INCULPAR
carregar les cabres (a algú) SV, donar les culpes (a algú) (R-M)
Va carregar les cabres a un noi que no hi era i no es podia
defensar / Van carregar les cabres al més beneit de la colla
(R-M)
-> carregar el mort (a algú), carregar les culpes (a algú), carregar els neulers (a
algú), endossar el mort (a algú), donar les encarregades (a algú)
-» pagar els plats trencats (inv.), carregar-se-la (inv.)
posar-li (alguna cosa) al damunt (a algú) SV, inculpar / atribuir falsament a
algú fets reprovables (R-M, *)
Li han posat les culpes al damunt, però creiem que és innocent / Jo no crec res de tot el
que li han posat al damunt; el tinc per un bon home
(*, R-M)
-> penjar la llufa (d'alguna cosa, a algú), penjar un miracle (a algú), posar-li un
capçal (a algú), fer-li un capçal (a algú)
-» assenyalar amb el dit (p.ext.)
dur-se'n les encarregades SV, ésser inculpat injustament / ésser
atribuïda a algú la culpa d'alguna cosa (R-M, IEC)
No sé qui ho ha fet, però jo no vull dur-me'n les encarregades
(R-M)
-> pagar just per pecador, pagar els plats trencats, pagar la festa, carregar-se-la
-» donar les encarregades (a algú) (inv.), ésser el sac dels cops (p.ext.), ésser l'ase
dels cops (p.ext.), dur-se'n les tornes (p.ext.), ploure sobre mullat (p.ext.)
ésser pecat i porqueria SV, ésser una cosa molt indecent, inadmissible
moralment (A-M)
Allò que van fer era pecat i porqueria, era inadmissible
-» no poder anar (p.ext.), no poder passar (p.ext.)
ésser un marrà SV, (ésser un) home indecent; dona indecent (A-M)
Sempre està pensant en el mateix: aquest home és un marrà
(També s'usa amb la forma ésser molt marrà)
-> ésser un porc, vell verd
deixar de sembrar per por dels ocells SV, ésser indecís (R-M)
No farà mai res de bo; no té esperit d'empresa; és dels que
deixen de sembrar per por dels ocells
(R-M)
-» tirar pel dret (ant.), pobre d'esperit (p.ext.), no tenir esperit (p.ext.), tenir poca
empenta (p.ext.)
estar a mitges aigües (de fer alguna cosa) SV, estar inclinat a fer una cosa,
sense acabar-se de resoldre (A-M)
I a mitges aigües estigué de tornar a posar la llosa
(A-M)
estar si ve no ve SV, dit d'una persona a qui costa de prendre la
decisió de fer una acció de moviment
S'ha d'acabar de decidir, està si ve no ve
-» ésser una olla (algú) (p.ext.), fer tentines (p.ext.)
mitja figa mig raïm SCoord, en un estat d'indecisió entre bo i dolent,
entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. /
així així, ni bé ni malament / en un estat d'indecisió, en una
situació no clarament definida, etc. (A-M, A-M, EC)
No sé si quedar-me o anar-me'n: estic mitja figa mig raïm
-> no estar en mar ni en terra, tan aviat és figa com raïm, fer tentines
-» mig figa i mig raïm (v.f.)
no ésser ni carn ni peix SV, no ésser ni una cosa ni l'altra, no tenir
partit pres (A-M)
Aquesta gent no queda clar si és de dretes o d'esquerres: no és
ni carn ni peix
no estar en mar ni en terra SV, estar indecís o inactiu, sense fer una
cosa ni l'altra (A-M)
No sap si acceptar sa feina: no està en mar ni en terra
-> no fer ni un nus ni una baga, mitja figa mig raïm
-» tirar pel dret (ant.), no tenir-les totes (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
no fer ni un nus ni una baga SV, no fer ni una cosa ni l'altra, estar
indecís (A-M)
Decideix-te, perquè ara no fas ni un nus ni una baga
-> no estar en mar ni en terra
[Emp. (A-M)]
no saber a quina carta quedar-se SV, estar indecís / no saber què fer, a
qui recórrer (R-M, *)
Els va escoltar tots dos i no sabia a quina carta quedar-se; tant l'un com l'altre podien tenir
raó / Totes les possibilitats tenien inconvenients, i no sabia a quina carta quedar-se
(R-M)
-> no saber a quin sant encomanar-se, no saber de quin pa fer sopes, vol i dol
no saber per quin cap agafar (alguna cosa) SV, no saber per on començar una
feina, una obra, etc.
No sap per quin cap agafar el problema, per començar-lo a resoldre / Havíem
d'emmoquetar tota la casa, però fins que no va arribar l'interiorista no vam saber per quin
cap agafar-ho
-> no saber per quin cap començar (alguna cosa), no saber per quin cap posar-s'hi
-» no saber per on agafar (p.ext.)
no saber per quin cap començar (alguna cosa) SV, no saber per on començar
una feina, una obra, etc. (IEC)
Té tanta feina que no sap per quin cap començar / No sabien per
quin cap començar i quan va arribar ell, els ho va aclarir
-> no saber per quin cap posar-s'hi, no saber per quin cap agafar (alguna cosa)
no saber per quin cap posar-s'hi SV, no saber què fer, estar indecís / no
saber per on començar una feina, una obra, etc. (R-M, IEC)
Té tanta feina que no sap per quin cap posar-s'hi / No sabíem per
quin cap posar-nos-hi fins que no vas arribar tu
(R-M, *)
-> no saber per quin cap començar (alguna cosa), no saber per quin cap agafar
(alguna cosa), no saber on girar-se, no saber de quin pa fer sopes, no saber a
quin sant encomanar-se, no poder-se girar
-» no saber a quina paret tocar (p.ext.)
tan aviat és figa com raïm O, es diu a una persona que ara diu una cosa
i suara en diu una altra de contrària (A-M)
Un dia diu que quan sigui gran vol ser fuster i un altre dia
pensa que estudiarà dret, tan aviat és figa com raïm
-> mitja figa mig raïm
vol i dol SCoord, expressió per a referir-se a un estat d'indecisió (R-
M)
Es vendria el cotxe vell, però quan pensa que li va tan bé, vol i
dol; no sap què fer
(R-M)
-> no saber a quina carta quedar-se
ésser llei de vida SV, dit per a fer referència a alguna cosa que
s'esdevindrà indefectiblement
Això és llei de vida / Que els fills se'n vagin de casa és llei
de vida
-» no haver-hi tutia (p.ext.), sempre han tingut bec les oques (p.ext.)
a la curta o a la llarga SCoord, indefectiblement / expressió que indica
que una cosa s'esdevé sense fallar, sia immediatament, sia en un
temps més llunyà (R-M, *)
Ja veureu com a la curta o a la llarga em donareu la raó / A la
curta o a la llarga haurem d'adobar aquestes bigues
(R-M)
-> tard o d'hora, un dia o altre
a tota esdevinença SP, [estar] dispost a afrontar totes les
conseqüències (A-M)
Els seus pares no acceptaven el matrimoni, però ells es van casar
a tota esdevinença
-> passi el que passi
a totes passades SP, sense que res pugui evitar alguna cosa / sense
condicions, absolutament (R-M, EC)
A totes passades va voler que ens quedéssim; no ens va deixar
marxar / Va voler a totes passades que jo fes nit allí
(R-M, EC)
-> sigui com sigui, de totes maneres
-» de totes passades (v.f.)
així com així SAdv, tant si és una cosa com altra / de totes maneres
(R-M, IEC)
No cal que el convidis; així com així és capaç de no voler venir
/ És igual que li ho diguis; així com així farà el que voldrà /
Ho haurà de fer així com així, no té altra solució
(R-M, R-M, *)
-> ça com lla
-» sigui com sigui (p.ext.), de totes maneres (p.ext.)
[Cat., Val. (A-M)]
ça com lla SAdv, de qualsevol manera que sigui / de qualsevol manera
com sigui, sigui com vulgui (R-M, EC)
No t'escarrassis a protestar; ça com lla no tindràs altra sortida
que fer-ho sol / Li era igual el que diguessin; ça com lla,
pensava declarar la veritat
(R-M)
-> tant sí com no, de totes maneres, així com així, de llevant o de ponent
