EMBARASSADA
en estat interessant SP, gestant / [estar] embarassada (R-M, IEC)
Diuen que la dona quan es troba en estat interessant acostuma a tenir desitjos i que cal
complaure-la
-> en estat, estar grossa, en estat de bona esperança
esperar un fill SV, estar embarassada (EC)
La Maria espera un fill, està de vuit mesos / Esperen un nen
(També s'usa amb els noms criatura, nen, etc.)
-> estar grossa, en estat
-» fer una criatura (a algú) (inv.), fer Pasqua abans de Rams (p.ext.), donar a llum
(algú) (p.ext.), esperar l'hora (p.ext.)
estar grossa SV, estar prenyada (IEC)
És un vestit que es posava quan estava grossa
-> en estat interessant, esperar un fill, fer ventre, estar amb el ventre a les dents
-» fer un ventre (a algú) (inv.)
fer ventre SV, tenir el ventre gros per prenyat (EC)
La Maria ja fa ventre, està de cinc mesos / Pobra dona, set fills i ja torna a fer panxa!
(També s'usa amb el nom panxa)
-> estar grossa, estar amb el ventre a les dents
-» fer un ventre (a algú) (inv.), femella plena (p.ext.), treure's el ventre (p.ext.)
tenir faltes (algú) SV, no venir-li la regla a una dona / no venir-li la
menstruació que li pertocaria (*, R-M)
És possible que estigui embarassada perquè ha tingut faltes
(R-M)
-» en estat (p.ext.)
parlar foradat SV, parlar sense to ni so, fora de raó (A-M)
Deixa de parlar foradat; pensa més les coses quan les dius / Aquest home no fa més que
somiar, per això parla foradat, sense cap mena de fonament
-> parlar a séc de paladar
[Val. (A-M)]
lligar-se-li la llengua (a algú) O, parlar confusament, deixant les coses a
mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou
feines intel·ligible / embarbussar-me, embarbussar-te, etc. (*,
EC)
Se'm va lligar la llengua i no hi havia manera de dir res
-> fer una explicació de gall dindi, travar-se-li la llengua (a algú)
-» fer embuts (p.ext.), haver-se empassat la llengua (p.ext.), no tenir llengua
(p.ext.), no saber-se treure les paraules de la boca (p.ext.), trencar les
paraules (p.ext.), tenir la llengua curta (p.ext.)
tirar-se-li a sobre (a algú) SV, apropiar-se / prendre a algú tot quant té
(R-M, *)
El seu pare va deixar pendents molts pagaments i ara tothom se li tira a sobre
(R-M)
-» prendre-li (alguna cosa) de les mans (a algú) (p.ext.)
anar-se'n del cap SV, perdre algú les facultats mentals (R-M)
La seva malaltia fa que se'n vagi del cap fàcilment
(R-M)
-> perdre el cap, tornar-se-li aigua el cervell (a algú)
beure's el cervell SV, perdre la raó (R-M)
Sembla que s'hagi begut el cervell; fa un disbarat darrere l'altre
(S'usa normalment en formes perfectives)
(R-M)
-> perdre el cap, beure's el seny, perdre el senderi, perdre el seny, tocar-se de
l'ala, tocar-se del bolet, trabucar-se-li l'enteniment (a algú), tornar-se-li aigua
el cervell (a algú)
-» girar-li el cervell (a algú) (p.ext.)
beure's el seny SV, perdre la raó / fer insensateses, coses de boig (R-
M, IEC)
Ha obrat tan insensatament, que no es diria sinó que s'ha begut el seny / Va començar a
cridar i a fer gestos amenaçadors, semblava que s'hagués begut l'enteniment
(S'usa normalment en formes perfectives i també amb el nom enteniment)
(R-M, *)
-> beure's el cervell, perdre el cap, perdre el senderi, perdre el seny, tocar-se de
l'ala, tocar-se del bolet, trabucar-se-li l'enteniment (a algú)
-» girar-li el cervell (a algú) (p.ext.)
perdre el cap SV, no saber algú el que es fa / perdre el seny,
enfollir-se, torbar-se mentalment (IEC, EC)
Del disgust d'haver-se-li mort un fill, aquesta pobra dona va
perdre el cap / No entenc quines coses més estranyes fa; sembla
que hagi perdut el cap
(R-M)
-> perdre el seny, perdre l'oremus, perdre el senderi, perdre la xaveta, tocar-se
de l'ala, tocar-se del bolet, tocar campanes, anar-se'n del cap, beure's el
cervell, beure's el seny, trabucar-se-li l'enteniment (a algú)
-» girar-li el cervell (a algú) (p.ext.)
