ESPERA
color verd d'espera SN, color imaginari que s'atribueix irònicament a
les coses que algú espera sense fonament per a esperar-les (A-M)
Aquests projectes de què parles tenen color verd d'espera: mai no arribaran a acomplir-se
-» color de verd d'espera folrat de passatemps (p.ext.), esperar assegut (p.ext.)
[Val. (A-M)]
encara és hora que O, fórmula per a expressar que algú encara continua
esperant que s'esdevingui un fet
Fa tres anys que som casats i encara és hora que em digui que m'estima, com que vaig
ser jo qui va fer la proposta de casar-nos!
(També s'usa amb la forma encara ara és l'hora que)
-» a l'espera de (p.ext.)
trucada en espera SN, servei telefònic que permet d'atendre una altra
trucada sense finalitzar la trucada en curs (T)
Perdona un moment, però és que tinc una altra trucada en espera i voldria saber qui és
demà serà un altre dia O, expressió emprada per a manifestar que hom
espera o preveu que les coses canviïn / expressió que indica que
hom espera o preveu que les circumstàncies canviïn i, en funció
d'això, proposa alguna activitat, la solució d'algun problema,
etc. (IEC, EC)
No et preocupis. No perdis l'esperança que demà serà un altre dia
-» som-hi (p.ext.)
Déu l'acompanyi i l'àngel bo O, dita per a desitjar que surti bé una
empresa difícil (R-M)
Això que vol fer és molt problemàtic; Déu l'acompanyi i l'àngel
bo; dubto que pugui sortir-se'n
(R-M)
-> Déu l'ajudi, Déu l'empari, Déu el beneeixi
-» si Déu vol (p.ext.)
Déu volent O, expressió emprada per a manifestar que esperem que una
cosa serà o s'esdevindrà sense cap obstacle / si no hi ha
contratemps (IEC, R-M)
Marxarem el dia dos, i, Déu volent, pensem tornar el dia vuit /
Déu volent, ho acabarem demà
(R-M, EC)
-> si Déu vol, si a Déu plau, amb l'ajuda de Déu
-» voler de Déu (p.ext.)
veure el cel obert SV, trobar solució a una situació difícil / una
avinentesa favorable, presentar-se per a assolir allò que ens
proposem / veure amb gran satisfacció que es resol inesperadament
una greu dificultat (R-M, IEC, A-M)
No sabia com sortir-me'n, però en dir-me ell que m'ajudaria ja
vaig veure el cel obert
(R-M)
-> trobar sortida, sortir a camí
-» obrir-se-li una porta (a algú) (inv.), obrir-se-li el cel (a algú) (inv.)
viure d'il·lusions SV, viure amb vanes esperances (Fr)
Viu d'il·lusions perquè es pensa que li donaran la feina i no
serà així
-» tocar de peus a terra (ant.), castells de vent (p.ext.), castells en l'aire (p.ext.),
somiar truites (p.ext.), tenir el cap ple de pardals (p.ext.), posar-se una bena
davant els ulls (p.ext.), tenir vent al cap (p.ext.), estar carregat de solfes (p.ext.)
a l'espera de SP, expressió usada per a indicar l'espai de temps
concedit o acordat per al compliment d'un manament, d'un tracte,
etc.
A l'espera de les seves notícies, el saludo cordialment / Estem a l'espera de nous
esdeveniments / Vam quedar a l'espera de l'alt comissionat
-» a reserva de (p.ext.), encara és hora que (p.ext.), estar a l'expectativa (d'alguna
cosa) (p.ext.), en cartera (p.ext.)
donar temps al temps SV, deixar que les dificultats es resolguin per
elles mateixes, pel simple passament de temps (A-M)
Ara estan molt enfadats, però donem temps al temps i ja veuràs
com tornen a parlar-se / Esperem que les coses millorin una mica,
temps al temps
(També s'usa ometent el verb)
-» mantenir-se a la capa (p.ext.)
esperar (algú o alguna cosa) amb candeletes SV, esperar amb il·lusió /
esperar amb impaciència, amb delit (R-M, IEC)
Espera el dia del seu aniversari amb candeletes perquè sap que li faran un bon regal /
Esperen amb candeletes que hi vagi l'avi perquè sempre els porta llaminadures
(*, R-M)
-> esperar (algú o alguna cosa) com els jueus el messies, esperar (algú o alguna
cosa) com qui espera el messies
-» esperar el messies (p.ext.)
