INTERCEDIR
fer de bo (a algú) SV, intercedir a favor d'algú (prop d'aquest) (IEC)
L'Esteve ha fet de bo a la Maria perquè l'agafessin a la feina
-> alçar la veu a favor de
-» els bons oficis (p.ext.), treure la cara (per algú) (p.ext.)
treure la cara (per algú) SV, intercedir / fer de mitjancer per ajudar
algú (R-M, *)
Ha obtingut el contracte gràcies al seu cosí, que ha tret la cara
per ell
(R-M)
-> alçar la veu (per algú), donar la cara (per algú), mostrar la cara (per algú), alçar
la veu a favor de
-» fer costat (a algú) (p.ext.), en defensa de (p.ext.), alenar pes cul (d'algú) (p.ext.),
parlar per boca (d'algú) (p.ext.), respirar per boca d'altri (p.ext.), fer de bo (a
algú) (p.ext.)
tallar la pilota SV, en jocs de pilota, com el futbol, el bàsquet, etc.,
interceptar-la quan es troba en posició de l'equip contrari
L'entrenador ens va demanar que, cada vegada que l'equip contrari
ataqués, intentéssim tallar la pilota al més ràpid possible
-» barrar-li el pas (a algú) (p.ext.), congelar la pilota (p.ext.), falta personal (p.ext.)
per interès SP, de manera interessada, per obtenir el propi benefici
És un amic per interès / Sempre actua per interès; no és gens
altruista
-» per amor a l'art (ant.), mirar-ho tot pel forat d'un ral (p.ext.), donar un gla per
fer cagar un roure (p.ext.)
d'interès SP, que és o pot resultar interessant
És una pel·lícula d'interès / Un estudi científic d'interès
-» d'importància (p.ext.)
donar una gla per fer cagar un roure SV, fer un obsequi o un sacrifici
petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior / donar
una cosa amb la finalitat d'obtenir-ne una altra de més valor
(EC, R-M)
Dius que t'ha convidat a sopar? No te'n fiïs, és dels qui dóna una gla per fer cagar un roure
/ És molt egoista. Dóna un gla per fer cagar un roure / Alguna cosa deu voler de tu si ha
estat tan generós: dóna un gla per fer cagar un roure
(També s'usa amb el nom aglà)
(*, R-M, R-M)
-» donar un gla per fer cagar un roure (v.f.), per interès (p.ext.), mirar-ho tot pel
forat d'un ral (p.ext.)
ésser una aranya SV, saber treure guany de tot / no deixar escapar
cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot (R-M, EC)
Ell sí que és una aranya: de tot en fa negoci
(R-M)
-» buscar la perduda (p.ext.), segar molt terrer (p.ext.), ésser una espurna (algú)
(p.ext.), mirar-ho tot pel forat d'un ral (p.ext.)
porter automàtic SN, aparell que permet la comunicació entre la
persona que truca a la porta d'un edifici i els seus ocupants i
que obre la porta d'una manera automàtica
S'ha espatllat el porter automàtic i no senten el truc de les
persones que volen entrar a l'edifici / No cal que baixis a obrir-
li la porta, fes servir el porter automàtic
al dedins de SP, a la part interior / dins de (R-M, IEC)
Al dedins de la sala hi havia una col·lecció de pintura impressionista important / Era al
dedins de l'armari / Aquesta casa és molt bonica; m'agradaria saber si és la que guarda
aquells mosaics romans al dedins
(El complement és opcional)
(*, *, R-M)
-» al fons de (p.ext.)
el fons de l'ànima SD, interior / l'esperit, la consciència, els
sentiments, d'una persona (Fr, *)
Quan li va dir que l'odiava, li va sortir del fons de l'ànima / En el fons de l'ànima, se l'estima
(També s'usa amb la forma el fons de la seva ànima i amb les altres formes del possessiu)
-> el fons del cor
el fons del cor SD, interior / l'esperit, la consciència, els
sentiments, d'una persona (Fr, *)
En el fons del cor és molt bona persona, t'ajudarà sempre que ho necessitis / Va
descobrir el fons del seu cor
(També s'usa amb la forma el fons del seu cor i amb les altres formes del possessiu)
(*, EC)
-> el fons de l'ànima
en el si de SP, en la part interna d'algú o d'alguna cosa
En el si de la comissió / En el si de la terra / L'infant que
ella portava en el seu si
(EC)
l'infern de l'armilla SD, la butxaca interior (R-M)
Li van robar la cartera de l'infern de l'armilla, i això que
anava cordat
(R-M)
entre si SP, interiorment, sense transcendir a l'exterior (IEC)
Entre si pensava que l'enganyaven / Quan em demanava excuses,
entre mi pensava que ell era un hipòcrita / Que quedi entre
nosaltres, entre tu i jo
(També s'usa amb els pronoms forts tu i jo, nosaltres, vosaltres i ells)
-» dir (alguna cosa) entre si mateix (p.ext.), dir (alguna cosa) per a si mateix (p.ext.)
fillets de Déu SN, expressió de reprensió afectuosa o de ponderació /
expressió usada per a dirigir-se als interlocutors (R-M, *)
Si ho haguéssiu vist, fillets de Déu!, com corria tothom! / Ai! Fillets de Déu! No sé com
ens en sortirem, d'aquesta / Fillets de Déu, quina alegria tornar-vos a veure!
(R-M, *, *)
de transició SP, intermediari / en un punt intermig (Fr, *)
Aquest bosc és una zona de transició entre totes dues poblacions
-» de pas (p.ext.)
parlar per boca (d'algú) SV, parlar a través d'una altra persona (EC)
El cap parla per boca dels seus empleats / Ho ha dit per boca de la seva família
(També s'usa amb el verb dir)
-> respirar per boca d'altri
-» no enviar-ho a dir (ant.)
ésser com la tela de Penèlope SV, obra que incessantment hom fa i desfà
(EC)
La bufanda que li faig és com la tela de Penèlope: no l'acabaré mai perquè, quan en tinc
un tros, decideix que la vol d'un altre color i he de tornar a començar-la / Aquesta novel·la
sembla la tela de Penèlope, no acabo de trobar el fil argumental
(També s'usa amb la forma semblar la tela de Penèlope)
-> ésser l'obra de la seu
ésser l'obra de la seu SV, una cosa, ésser de molta durada, tardar molt
a acabar-se / durar molt la realització d'una cosa, tardar molt a
acabar-se (IEC, EC)
La seva tesi és l'obra de la seu: no l'acaba mai / La construcció del teatre sembla l'obra de
la seu: fa anys que la van començar i no saben quan l'acabaran
(També s'usa amb el verb semblar)
-> ésser com la tela de Penèlope, ésser l'obra del miracle
-» més llarg que un dia sense pa (p.ext.), no tenir fi (p.ext.), de mai no acabar
(p.ext.)
ésser l'obra del miracle SV, durar molt la realització d'una cosa,
tardar molt a acabar-se (EC)
Aquest estudi dura massa, és l'obra del miracle
(També s'usa amb el verb semblar)
-> ésser l'obra de la seu
-» no tenir fi (p.ext.), de mai no acabar (p.ext.)
més llarg que un diner de fil SA, ésser una cosa molt llarga (A-M)
Aquest llibre és més llarg que un diner de fil: fa més d'una
setmana que el llegeixo / Mirem de matar el temps fent alguna
cosa, perquè aquest viatge serà més llarg que un diner de fil
-> més llarg que un dia sense pa, més llarg que un dejuni, més llarg que la
Pàssia, més llarg que una processó, més llarg que la Quaresma
-» més curt que el dia de sant Tomàs (ant.), més curt que una cua de conill (ant.)
anar a ratxes SV, esdevenir-se en diverses etapes freqüents i
sobtades (EC)
No treballa sempre amb la mateixa activitat: la feina va a ratxes
(EC)
-> anar a dies, anar a ràfegues
a batzegades SP, d'una manera intermitent
L'assecador de cabells funciona a batzegades, l'haurem d'arreglar / Aviat hauré de canviar
el cotxe perquè funciona a batzegades
-> a rampells, a rauxes, a ratxes
-» segons com (p.ext.)
a estones SP, una estona sí i una altra no. D'una manera discontínua
(R-M)
L'armari que li vam encarregar al fuster, el va fent a estones / No puc fer el treball d'una
tirada, no tinc prou temps, l'he de fer a estones / -Trobo que és simpàtica la Sílvia. -A
estones!
(R-M, *, *)
-> a estonades, amb punts i amb hores, a estones perdudes, a rauxes, a rampells
-» a intervals (p.ext.), de tant en tant (p.ext.)
