EXALTAR-SE
escalfar-se-li el cap (a algú) O, exaltar-se / deixar-se endur per un excés
passional, perdre el seny (R-M, *)
Entre la discussió i el vi va escalfar-se-li el cap de tal manera
que no el podien calmar
(R-M)
-> regirar-se-li la bilis (a algú), bullir-li la sang (a algú), pujar-li la sang al cap (a algú)
perdre els estreps SV, perdre la contenció, no saber retenir-se (IEC)
De l'alegria que tenia va perdre els estreps i va començar a
cridar al mig del carrer
-> perdre els papers, perdre l'oremus, perdre el bel, perdre els nervis, enfilar-se
per les parets, sortir de mare, sortir de polleguera, sortir de to, regirar-se-li
la bilis (a algú), bullir-li la sang (a algú)
-» tirar llamps i pestes (p.ext.), encendre-li la sang (a algú) (p.ext.)
perdre els papers SV, perdre la contenció, la paciència, el control de
si mateix
Els alumnes d'aquesta classe sempre em fan perdre els papers: no em fan gens de cas
-> perdre els estreps, perdre l'oremus, perdre el bel, enfilar-se per les parets,
sortir de fogó, sortir de mare, sortir de polleguera, sortir de to, perdre els
nervis
regirar-se-li la bilis (a algú) O, irritar-se fortament (R-M)
Se li va regirar la bilis i no va voler suportar més aquella
impertinència; amb quatre crits els va deixar sense ganes de dir
res més
(R-M)
-> perdre els estreps, bullir-li la sang (a algú), escalfar-se-li el cap (a algú)
-» sortir-li els ulls d'òrbita (a algú) (p.ext.), sortir-li els ulls de la cara (a algú) (p.ext.)
sortir de polleguera SV, irritar-se fortament (R-M)
Va sortir de polleguera quan va saber el que havien fet els seus
fills / És d'aquelles persones que em fan sortir de polleguera
-> perdre els estreps, sortir de mare, sortir de to, tallar claus, perdre els papers
-» treure (algú) de polleguera (inv.), estar fora de polleguera (p.ext.)
cap de fer petar brases SN, [ésser] un exaltat / expressió usada per a
referir-se a algú que té idees exaltades (R-M, *)
Això que ha fet és un disbarat; només se li acut a un cap de fer
petar brases, a un ximple com ell
(R-M)
-> cap boig, cap calent, cap d'estornell
-» cap buit (p.ext.)
ésser de la flamarada SV, tenir idees exaltades (IEC)
Tots els d'aquesta família són de la flamarada, si l'un és
exaltat, l'altre encara ho és més
(R-M)
-> ésser un volcà (algú), tenir les sangs calentes
fora de si SAdv, fora del seu seny, alienat per una emoció, un dolor,
una alegria, etc. / no poder-se contenir més (EC, IEC)
Estava fora de si i no sabia què deia; insultava tothom / Amb
aquella notícia l'han deixat fora de si
(S'usa normalment amb els verbs deixar, estar, posar, trobar, etc.)
(R-M, *)
-> estar fora de polleguera
-» estar que bufa (p.ext.), fet un toro (p.ext.)
tenir els ulls fora d'òrbita SV, estar exaltat, horroritzat; tenir els ulls
molt oberts i sortints, efecte sobretot de l'espant
A causa de l'ensurt tenia els ulls fora d'òrbita / Va arribar amb els ulls fora d'òrbita
(També s'usa amb la forma amb els ulls fora d'òrbita)
-> amb els ulls fora del cap
-» sortir-li els ulls d'òrbita (a algú) (p.ext.)
fer-se mirar (alguna cosa) SV, (fer-se) observar, examinar amb els ulls (EC)
Fer-se mirar la ferida per un metge / Hauries de fer-te mirar els frens del cotxe
(El complement són sempre noms que denoten possessió inalienable braç, cama, etc. i
també noms que denoten possessió inalienable estesa cartera, cotxe, etc.)
(EC, *)
mirar (alguna cosa) amb quatre ulls SV, una cosa, examinar-la atentament /
mirar alguna cosa amb gran fixesa i atenció (Fr, A-M)
Es va mirar amb quatre ulls l'informe que li vaig presentar
-> mirar (algú o alguna cosa) de cara, passar (alguna cosa) per la vista, passar els
ulls (per alguna cosa), prendre esment (en alguna cosa)
-» passar (algú o alguna cosa) pel sedàs (p.ext.), prendre vistes (p.ext.)
treure el seny (a algú) SV, fer perdre a algú els sentits, els nervis, etc.
Treu el seny a qualsevol fent aquest tipus de comentaris
-> treure (algú) de seny, crispar els nervis (a algú), encendre-li la sang (a algú),
treure (algú) de botador, treure (algú) de mare, treure (algú) de polleguera
-» perdre el seny (inv.)
donar-se al moro SV, exasperar-se, manifestar desesperació (A-M)
Va donar-se al moro, perquè res no li sortia com ell volia
-> donar-se al diable, fer-se mala sang
abocar tot el cabàs (a alguna cosa) SV, excedir-se / despendre molt en una
festa, en una celebració (R-M, *)
Volia quedar bé amb els convidats i va abocar-hi tot el cabàs; en
aquella taula no hi faltava res
(R-M)
-> tirar la casa per la finestra, treure tot l'estam
-» estirar més els peus que la flassada (p.ext.), estirar més el braç que la màniga
(p.ext.), allargar més els peus que els llençols (p.ext.)
anar-se-li'n la mà (a algú) O, excedir-se, esp. en una quantitat d'un
ingredient, en preparar una mescla, etc. / excedir-se algú en
donar alguna cosa (IEC, A-M)
Posat a criticar, va anar-se-li'n la mà i ho va fer sense
contemplacions / Últimament se te'n va la mà amb la sal
(R-M, *)
-> escapar-se-li la mà (a algú), fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, picar fort,
carregar la mà
-» anar-se'n de la mà (v.f.), carregar la tinta (p.ext.), passar de taca d'oli (p.ext.)
carregar la mà SV, excedir-se, p. ex., en una reprensió, en el preu
de venda, en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla
(IEC)
En explicar els fets va carregar la mà per fer més efecte
(R-M)
-> anar-se-li'n la mà (a algú), carregar la tinta, passar de la ratlla, escapar-se-li la
mà (a algú)
escapar-se-li la mà (a algú) O, excedir-se, especialment en la quantitat
d'un ingredient (EC)
Se li va escapar la mà en l'arròs que ens va portar. Ara en tenim
tant que se'ns fa malbé
-> anar-se-li'n la mà (a algú), carregar la mà
fer botifarra SV, fer llarg, extralimitar-se (A-M)
Te vaig encarregar un grapat d'olives, però has fet botifarra: aquí n'hi ha més de mig quilo
-> tirar llarg, fer llarg (d'alguna cosa)
-» fer de botifarra (v.f.), fer curt (d'alguna cosa) (ant.)
[Mall. (A-M)]
fer un extra SV, excedir-se en quelcom / gastar més d'allò degut,
esperat o acostumat (R-M, *)
Aquest estiu farem un extra i viatjarem per tot Europa
(També s'usa amb la forma fer un extraordinari)
-> tirar la casa per la finestra, ficar l'olla gran dins de la xica
passar de la ratlla SV, excedir-se, no subjectar-se als límits del dret
/ excedir-se, exagerar desorbitadament / una cosa, ésser
excessiva, ultrapassar els límits de la paciència, de la
tolerància, etc. (A-M, EC, IEC)
S'ha passat de la ratlla amb les seves paraules / Això passa de la ratlla: ja n'hi ha prou
-> vessar la mesura, fer-ne un gra massa, passar-se de rosca, anar-se-li'n la mà (a
algú), carregar la mà, passar de mida, carregar la tinta, posar (alguna cosa) a
l'últim extrem, passar de taca d'oli, allargar més el peu que la sabata,
passar de la mesura
-» passar de ratlla (v.f.), no pujar un negre d'ungla (ant.), tirar-les amb bala
(p.ext.), omplir la mesura (p.ext.)
l passar-se de sa retxa (Bal.), passar de taca d'oli
passar de taca d'oli SV, excedir, ésser exagerat / una cosa, ésser
inadmissible de tan exagerada (R-M, IEC)
De moment semblava que el que feia no tenia importància, però ara
ja passa de taca d'oli, perquè està molestant tothom
(R-M)
-> passar de mida, passar de la ratlla
-» passar-se de rosca (p.ext.), anar-se-li'n la mà (a algú) (p.ext.)
passar-se de rosca SV, extralimitar-se / excedir-se (R-M, IEC)
Amb això que li has dit, t'has passat de rosca / Amb les seves exigències passa de rosca i
té tothom descontent / Em sembla que amb això que ara dius et passes. Vigila aquesta
llengua
(Sovint s'omet el complement preposicional)
(*, R-M, *)
-> passar de la ratlla, picar fort
-» passar de taca d'oli (p.ext.), allargar més el peu que la sabata (p.ext.)
passar-se de sa retxa SV, excedir-se / una cosa, ésser excessiva,
ultrapassar els límits de la paciència, de la tolerància, etc. (A-
M, *)
Quan era jove se va passar de sa retxa i ara ho paga
-> passar de la ratlla
[Mall., Men. (A-M)]
picar fort SV, excedir-se en fer quelcom
Penso que he picat fort oferint-li els teus serveis
(R-M)
-> anar-se-li'n la mà (a algú), estirar la corda, passar-se de rosca, pujar més el suc
que la perdiu
pujar més el suc que la perdiu O, ésser més voluminosa o costosa la part
accidental que la substancial d'una cosa (A-M)
Per fora és una casa molt bonica, però puja més el suc que la perdiu: en realitat no val res
(També s'usa amb la forma pujar més la salsa que la perdiu)
-> valer més la salsa que el peix, valer més el suc que la perdiu, valer més el
farciment que el gall, costar més el mall que l'enclusa
-» pujar més el suc que les perdius (v.f.)
[Emp. (A-M)]
treure tot l'estam SV, excedir-se molt (R-M)
A la darrera festa que va donar a casa seva, va treure tot
l'estam; jo no sé com pot sostenir tantes despeses
(R-M)
-> abocar tot el cabàs
-» tirar la casa per la finestra (p.ext.), estirar més els peus que la flassada (p.ext.),
estirar més el braç que la màniga (p.ext.)
valer més el farciment que el gall O, haver-hi en joc mitjans
desproporcionats a la importància del fi pretès (R-M)
Després de tanta propaganda, l'espectacle ens va decebre; valia més el farciment que el
gall; molta presència però cap contingut / Has esmerçat massa feina en la presentació
dels regals: val més el farciment que el gall
(També s'usa amb el verb costar)
(R-M)
-> costar més el mall que l'enclusa, valer més la salsa que el peix, pujar més el
suc que la perdiu, valer més el suc que la perdiu
valer més el suc que la perdiu O, ésser més voluminosa o costosa la part
accidental que la substancial d'una cosa (A-M)
És més bonic el paper que el que hi ha a dins del regal, val més el suc que la perdiu
(També s'usa amb la forma valer més la salsa que la perdiu)
-> valer més la salsa que el peix, pujar més el suc que la perdiu, valer més el
farciment que el gall, costar més el mall que l'enclusa
-» valer més el suc que les perdius (v.f.)
[Emp. (A-M)]
