IGNORAR
baixar de la figuera SV, no saber alguna cosa
Noi, sembla que baixis de la figuera! T'he explicat tot el procés
vint vegades
-> venir de l'hort, venir de la lluna, viure als llimbs, baixar de l'hort, baixar
d'Arbeca
baixar de l'hort SV, ignorar una notícia coneguda de tothom (EC)
Aquest sembla que baixi de l'hort: mai no s'assabenta de res
-> venir de l'hort, baixar de la figuera, baixar d'Arbeca, ara es lleva
jeure a la palla SV, ignorar / no tenir la menor sospita d'un mal que
ens afecta, d'un perill que ens amenaça (R-M, *)
Podia exigir una indemnització, però jeia a la palla
(R-M)
-> dormir a la palla, estar a la lluna
no entendre-hi futil·la SV, no entendre-hi absolutament res (EC)
En això no hi entén futil·la
(A-M)
-> no entendre-hi un borrall, no saber-ne futil·la, no entendre-hi pilota
-» entendre-hi (ant.)
no entendre-hi pilota SV, no entendre-hi gens, no saber-ne res (A-M)
No em preguntis res de trigonometria, perquè no hi entenc pilota
-> no entendre-hi futil·la, no entendre-hi un borrall
-» entendre-hi (ant.)
no entendre-hi un borrall SV, no entendre-hi gens / no entendre-hi mica
(R-M, IEC)
No vulguis tenir raó, que en això no hi entens un borrall; de
primer informa't / No hi entén un borrall, en mecànica
(R-M, *)
-> no saber-ne ni un borrall, no entendre-hi futil·la, no saber-ne ni les beceroles,
no entendre-hi pilota
-» entendre-hi (ant.), saber (alguna cosa) pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa)
pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa) per la punta dels dits (ant.)
no tenir ni folla (d'alguna cosa) SV, desconèixer totalment alguna cosa
No tens ni folla del que ha passat, així que millor que tanquis la boca / No té ni folla d'anglès
-> no saber de què va (alguna cosa), no saber-ne ni un borrall
-» saber (alguna cosa) pel cap dels dits (ant.), tenir (alguna cosa) pel cap dels dits
(ant.), tenir (alguna cosa) per la punta dels dits (ant.)
[folla: mot no registrat a l'IEC]
saber el vent i no saber el torrent SCoord, desconèixer part de la qüestió /
ignorar una part essencial o important d'una cosa (R-M, Fr)
Ell sap el vent i no sap el torrent; per això no comprèn que en
Pere hagi reaccionat així; tu que saps què va passar, explica-li-
ho / Podien intuir el que havia passat, però no ho sabien del
cert; sabien el vent i no sabien el torrent
(R-M, *)
-> no saber de la missa la meitat, sentir tocar campanes i no saber on, sentir el
vent i no saber el torrent
sentir el vent i no saber de quin torrent SCoord, tenir notícies vagues (R-M)
Aquest ha sentit el vent i no sap de quin torrent; val més que li
ho expliquis tot des del començament de la qüestió / Si en vols
parlar, informa-te'n, que sents el vent i no saps de quin torrent
/ Quant a això, sentia el vent i no sabia de quin torrent
(R-M, *, *)
-> sentir tocar campanes i no saber d'on, saber el vent i no saber el torrent
sentir tocar campanes i no saber on SCoord, tenir notícies vagues (R-M)
Havia sentit tocar campanes i no sabia on, però aviat va descobrir tota la veritat del cas /
D'ell, només en vam sentir tocar campanes, res més
(També s'usa amb les formes sentir campanes i no saber d'on i sentir tocar campanes)
(R-M, *)
-> sentir el vent i no saber de quin torrent, no saber de la missa la meitat, sentir
parlar (d'alguna cosa), saber el vent i no saber el torrent
-» sentir tocar campanes i no saber d'on (v.f.)
tancar les portes (a alguna cosa) SV, no fer cas d'alguna cosa
Tancar les portes als mals pensaments / Va tancar les portes a
tota aquella pluja d'ofertes de treball
(EC, *)
-» tancar la porta (a alguna cosa) (v.f.)
venir de la lluna SV, estar en dejú o ignorant d'allò que els altres
saben sense dificultat (A-M)
Mai no sap de què parlem, sembla que vingui de la lluna
-> estar a la lluna, baixar de la figuera, venir de l'hort
venir de l'hort SV, ignorar una notícia coneguda de tothom / no saber
de què es tracta (IEC, R-M)
Sempre sembla que vingui de l'hort; o no ho entén o vol fer
semblant de no entendre-ho
(R-M)
-> baixar de l'hort, ara es lleva, baixar de la figuera, venir de la lluna, baixar
d'Arbeca
parlar a la paret SV, sentir-se algú ignorat perquè ningú no l'escolta
quan parla
Mireu, nens, escolteu-me i feu-me cas, perquè ja estic cansada de
parlar a la paret!
-> lladrar a la lluna
-» parlar amb la paret (v.f.), parlar per la paret (v.f.), tant se li'n dóna (a algú) (p.ext.)
a la par SP, sense haver guanyat ni perdut res, sobretot referint-se
a guanys materials
Vaig estar jugant al dòmino i em vaig quedar a la par: no vaig guanyar ni perdre res
-» fer la pau (p.ext.)
altre tant SN, la mateixa cosa, igual (EC)
Quan vam veure que corrien, nosaltres vam fer altre tant
(EC)
altres tants SQ, igual nombre (EC)
Ha treballat deu dies i ha fet festa altres tants / Ha caigut
tres vegades i altres tantes s'ha aixecat
(*, EC)
del mateix motlle SP, igual / dit de dues o més persones que
s'assemblen molt, especialment en la manera de fer (R-M, *)
Tots els germans són del mateix motlle, tant de cara com de geni
(R-M)
-> tallats pel mateix patró, com dues gotes d'aigua
-» ànima germana (p.ext.), gent del seu braç (p.ext.), ànima bessona (p.ext.)
mateix que SN, de la mateixa manera que, com si (EC)
Feia uns crits! Mateix que la matessin
tal qual SAdv, tal com és o era, sense canvi, en el mateix estat (IEC)
Li vaig deixar un llibre per a llegir i me l'ha tornat tal qual,
amb els fulls sense tallar / Us el tornaré tal qual
(R-M, EC)
no cedir-li (en alguna cosa, a algú) SV, no ésser inferior en alguna qualitat
/ no ésser inferior a algú en generositat, en gentilesa, etc. (R-
M, EC)
El germà gran és un bon nedador, però el segon no li cedeix en
velocitat ni en estil / El primer de la classificació és un
corredor molt veloç, però el del nostre equip no li cedeix en
resistència
(R-M)
-> no restar a la saga (d'algú)
no restar a la saga (d'algú) SV, no ésser inferior a algú en tal o tal cosa
(IEC)
Has d'espavilar-te i aprendre a parlar en públic per no restar a la saga dels teus companys
/ El Joan és molt intel·ligent, però et puc assegurar que la Maria no li resta a la saga: jo
diria que fins i tot ho és més
-> no cedir-li (en alguna cosa, a algú), a l'alçada de
-» no arribar-li a la sola de la sabata (a algú) (p.ext.)
posar (alguna cosa) en el mateix sac SV, considerar dos o més fets,
qüestions, etc., com a comparables, englobar-los en la mateixa
apreciació, incloure'ls en el mateix grup (IEC)
Si poses totes aquestes consideracions en el mateix sac, et
costarà de treure'n l'entrellat / El que em passa a mi i el que
li passa a la teva germana no ho pots posar en el mateix sac, són
coses completament diferents
(També s'usa amb la forma posar-ho tot en el mateix sac)
-» posar (alguna cosa) al mateix sac (v.f.)
poder-se donar la mà SV, dues persones, ésser l'una digna de l'altra,
patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gustos, etc. (IEC)
La Laura i l'Esteve, pel que fa a ballar, es poden donar la mà, a cap dels dos no els agrada
-> ésser de la mateixa estofa, fer ali, coixejar del mateix peu
-» ànima germana (p.ext.), esperit afí (p.ext.), ànima bessona (p.ext.)
no menys que SQ, tant com / expressió usada per a denotar igualtat
(EC, *)
És intel·ligent no menys que noble
(EC)
-> tant com, tan...com
o tots lladres o tots serenos SCoord, sense distincions (R-M)
Que els uns vagin en cotxe i els altres a peu no pot ser; o tots lladres o tots serenos; si no
llogueu més cotxes anirem tots a peu
(R-M)
-> o tots frares o tots lladres, o tots moros o tots cristians
o tots moros o tots cristians SCoord, significa que la justícia ha d'ésser
igual per a tothom (A-M)
No trobo just que a ells els deixin passar abans pel fet d'ésser socis: aquí o tots moros o
tots cristians
-> o tots frares o tots lladres, o tots lladres o tots serenos
tan...com SAdv, per comparació a una manera d'ésser expressada amb la
conjunció «com» (A-M)
En Pere és tan intel·ligent com en Joan
-> no menys que
-» tant com (p.ext.), menys...que (p.ext.), més...que (p.ext.)
tant com SAdv, en la mateixa proporció / correlatiu de «com» en una
comparació indicadora d'igualtat (R-M, A-M)
Jo he treballat tant com ell així que exigeixo la mateixa compensació / M'agrada tant com
l'anterior professor
(R-M,*)
-> no menys que
-» tan...com (p.ext.), menys...que (p.ext.), més...que (p.ext.), en la mesura de (p.ext.)
tant...com SQ, correlatiu de «com» en una comparació indicadora
d'igualtat / correlació que expressa una comparació indicadora
d'igualtat (A-M, *)
Si els costava tant diner com féu a mon pare / Necessito tantes
cadires com tu
(A-M,*)
lletra de metge SN, dit per a referir-se a aquella lletra que costa de
llegir
Tens lletra de metge: no entenc res del que escrius
bo i sa SCoord, sa i estalvi / escapat d'un perill, sense haver-ne
rebut gens de dany (EC, *)
Va sortir bo i sa de l'enfonsament del vaixell
-> sa i estalvi, sana i salva, caure de potes com els gats
-» de mort (ant.), fet un sant Llàtzer (ant.), fet un Cristo (ant.)
