FRENAR
fer angle SV, unir les puntes dels esquís i fixar els cantells
anteriors a la neu per reduir la velocitat (IEC)
Els qui aprenen a esquiar comencen a frenar fent angle
posar fre a SV, procurar aturar algú o alguna cosa, moderar-lo (A-M)
Posar fre a una passió / Cal posar fre a la seva ambició / Han hagut de posar fre a aquell
trepa / Amb aquest conjunt de mesures es pretén posar un fre a l'increment de la
delinqüència
(També s'usa amb la forma posar un fre a)
(IEC, EC, *, *)
-> parar els peus (a algú), cridar l'alto (a algú), a ratlla
-» posar (algú) al seu lloc (p.ext.)
a l'ordre del dia SP, estar de moda, ésser d'actualitat, ésser molt
freqüent (A-M)
Els robatoris tornen a estar a l'ordre del dia / De suïcidis com aquest, malauradament en
tenim a l'ordre del dia
(S'usa normalment amb els verbs ésser, estar, tenir, etc.)
-» estar en voga (p.ext.), ésser el nostre pa de cada dia (p.ext.)
ésser el nostre pa de cada dia SV, esdevenir-se molt sovint / allò que és
habitual / dit d'una cosa que s'esdevé quotidianament, molt
freqüentment (R-M, R-M, IEC)
Ja has tornat a arribar tard, oi? És el nostre pa de cada dia; no et corregiràs mai / Les
seves queixes han esdevingut el nostre pa de cada dia
(També s'usa amb el verb esdevenir)
(R-M)
-> ésser moneda corrent, fruita del temps
-» més clars que els campanars (ant.), a l'ordre del dia (p.ext.)
cul d'església SN, dit d'una persona que va molt sovint a l'església /
passar-hi llargues estones / persona que va massa a l'església
(EC, IEC, A-M)
Cada dia va a missa i s'hi passa hores i hores: és un cul d'església
-> cul de sagristia, rata de sagristia
-» cul de taverna (p.ext.), cul de cafè (p.ext.), arrossegar el cul (per algun lloc)
(p.ext.), freqüentar els sagraments (p.ext.)
[Barc., Tarr. (A-M)]
cul de taverna SN, dit de la persona que freqüenta assíduament la
taverna / passar-hi llargues estones / home que concorre amb
excessiva assiduïtat a la taverna (EC, IEC, A-M)
El seu pare és un cul de taverna: es passa més hores al bar que buscant feina
-> cul de cafè
-» cul d'església (p.ext.), arrossegar el cul (per algun lloc) (p.ext.)
arrossegar el cul (per algun lloc) SV, anar molt sovint per algun lloc, ésser-
ne concurrent, assidu (EC)
No sap què fer, s'avorreix i tot el dia arrossega el cul pels cafès o pels cinemes
(També s'usa amb el verb rossegar)
(R-M)
-» no posar els peus (a algun lloc) (ant.), cul de cafè (p.ext.), cul de taverna (p.ext.),
fer passeres (d'algun lloc) (p.ext.), cul d'església (p.ext.)
a tot estrop SP, continuadament / [fer servir una cosa] contínuament,
sense plànyer-la (R-M, IEC)
Aquestes sabates, si les portes a tot estrop, aviat no tindran
cara ni ulls
(R-M)
-» de tot portar (p.ext.)
amb freqüència SP, d'una manera freqüent
Va a Barcelona amb freqüència / És malaltís i ha d'anar al metge amb freqüència
(També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal)
(EC, *)
-> tot sovint, cada dos per tres, a cada moment
quart i moment SCoord, a cada instant, amb gran freqüència (A-M)
Cada quart i moment el més menut preguntava quant faltava per arribar al cim de la
muntanya
-> a cada instant, a cada moment
[Olot (A-M)]
tot sovint SAdv, amb una gran freqüència (EC)
Abans tot sovint anàvem al cinema
-> amb freqüència, cada dos per tres, espès i menut, sovint i menut, a cada pas
trobar-se (algú) fins a la sopa SV, trobar-se algú molt sovint
Feia molts dies que no ens vèiem i ara ens trobem fins a la sopa
-» trobar-se (algú) fins a les sopes (v.f.), ésser car de veure (ant.), fer-se trobadís
(p.ext.)
del dia SP, d'avui o del temps mateix (A-M)
Aquesta gallinaire sempre té ous del dia per a vendre
(R-M)
-» d'última hora (p.ext.), d'avui (p.ext.)
en fresc SP, en un paratge fred, en aigua fresca, perquè es refredi
(IEC)
Ja fa estona que he posat les begudes en fresc per a quan tingueu
set / Posar les begudes i la fruita en fresc
(R-M, EC)
a la fresca SP, en un indret fresc (IEC)
Anem al parc i podrem seure a la fresca, sota els arbres
(R-M)
-> prendre la fresca
-» a l'aire lliure (p.ext.)
estar molt ocupat en la roba dels gegants SV, fingir moltes ocupacions un
qui no en té cap (A-M)
Diu que està molt enfeinat, però jo crec que no és veritat: està molt ocupat en la roba dels
gegants
-> traure calces d'oli
-» estar empleat en la roba dels gegants (p.ext.)
[Val. (A-M)]
estar en capella SV, esperar amb ànsia el resultat d'un afer, estar a
punt de passar un mal pas, etc. (IEC)
Està en capella, esperant saber quin serà el resultat de les
notes de selectivitat
-> estar dins un foc
-» estar en remull (p.ext.), donar-se mal cor (p.ext.), posar-se a punt (p.ext.)
parèixer cul i bufa SV, ésser una persona frisadora i curta de gènit,
que en comanar una cosa voldria que ja l'haguessen feta sense
donar temps de fer-la (A-M)
Des que va fer aquell examen, pareix cul i bufa: no està mai tranquil
[Cocentaina, Alcoi, Dénia (A-M)]
cap boig SN, lleuger / poc estable en les seves opinions, els seus
gustos, etc. (IEC, *)
És un cap boig, qualsevol noia li va bé per a passar-hi una bona
estona
-> cap calent, cap de trons, cap desgavellat, cap fluix, cap verd, cap de pardals
cap de pardals SN, lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions
(IEC, *)
Només pensa a sortir de festa i no a buscar feina: és un cap de pardals
-> cap verd, cap de trons, cap calent, cap desgavellat, cap fluix, cap boig, tenir
pardals al cap
cap de trons SN, lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions, poc
estable en les seves opinions, els seus gustos, etc. (IEC, *)
És un cap de trons, té la dona malalta i ell només té ganes de sortir / No siguis un cap de
trons: si t'has compromès a defensar una opció, no te'n desdiguis
(R-M, *)
-> cap boig, cap verd, cap de pardals, cap calent, cap desgavellat, cap fluix
cap desgavellat SN, lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions
(IEC, *)
Sembla un cap desgavellat però en el fons també es preocupa pels
que l'envolten
-> cap boig, cap verd, cap calent, cap de trons, cap fluix, cap de pardals
cap fluix SN, lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions (IEC, *)
La seva àvia creia que ell era un cap fluix perquè sortia amb una
noia més gran
-> cap boig, cap verd, cap de trons, cap calent, cap desgavellat, cap de pardals
cap verd SN, lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions (IEC, *)
És un cap verd: dóna més importància a les aparences que al caràcter de les persones
-> cap de trons, cap de pardals, cap calent, cap desgavellat, cap fluix, cap boig
tenir pardals al cap SV, ésser molt frívol o carregat d'il·lusions (A-M)
La Laia té pardals al cap, actua de manera molt poc assenyada per la seva edat
(També s'usa amb la forma tenir molts pardals al cap i amb el diminutiu pardalet)
-> cap de pardals, tenir els gallarets al cap
a primera línia SP, al lloc més pròxim a l'enemic (R-M)
Només combatien a primera línia; la rereguarda es mantenia
tranquil·la
(R-M)
-» línia de batalla (p.ext.), segona línia (p.ext.), carn de canó (p.ext.)
segona línia SQ, sèrie de paratges on es preveu la possibilitat d'una
acció bèl·lica posterior a la que ocorre en la primera línia (EC)
Cal tenir sempre un exèrcit de segona línia per si de cas
-» primera línia (p.ext.)
de cara SP, del costat o cara considerats principals, encarat (R-M)
Aquest retrat està girat cap a la finestra; posa'l de cara / Si
els trobem de cara els haurem de saludar / Jo vaig caure
endarrere; ell, de cara
(R-M, R-M, IEC)
-> de front
-» anar cul arreres (ant.), trobar-se up a up (p.ext.)
de front SP, de la banda del davant / del costat del front (R-M, IEC)
Mirat de front no m'agrada tant com de costat / L'enemic ens
venia de front i no de costat
(R-M, EC)
-> de cara
-» de costat (p.ext.)
tenir ventre de gitano SV, no ésser gens delicat en el menjar (A-M)
No cal que t'hi miris gaire a l'hora de preparar-li alguna cosa de menjar: aquest té ventre de
gitano
-» fer fàstics de tot (ant.), agradar-li els bons bocins (a algú) (ant.), tenir bon paladar
(ant.), tenir el paladar fi (ant.), agradar-li la bona taula (a algú) (ant.)
disfrutar com un camell SV, distreure's, entretenir-se agradablement
Disfruta com un camell, amb l'ordinador nou
-> disfrutar com un vedell, passar-s'ho teta, passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa,
trobar gust (a fer alguna cosa), passar-se-la bé
[disfrutar: mot no registrat a l'IEC]
