ENGEGAT
en marxa SP, essent en moviment un vehicle, en funcionament una
màquina, etc.
No saltis del cotxe en marxa!
anar a fira SV, engendrar un fill (R-M)
Aquella parella han anat a fira abans d'haver-se casat / Fa dos
anys que s'han casat i encara no han anat a fira
(R-M)
-> donar vida (a algú)
-» esperar un fill (p.ext.), fer Pasqua abans de Rams (p.ext.)
donar vida (a algú) SV, engendrar / fer néixer una criatura (R-M, *)
La sèrie televisiva, en què els dos germans donaven vida a un
nen, va provocar un escàndol / Ell no ha conegut mai els pares
que li van donar vida; es va quedar orfe als set mesos
(*, R-M)
-> anar a fira
-» portar (algú) al món (p.ext.), posar (algú) al món (p.ext.), esperar un fill (p.ext.)
apanyar-s'ho SV, discórrer amb enginy els mitjans d'aconseguir o
d'executar alguna cosa
No sé com s'ho ha apanyat per fer el treball en tan poc temps
-> arranjar-s'ho, compondre-s'ho, enginyar-se-les, combinar-s'ho, arreglar-se-les,
endegar-se-les, muntar-se-les, fer-s'ho
-» apanyar-se-les (v.f.)
arranjar-s'ho SV, discórrer amb enginy els mitjans d'aconseguir o
d'executar alguna cosa
Tenien el vehicle espatllat, però s'ho van arranjar per tornar la
mateixa nit / No sé com s'ho arranjarà per arribar a l'hora
(EC, *)
-> compondre-s'ho, apanyar-s'ho, enginyar-se-les, combinar-s'ho, donar-se
manya, arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-les, fer-s'ho
compondre-s'ho SV, arranjar les coses de manera que reïxin (IEC)
No cal que l'ajudis: ja sap compondre-s'ho tot sol
-> combinar-s'ho, manegar-s'ho, apanyar-s'ho, arranjar-s'ho, arreglar-se-les,
endegar-se-les, enginyar-se-les, muntar-se-les, fer-s'ho
-» compondre-se-les (v.f.)
donar-se manya SV, enginyar-se / discórrer amb enginy els mitjans
d'aconseguir o d'executar alguna cosa (IEC, *)
Em pensava que s'havia espatllat el cotxe i ell s'ha donat manya
i l'ha reparat
-> enginyar-se-les, manegar-s'ho, arranjar-s'ho
-» traces i manyes (p.ext.)
manegar-s'ho SV, arranjar les coses de manera que reïxin
Va manegar-s'ho per a convèncer el client i vendre-li el quadre
fals / No sé pas com t'ho manegues!
(*, EC)
-> compondre-s'ho, donar-se manya, arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-
les, pintar-se sol, fer-s'ho
-» manegar-se-les (v.f.)
baixar coll avall SV, menjar / empassar-se alguna cosa (Fr, *)
No roseguis més i fes-te baixar coll avall el menjar que tens a
la boca d'una vegada
no tocar voreres SV, ésser engolit sense ésser rosegat (A-M)
Aquest homo és molt menjador; dos plats d'arròs no li toquen
voreres / Sa coca no ha tocat voreres: s'ha acabat tot d'una
(A-M, *)
[Mall., Men. (A-M)]
tren d'engranatges SN, sistema o conjunt de rodes dentades que, amb el
moviment de rotació que reben o transmeten, contribueixen a un
mateix treball (IEC)
Necessita un tren d'engranatges per a moure les plataformes
criar greix SV, engreixar-se, esdevenir obès (EC)
Durant les festes de Nadal, amb tants àpats com es fan,
s'acostuma a criar greix
-> posar greix, criar panxa, posar carn, posar panxa
-» perdre les carns (ant.)
criar panxa SV, engreixar-se / esdevenir obès (Fr, *)
Si beus tanta cervesa, criaràs panxa
(IEC)
-> posar carn, posar bons sagins, posar greix, posar panxa, criar greix
-» perdre les carns (ant.)
posar bons sagins SV, engreixar-se / esdevenir obès (IEC, *)
Fa molt bona vida ara, aviat posarà bons sagins
-> posar greix, posar carn, criar panxa
-» perdre les carns (ant.)
posar carn SV, engreixar-se / esdevenir obès (IEC, *)
A mesura que es fa gran va posant carn; de jove era molt prim /
Durant les vacances, malgrat faci molt d'esport, sempre posa carn
(R-M)
-> posar greix, criar panxa, posar bons sagins, criar greix
-» perdre les carns (ant.), ésser un sac de carn (algú) (p.ext.)
posar greix SV, engreixar-se, esdevenir obès (EC)
Fa una vida tan sedentària que aviat posarà greix / Si no pares
de posar greix, rebentaràs
(R-M)
-> posar carn, criar greix, posar bons sagins, posar panxa
-» perdre les carns (ant.)
posar panxa SV, engreixar-se, adquirir volum la panxa (EC)
Si no procures caminar una mica més, aviat posaràs panxa; estàs
massa hores assegut
(R-M)
-> posar greix, criar panxa, criar greix
-» perdre les carns (ant.)
omplir-li el cap de cascavells (a algú) SV, omplir el cap d'esperances
falagueres, d'il·lusions, etc. (IEC)
Aquests amics sols són bons per omplir-te el cap de cascavells,
però després no t'ajuden
(R-M)
-> omplir-li el cap (d'alguna cosa, a algú), prometre el món i la bolla (a algú)
-» tenir el cap ple de pardals (inv.), tenir cascavells al cap (p.ext.)
fer ulls de tita SV, tenir els ulls inflats a causa de la febre o del
cansament que produeix una malaltia, un refredat, una grip, etc.
Que tens febre? Fas ulls de tita
de l'any SP, de l'any present (R-M)
Encara no hem tastat el vi de l'any; ja és hora d'encetar-lo / Vols provar aquest formatge?
És de l'any
(R-M)
-» del temps (p.ext.), d'ara (p.ext.)
ésser una caixa tancada (algú o alguna cosa) SV, ésser una persona o cosa
enigmàtiques / ésser una cosa enigmàtica, de resultat difícil de
resoldre (*, A-M)
L'avenir és una caixa tancada; mai no podrem saber què passarà demà / Aquest noi és
una capsa tancada, mai no acabarem d'endevinar les seves intencions
(També s'usa amb el nom capsa)
(R-M, *)
-» ésser una capsa de sorpreses (p.ext.)
a l'altra banda SP, a la banda d'allà, al costat oposat
L'estació de tren no és en aquest barri, és a l'altra banda
-> allèn de
allèn de SAdv, a la banda d'allà
Allèn de la mar
(EC)
-> a l'altra banda
part dellà (d'algun lloc) SP, més enllà
Part dellà de les muntanyes hi ha un torrent / Haurem de caminar part dellà
(El complement és opcional)
-> part enllà (d'algun lloc)
part enllà (d'algun lloc) SP, més enllà (IEC)
Part enllà de la serra / Cal netejar el camí a partir del pont, part enllà
(El complement és opcional)
(IEC, *)
-> part dellà (d'algun lloc)
fer-li canalera els ulls (a algú) O, els ulls, plorar molt (IEC)
Aquella pel·lícula era molt trista, per això els ulls li feien canalera
-» plorar a llàgrima viva (p.ext.)
arribar i empènyer SCoord, enllestir / enllestir una cosa al cap de
poc d'haver-la començada (R-M, *)
Tot estava preparat per a la firma del document; va ésser arribar i empènyer, sense
esperar-nos gens
(Només s'usa en infinitiu)
(R-M)
-> dit i fet
-» passar via (p.ext.)
l arribar i fènyer (Val.), arribar i moldre (Barc., Vallès, Ripollès)
[Men. (A-M)]
arribar i fènyer SCoord, enllestir / enllestir una cosa al cap de poc
d'haver-la començada (R-M, *)
Vàrem acabar de seguida; arribar i fènyer
(Només s'usa en infinitiu)
(R-M)
-> dit i fet
-» passar via (p.ext.)
l arribar i moldre (Bar., Vallès, Ripollès), arribar i empènyer (Men.)
[Val. (A-M)]
arribar i moldre SCoord, enllestir una cosa al cap de poc d'haver-la
començada / expressió usada per a manifestar que hom ha executat
alguna cosa amb una rapidesa sorprenent (IEC, EC)
Ja ens esperaven; arribar i moldre; a les tres ja havíem acabat / Vam anar a la reunió i tot
fou arribar i moldre; en un moment ja havíem finalitzat
(Només s'usa en infinitiu)
(R-M, *)
-> dit i fet
-» fer via (p.ext.), passar via (p.ext.), no veure's la feina als dits (p.ext.)
l arribar i empènyer (Men.), arribar i seure (Mall.)
[Barc., Vallès, Ripollès (A-M)]
arribar i seure SCoord, enllestir / enllestir una feina al cap de poc
d'haver-la començada (R-M, *)
Què et pensaves tu? Que era arribar i seure?
(Només s'usa en infinitiu)
-> dit i fet
-» passar via (p.ext.)
l arribar i moldre (Barc., Vallès, Ripollès)
[Mall. (A-M)]
no veure's la feina als dits SV, enllestir la feina ràpidament (EC)
Aquesta noia és de les que no es veuen la feina als dits: li donis el que li donis, ho acaba
de seguida
-» arribar i moldre (p.ext.), treure's (alguna cosa) d'entre mans (p.ext.)
passar via SV, executar quelcom ràpidament; no perdre temps / fer
alguna cosa de pressa (R-M, EC)
Ja veuràs com hi haurà poca gent i passarem via, a la tenda / Aquest xicot no sap passar
via; no acaba mai la feina que fa / En passa molta via, dels deures
(També s'usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal)
(R-M, R-M, *)
-> fer via, donar-se aire
-» arribar i moldre (p.ext.), arribar i empènyer (p.ext.), arribar i fènyer (p.ext.),
arribar i seure (p.ext.), passar (alguna cosa) per aigua (p.ext.)
