EVITAR
prendre's (alguna cosa) a raons SV, no voler parlar amb algú o d'alguna
cosa (R-M)
Sempre es pren a raons els temes que no li interessen / Cada
vegada que li ho pregunten ell es pren a raons i evita de parlar-ne
(*, R-M)
-» passar de llis (p.ext.), passar de llarg (p.ext.), no ficar-se en raons (p.ext.),
prendre's (alguna cosa) a la fresca (p.ext.)
a la lletra SP, segons el sentit literal d'allò escrit o dit,
reproduint-ho exactament (EC)
Va complir el que se li havia ordenat a la lletra
-> al peu de la lletra, punt per punt
això mateix SN, expressió d'afirmació / expressió emprada per a
ratificar una cosa que hom ha dit (R-M, *)
-Vols que li digui de venir demà? -Això mateix; serà bon dia / -Penses, doncs, que
trobarem els teus amics a la plaça? -Això mateix / Sí, tens raó, això mateix, ell fou qui
m'ho va dir i no pas en Jordi
(R-M, R-M, *)
-> justa la fusta
al peu de la lletra SP, puntualment, exactament (IEC)
Repeteix-me aquest full al peu de la lletra
-> punt per punt, mot a mot, a la lletra
-» fil per randa (p.ext.), amb tots els ets i uts (p.ext.)
al punt (d'algun moment) SP, en el moment precís en relació amb algun
esdeveniment / exactament a tal hora (R-M, A-M)
Van venir al punt de les set / Al bell punt que el vaig veure / Va arribar al punt de mitjanit,
com havíem quedat
(També s'usa amb el modificador bell en posició prenominal)
(EC, IEC, *)
-> al tombant (d'algun moment)
-» al pic de (p.ext.), a entrada (d'algun temps) (p.ext.), a l'entrant (d'algun temps)
(p.ext.)
justa la fusta SA, expressió que es refereix a un compte exacte o a una
cosa clara, encertada / aprovació o conformitat absoluta /
exclamació amb què hom expressa l'aprovació o la conformitat
absoluta amb allò que diu un altre (R-M, A-M, EC)
Què em donaràs per esmorzar? Justa la fusta! Precisament això que
portes és el que anava a demanar-te
(R-M)
-> això mateix; set senalles, catorze anses
-» ni més ni menys (p.ext.)
més ben dit SA, més exactament (EC)
La Maria va fer el dinar. Més ben dit: la Maria va ajudar a fer el dinar a la seva mare
-> millor dit
-» és a dir (p.ext.), vull dir (p.ext.), o sigui (p.ext.), dic mentida (p.ext.)
millor dit SA, més exactament (EC)
El cotxe del Miquel està espatllat, o millor dit, el cotxe del pare del Miquel
-> més ben dit
-» és a dir (p.ext.), vull dir (p.ext.), o sigui (p.ext.), dic mentida (p.ext.)
ni més ni menys SCoord, exactament, precisament (EC)
Tot va succeir ni més ni menys com ho havien previst
(R-M)
-» sense anar més lluny (p.ext.), justa la fusta (p.ext.)
l ni més ni pus (Mall.)
ni més ni pus SCoord, ni més ni menys; exactament (A-M)
Em va portar els set llibres que li havia demanat, ni més ni pus / Això és així, ni més ni pus
/ M'han duit tot lo que volia, ni més ni pus
-> ni més ni menys
[Mall. (A-M)]
punt per punt SN, atenint-se exactament a allò que s'expressa (R-M)
Van explicar punt per punt tot el que els havia succeït
(R-M)
-> al peu de la lletra, mot a mot, a la lletra, cosa per cosa, pèl per pèl
anar com un trabuquet SV, una cosa, anar molt bé, acomplir-se amb
correcció, exactitud, pulcritud (IEC)
El meu rellotge va com un trabuquet / El mecanisme d'aquest aparell va com un tirabuquet
(També s'usa amb el nom tirabuquet)
(Fr, *)
-> exacte com un rellotge
exacte com un rellotge SA, dit per a referir-se a un aparell, un
mecanisme, etc., que va bé, que funciona correctament / estar o
funcionar molt bé (*, A-M)
El seu cos és exacte com un rellotge: necessita menjar i anar a dormir sempre a les
mateixes hores
(També s'usa ometent l'adjectiu)
una hora de rellotge SQ, (una) hora completa (A-M)
Fa una hora de rellotge que ens esperem
entre poc i massa SP, expressió que denota que fugint d'un extrem s'ha
caigut en l'altre (IEC)
No hi havia motiu per a tant; ja està bé que es queixés, però,
entre poc i massa!; en va fer un drama!
(R-M)
-» Del refrany: "Entre poc i massa, la mesura passa"; ésser molt bèstia (p.ext.)
