DIFUNT
al cel lo vegem O, es diu piadosament en anomenar una persona difunta
/ es diu per a expressar el desig de retrobar-se amb un difunt
proper (A-M, *)
El meu marit, al cel lo vegem, sempre va fer el possible perquè
els meus fills tinguessin un plat de sopa a casa
-» al cel sia (p.ext.), tant de bé li ha fet Déu (p.ext.), en pau descansi (p.ext.), Déu
el tingui al cel (p.ext.), Déu el tingui a la glòria (p.ext.)
caure bé (a algú) SV, fer bon profit a la digestió (A-M)
La verdura sempre cau bé / Aquestes postres li han caigut molt bé, a la Maria
(També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
-> posar-se-li bé (a algú), assentar-se-li bé (a algú), fer profit (a algú), fer bon ventrell
(a algú)
-» caure malament (a algú) (ant.)
fer bon ventrell (a algú) SV, (un menjar) assentar-se bé (EC)
Les pomes sempre fan bon ventrell a tothom
-> posar-se-li bé (a algú), fer-se llepadís (d'alguna cosa), llepar-se'n els dits, llepar-
se'n els bigotis, caure bé (a algú), assentar-se-li bé (a algú), fer profit (a algú)
-» assentar-se-li malament (a algú) (ant.), caure malament (a algú) (ant.), posar-se-li
bé (a algú) (ant.)
sal de fruita SN, antiàcid efervescent compost de bicarbonat sòdic i
àcid cítric (EC)
Quan he fet un àpat molt pesat, sempre prenc una mica de sal de fruita. Així no sento
cremor a l'estómac
amb el cap alt SP, sense avergonyir-se / [anar] amb dignitat, sense
haver-se d'avergonyir del comportament propi (IEC, EC)
Ell pot anar a tot arreu amb el cap alt perquè no ha comès cap indignitat / Malgrat la fallida
del banc, en Roger és un directiu que pot anar amb el cap ben alt / La seva família no té
cap deute amb ningú, pot anar amb el cap ben alt
(S'usa preferentment amb el verb anar i amb el modificador ben en posició preadjectival)
(R-M, *, *)
-> amb el front alt
-» amb el cap baix (ant.), amb el cap cot (ant.)
amb el front alt SP, sense avergonyir-se (IEC)
Va amb el front alt perquè ha pogut rescatar de l'incendi les persones atrapades a dins de
la casa / Pots dir amb el front ben alt que tot el que tens t'ho has guanyat amb el propi
esforç
(S'usa normalment amb verbs de moviment i també estar, quedar, etc. També s'usa amb el
modificador ben en posició preadjectival)
(*, R-M)
-> amb el cap alt
-» amb el cap baix (ant.), amb el cap cot (ant.)
tenir ulls a la cara SV, tenir dignitat (R-M)
Si tingués ulls a la cara es guardaria bé de malparlar del seu
cosí que sempre l'ha ajudat; però no té vergonya / Com que no té
ulls a la cara, no m'estranya que t'hagi enganyat així
(R-M)
-> tenir cara i ulls
amor propi SN, sentit de dignitat (R-M)
Si tingués amor propi no tornaria mai més en aquella casa on
l'han insultat / He d'aconseguir-ho, encara que sigui per amor
propi
(R-M)
-> punt d'honor
Déu ajut quan O, expressió emprada per a manifestar que una cosa ha
de trigar a realitzar-se / expressió que indica que una cosa ha
de tardar a esdevenir-se o s'esdevindrà difícilment (IEC, EC)
Fas bé de demanar el subsidi, però Déu ajut quan te'l concediran
/ Diuen que aprovaran aquesta nova llei, però Déu ajut quan! /
Déu ajut quan vindran
(R-M, R-M, EC)
-> vés a saber, qui sap
ja en parlarem O, expressió que indica que alguna cosa ha de tardar a
esdevenir-se o s'esdevindrà difícilment
De moment et quedes en aquest departament i, del trasllat, ja en parlarem! / Ara tinc
molta pressa, demà ja en parlarem
-> demà serà un altre dia
-» ja ho trobarem (p.ext.), al collir les figues ens veurem (p.ext.)
ja ho trobarem O, expressió usada per a indicar que hom està d'acord
a cloure un compte, a cobrar un deute més tard / expressió per a
proposar un cobrament (EC, R-M)
No tinc canvi per a tornar-te; no m'ho paguis, ja ho trobarem un altre dia
(R-M)
-» al collir les figues ens veurem (p.ext.), ja en parlarem (p.ext.)
no trobar el moment (de fer alguna cosa) SV, deixar per a un altre moment
l'execució d'alguna cosa, diferir
Fa dies que vull anar al cinema, però no trobo el moment de fer-ho / Treballant tantes
hores, no troba mai l'hora d'anar a comprar
(També s'usa amb la forma no trobar l'hora (de fer alguna cosa))
-> no veure el moment (de fer alguna cosa)
-» deixar refredar (alguna cosa) (p.ext.)
ésser un mà foradada SV, ésser un dilapidador, malgastador; no saber
conservar els béns que es posseeixen, excedir-se en les despeses
El teu fill és un mà foradada: es gasta tot el que guanya i mai no arriba a final de mes
-> ésser un afonacases, tenir la mà foradada, ésser un hereu escampa, no fundar
cap missa d'onze, tenir la butxaca foradada
-» ésser un mans foradades (v.f.)
anades i vingudes SCoord, passos, diligències (IEC)
Estic cansat d'anades i vingudes a diferents oficines sense que
m'arreglin res / Per a trobar el regal he hagut de fer anades i
vingudes, però la sorpresa que ha tingut ha valgut l'esforç
(R-M, *)
-> fer passos per
-» anar i venir (p.ext.)
