SA, [ésser] molt lladre (A-M)
La Marta és més lladre que el prendre. No li deixis res que no t'ho tornarà
-> més lladre que Capa, més lladre que el Gatet d'Otos, més lladre que en
Parragó, més lladre que una garsa
més lladre que en Magre de Selva SA, es diu d'algú que és molt lladre
Aquest al·lot és més lladre que en Magre de Selva
-> més lladre que en Parragó
[Mall.]
més lladre que en Parragó SA, [ésser] molt lladre (A-M)
El van fer fora de s'empresa perquè robava es doblers de sa caixa. És més lladre que en
Parragó
-> més lladre que Capa, més lladre que el Gatet d'Otos, més lladre que el
prendre, més lladre que una garsa, més lladre que en Magre de Selva
[Mall. (A-M)]
més lladre que una garsa SA, [ésser] molt lladre (A-M)
No deixis res de valor a la vista, que el Joan és més lladre que
una garsa
-> més lladre que Capa, més lladre que el Gatet d'Otos, més lladre que el
prendre, més lladre que en Parragó
[Barc. (A-M)]
ocell de rapinya SN, lladre / expressió usada per a referir-se a algú
que té propensió a robar (R-M, *)
És un ocell de rapinya; més d'una vegada ha estat atrapat robant
(R-M)
-> llarg d'ungles, gat de vint ungles
-» lladre de camí ral (p.ext.)
tenir els dits llargs SV, tenir, algú, el costum de prendre el que no és
seu (EC)
No et refiïs d'ell ni el deixis sol a casa perquè té els dits llargs
-> llarg d'ungles, llarg de dits
-» fer córrer els dits (p.ext.)
