ESTIMAR
estimar (algú) com la nineta dels seus ulls SV, estimar aquella persona o
cosa amb gran intensitat (A-M)
Estima el nét com la nineta dels seus ulls
(També s'usa amb les altres formes del possessiu)
-> estimar (algú) més que la nineta dels seus ulls
-» ésser la nina dels ulls (d'algú) (p.ext.)
estimar (algú) més que la nineta dels seus ulls SV, estima aquella persona o
cosa amb gran intensitat (A-M)
És filla única i els seus pares l'estimen més que la nineta dels
seus ulls
-> estimar (algú) com la nineta dels seus ulls
fer honor a SV, donar prova, amb els actes, el capteniment, etc., de
l'estima en què es té alguna cosa / tenir en compte una persona o
una cosa, donar prova de l'estima en què hom la té (IEC, EC)
Han fet honor a la bandera / Fer honor al seu nom / Fer honor a
la veritat
(IEC, IEC, EC)
-» portar alta la bandera de (p.ext.), retre culte a (p.ext.)
tenir un deliri (per algú) SV, estimar algú amb passió ardent, estar-hi
obsessionat / tenir una fal·lera per algú (A-M, EC)
Té un deliri per la xicota del seu millor amic i no sap què fer
(També s'usa amb el modificador gran en posició prenominal)
-> estar boig (per algú), tenir un feble (per algú)
tenir un feble (per algú) SV, estimar / tenir una debilitat per algú (Fr,
*)
En Joan té un feble per la Mercè / En Jesús té un feble per les dones, però algun dia el
perjudicaran
-> tenir un deliri (per algú)
-» tenir (algú o alguna cosa) en estima (p.ext.)
del meu cor SP, expressió per a referir-se a alguna persona o algun
objecte molt estimats
Ai, filla del meu cor!, que n'ets de bonica! / Aquella era la
nina del meu cor quan era petita / Pauet del meu cor, fes-me un
petó / Rei del meu cor, que no li dius res a la mare?
-» de l'ànima (p.ext.), vida meva (p.ext.)
ésser la nina dels ulls (d'algú) SV, ésser la persona més estimada / ésser
el predilecte d'algú (IEC, EC)
Aquella noia dels rínxols d'or era la nina dels ulls del mestre / L'Estevet era la nina dels
seus ulls
(*, EC)
-> ésser el cel (d'algú), ésser l'aleta del cor (d'algú)
-» estimar (algú) com la nineta dels seus ulls (p.ext.), ballar-li en l'ull (a algú) (p.ext.)
vida meva SN, epítet que es dóna a la persona estimada, per a
expressar que sense ella no podem viure (A-M)
Vida meva, oi que demà anirem a passejar una estona per aquell lloc tan romàntic?
(També s'usa amb la forma vida mia)
-» del meu cor (p.ext.)
donar peix al gat SV, afavorir murmuracions o malvolences (R-M)
Sap que la gent és desitjosa de sensacionalisme i ell encara dóna
peix al gat fent revelacions indiscretes / T'agrada de donar peix
al gat: la qüestió és crear malestar
(R-M)
-> tirar llenya al foc, afegir llenya al foc
-» donar ales (a algú) (p.ext.)
a estrebades SP, amb moviments sobtats i violents
Notava com el dentista li arrencava el queixal a estrebades
com un llangardaix SAdv, estirat / ajagut, allargassat (R-M, *)
Prenia el sol com un llangardaix / A la pinassa es posà com un
llangardaix a dormir la migdiada
(A-M)
-» de cara amunt (p.ext.)
de vacances SP, referit al temps de repòs durant el qual cessen els
estudis i les activitats laborals
Sempre van de vacances al poble natal del seu pare
-» fer s'estada (p.ext.), de festa (p.ext.)
fer s'estada SV, estiuejar / anar a estiuejar en un indret determinat
(IEC, *)
Els senyors fan s'estada a Son Saura
(A-M)
-» fer estada (v.f.), de vacances (p.ext.)
[Men. (A-M)]
estómac d'estruç SN, estómac que tot ho digereix (IEC)
L'Eduard és capaç de menjar qualsevol cosa, té estómac d'estruç
-> païdor de camell
la boca del cor SD, epigastri / part superior i mitjana de l'abdomen,
que correspon a la zona de l'estómac (IEC, *)
Diu que sent com una nosa a la boca del cor que el priva de menjar
(R-M)
païdor de camell SN, estómac sa, que ho paeix tot sense dificultat (Fr)
Té un païdor de camell, amb tot el que s'ha menjat i no ha tingut
cap problema de digestió
-> estómac d'estruç
