FACILITAT
pinyons pelats SN, absència de tota molèstia o inconvenient (R-M)
Arribar on ha arribat no han estat pinyons pelats. Prou que s'ho
ha guanyat / Què esperaves trobar, en aquesta feina?, pinyons
pelats? Ja t'ho vaig advertir, jo, que hauries de suportar moltes
contrarietats / No vol sinó pinyons pelats, les coses millors
(R-M, R-M, *)
-» llit de roses (p.ext.), camí de roses (p.ext.)
a ulls clucs SP, sense necessitat o possibilitat de mirar / saber molt
bé (R-M, EC)
Té els llibres tan ben ordenats que els trobaries a ulls clucs /
En sap tant d'això que ho podria fer a ulls clucs
(R-M, *)
-> amb els ulls tancats, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l'esquena,
amb les mans netes, com si res
-» a la primera (p.ext.)
amb els ulls tancats SP, sense necessitat o possibilitat de mirar,
sabent fer alguna cosa molt bé
Puc fer aquesta feina amb els ulls tancats
-> a ulls clucs
amb les mans llavades SP, sense esmerçar cap esforç (A-M)
Es pensa que ho pot aprendre amb les mans llavades
-> amb les mans netes
[Val. (A-M)]
amb les mans netes SP, fàcilment, sense esforç / [pretendre una cosa]
sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la (R-M, IEC)
Ell voldria entrar en possessió del negoci del seu pare amb les
mans netes; sense haver d'aportar-hi capital ni fer-se càrrec de
dirigir una secció, tal com el pare li proposa / Tot ho vol fer
amb les mans netes, sense cap voluntat d'esmerçar esforços
(R-M)
-> amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l'esquena, a ulls clucs, de regal
l amb les mans llavades (Val.)
amb poca cosa SP, amb molta facilitat
Està trist i amb poca cosa es posa a plorar / La corda està gastada, amb molt poca cosa
es trencarà
(També s'usa amb les formes amb molt poca cosa, amb ben poca cosa i amb poqueta cosa)
(*, EC)
-» per poca cosa (p.ext.)
amb una mà a la galta SP, sense esmerçar cap esforç, molt fàcilment
Podria fer aquest exercici amb una mà a la galta / Tant li fa conduir un cotxe gros com un
de petit; ho fa amb una mà a la galta
-> amb una mà lligada a l'esquena, amb les mans netes, com si res, a ulls clucs,
fer (alguna cosa) jugant
amb una mà lligada a l'esquena SP, sense esmerçar cap esforç, molt
fàcilment
Podria fer el que tu fas amb una mà lligada a l'esquena / Podria cuinar aquest guisat amb
una mà lligada a l'esquena
-> amb una mà a la galta, amb les mans netes, a ulls clucs, com si res, fer (alguna
cosa) jugant
com pa beneit SAdv, [vendre's] fàcilment, ràpidament / [ésser]
adquirida, comprada, rebuda, per molta gent amb una gran
facilitat i rapidesa (IEC, EC)
Aquest gènere és molt ben confeccionat i se'n va com pa beneit perquè està molt bé de
preu / Aquest disc compacte s'ha venut com pa beneit
(S'usa normalment amb els verbs anar, donar, ésser, repartir, vendre, etc.)
(R-M, *)
-> tenir sortida, vendre's com el pa
com si res SAdv, sense esmerçar cap esforç, molt fàcilment
Fa anar els ordinadors com si res. Admiro l'habilitat que hi mostra
-> amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l'esquena, a ulls clucs, fer
(alguna cosa) jugant
ras i llis SCoord, fàcil o fàcilment (R-M)
Jo cercava l'ocasió de parlar-li, i el moment se'm presentà ras i
llis; ni fet exprés
(R-M)
-> llis i pla
dona d'aigua SN, fada que habita en fonts, en pous i en altres llocs
humits (IEC)
La llegenda diu que en aquest llac hi viu una dona d'aigua / He aconseguit un llibre que
recull les creences populars sobre les dones d'aigua
quedar per tia SV, una dona, quedar soltera / quedar fadrina una dona
(IEC, EC)
Si no surt a conèixer gent quedarà per tia
-> quedar per a vestir sants
-» per merèixer (p.ext.)
home de faldilles SN, afeccionat a les dones (R-M)
A ell no li parlis d'esport; és un home de faldilles; només li
agrada fer el Don Joan
(R-M)
-» anar calent (p.ext.), anar sortit (p.ext.), ésser un sortit (p.ext.), vell verd (p.ext.),
agradar-li el bacallà (a algú) (p.ext.)
cagar-la SV, fer quelcom desencertat, espifiar-la / espatllar un
negoci, fer un disbarat (R-M, IEC)
Va escollir la poma més grossa i la va cagar, perquè era podrida / Va voler forçar el cotxe
més del compte i la va ben cagar perquè es va espatllar
(R-M, *)
-> espifiar-la, vessar-la, fer-la com un cove, bollar-la, ficar la pota, ficar la gamba,
ficar el rem, fer-ne una com un cove, errar el tret, errar el cop, quedar
malament
-» fer-la grossa (p.ext.), fer-ne una de grossa (p.ext.), dir-ne una de l'alçada d'un
campanar (p.ext.), fer-ne una de l'alçada d'un campanar (p.ext.)
errar el cop SV, confondre, executar equivocadament, prendre o fer una
cosa per una altra / ferir un objecte diferent del que es volia
ferir (*, A-M)
Els lladres van errar el cop en intentar robar els diners del banc
-> errar el tret, espifiar-la, cagar-la
errar el tret SV, confondre, executar equivocadament, prendre o fer una
cosa per una altra / estar desencertat (*, R-M)
Si et pensaves que el culpable era un home, has errat el tret; resulta que és una dona /
Vaig errar el tir a la feina una vegada més; per això em van acomiadar
(També s'usa amb el nom tir)
(R-M, *)
-> errar el cop, fer coster, espifiar-la, fer un pas fals, treure's un ull pensant
senyar-se, cagar-la
-» anar lluny d'osques (p.ext.), anar errat de comptes (p.ext.)
fer figa SV, fallar, sortir malament, no donar el resultat que calia
esperar (A-M)
El cotxe ha fet figa i he hagut de fer venir una grua perquè me'l
portés al taller
-> fer llufa
fer llufa SV, fallir, no respondre de la manera que hom esperava (IEC)
El cap de colla va fer llufa
(IEC)
-> fer figa
fer pinya SV, no agafar cap animal un caçador (A-M)
Van sortir a caçar perdius, però tots van fer pinya i van tornar
amb les mans buides
-> no fer nyec, fer diego, fer pota, fer porra, fer pala
-» fer carn (p.ext.)
fer pota SV, fracassar, no agafar res el caçador o el pescador (A-M)
Vaig fer pota i no em vaig endur cap presa a casa
-> no fer nyec, fer diego, fer pinya, fer porra, fer pala
[Balaguer, Valls (A-M)]
no fer nyec SV, no agafar res en caçar (A-M)
Va anar de cacera i va ser l'únic que no va fer nyec: els altres van caçar almenys una llebre
-> fer pota, fer pinya, fer porra, fer pala
acabar en aigua de figues SV, acabar en no-res o en un resultat
insignificant (A-M)
La festa va acabar en aigua de figues perquè la ventada va
desmuntar l'envelat
(R-M)
-> tornar-se aiguapoll, anar a malguany, fer aigües, acabar com l'aigua a les
figues
[Cast. (A-M)]
anar a malguany SV, fallir / quedar frustrat o fallit allò que hom
pretenia (Fr, *)
El seu negoci va anar a malguany, ara han fet suspensió de pagaments
-> tornar-se aiguapoll, acabar en aigua de figues
