DISTINGIT
de bona condició SP, expressió emprada per a indicar que algú ocupa
una posició alta o distingida dins la societat
Tindràs l'honor de parlar amb un home de bona condició, compte amb les coses que dius
(Sovint s'omet el modificador bon)
-> d'alt nivell
-» de baixa condició (ant.), gent de poc braç (ant.), de bona família (p.ext.)
de bona família SP, [ésser] d'una família distingida, de bona
reputació (IEC)
Quan era jove, com que era de bona família i no tenia
responsabilitats, podia viatjar sovint
-> de casa bona
-» gent de poc braç (ant.), de bona condició (p.ext.)
de casa bona SP, dit d'una persona que es capté amb distinció
Amb aquell abric sembla una senyora de casa bona
-> de bona família
-» de bona casa (v.f.), gent de poc braç (ant.)
de classe SP, distingit / dit per a indicar que algú és d'una
categoria superior a la mitjana social (R-M, *)
És un pintor de classe; ha tingut molts premis aquí i a l'estranger
(R-M)
-> de categoria, de talla, de pes
ésser tot un home SV, tenir les maneres, la distinció, la noblesa que
escau a una persona d'alt rang
És tot un home, sempre ens ofereix alguna cosa quan ens convida a
casa seva / És tota una dona; això sí que és saber estar en el
seu lloc
-> ésser tot un senyor
-» de bones maneres (p.ext.)
ara es lleva O, expressió per a significar que algú badava / expressió
que marca una decisió tardana, una manca d'atenció (R-M)
Fa tres dies que en parlem i ara es lleva, aquest! No sap mai de
què va / Mira!, ara es lleva!; demana dues entrades quan ja totes
són venudes
(R-M)
-> baixar de l'hort, venir de l'hort
-» estar als llimbs (p.ext.)
baixar d'Arbeca SV, no estar al corrent del que passa; ignorar una
notícia coneguda de tothom
La Sílvia sempre diu que en Xavier baixa d'Arbeca, perquè mai no
s'assabenta de què passa
-> baixar de l'hort, venir de l'hort, baixar de la figuera
estar a la lluna SV, no atendre / estar molt distret (R-M, IEC)
No sap mai de què li parlen; està a la lluna
(R-M)
-> tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, tenir les orelles a cal
ferrer, estar al cel de les oques, estar a la lluna de València, jeure al jaç,
estar en el tercer cel, venir de l'hort, baixar de la figuera, tenir el cap a la
lluna
-» tenir els ulls al clatell (p.ext.)
estar a la lluna de València SV, estar molt distret (IEC)
Quan li parlen sempre sembla que estigui a la lluna de València
-> estar a la lluna, estar al cel de les oques, estar als núvols, pensar en les
musaranyes, no saber quin dia menja pa, ésser un pregadéu de rostoll, tenir
el cap a la lluna
-» quedar en blanc (p.ext.)
estar al cel de les oques SV, no atendre, badar (R-M)
És inútil que reclamis la seva atenció; sempre està al cel de les
oques; és un distret
(R-M)
-> estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar als llimbs, estar als núvols,
tenir les orelles a cal ferrer
estar als llimbs SV, badar / estar molt distret (R-M, *)
No sents què et diuen? Contesta, home, sempre estàs als llimbs!
(R-M)
-> estar a la lluna, venir de l'hort, baixar de la figuera, estar als núvols, viure als
llimbs, estar a tres quarts de quinze, estar al cel de les oques, venir de la
lluna
-» ara es lleva (p.ext.), fixar els ulls en (p.ext.)
estar als núvols SV, estar molt distret, badar
Els savis tenen fama d'estar sempre als núvols / Avui no sé què
et passa que estàs als núvols, no escoltes el que t'explico
(EC, *)
-> estar als llimbs, estar al cel de les oques, estar a la lluna de València, pensar
en les musaranyes, tenir el cap a tres quarts de quinze, tenir les orelles a cal
ferrer, ésser un pregadéu de rostoll
-» fixar els ulls en (p.ext.)
