DIARREA
cambres clares SN, evacuació freqüent i anormal, diarrea (EC)
Les cambres clares són la conseqüència d'haver digerit malament
alguna cosa
-» anar fluix de ventre (p.ext.)
anar com un canal SV, tenir diarrea molt abundant (EC)
Estic malament de l'estómac, vaig com un canal
-> anar com un raig de càntir, anar llatí, tenir el ventre fluix, anar-se'n com el
broc d'un càntir, perdre la clau del cul
-» buidar-se com un calàpet (p.ext.)
anar com un raig de càntir SV, tenir diarrea (A-M)
Deu haver menjat alguna cosa que li ha posat malament, perquè anava com un raig de càntir
-> anar com un canal, anar llatí, anar-se'n com el broc d'un càntir, perdre la clau
del cul, tenir el ventre fluix
[Emp. (A-M)]
anar fluix de ventre SV, evacuar amb molt freqüència (IEC)
Aquests dies va fluix de ventre / No saben com aturar-li el fluix de ventre; fa dos dies que
s'està medicant
(*, R-M)
-> tenir el ventre fluix, tenir cagarines
-» cambres clares (p.ext.)
anar llatí SV, tenir diarrea, o almenys, no patir d'estrenyiment (A-M)
Des que pren dues prunes i un got d'aigua abans d'esmorzar, va
llatí i no té cap problema per anar de ventre
-> anar com un raig de càntir, anar com un canal, anar-se'n com el broc d'un
càntir, perdre la clau del cul, tenir el ventre fluix
anar-se'n com el broc d'un càntir SV, tenir diarrea persistent (R-M)
Les cireres verdes li han fet mal de ventre i ara se'n va com el broc d'un càntir / No pot
sortir de casa perquè se'n va com el broc del càntir
(També s'usa amb la forma anar-se'n com el broc del càntir)
(R-M, *)
-> tenir el ventre fluix, anar com un canal, anar com un raig de càntir, anar llatí,
perdre la clau del cul
perdre la clau del cul SV, tenir diarrea (A-M)
No mengis tantes prunes en dejú, que perdràs la clau del cul / El
Xavier ha perdut la clau del cul; no para d'anar a l'excusat / No
es troba gaire bé: ha perdut la clau del cul
(També s'usa amb la forma perdre la clau)
(*, R-M, R-M)
-> tenir el ventre fluix, anar com un raig de càntir, anar com un canal, anar llatí,
anar-se'n com el broc d'un càntir
tenir cagarines SV, (anar) fluix de ventre / tenir diarrea persistent
(EC, *)
Tinc cagarines, perquè se m'ha posat malament el sopar
(També s'usa amb el nom cagarrines)
-> tenir el ventre fluix, anar fluix de ventre
tenir el ventre fluix SV, tenir diarrea persistent
Fa una setmana que té el ventre fluix. Haurà d'anar al metge i
medicar-se perquè, si no, pot ser dolent
-> anar-se'n com el broc d'un càntir, anar com un canal, perdre la clau del cul,
anar com un raig de càntir, anar llatí, tenir cagarines, anar fluix de ventre
cop de sabre SN, dictadura militar (R-M)
Hi ha situacions que no es poden arranjar amb un cop de sabre;
cal solucionar les causes del malestar social / Encara hi ha qui
pensa que els països funcionen bé amb cop de sabre
(R-M)
-» mà dura (p.ext.), estat de guerra (p.ext.), cop de força (p.ext.), cop d'estat
(p.ext.), estat de prevenció (p.ext.)
mare de fusta SN, dida / dona que alleta l'infant d'una altra (A-M, *)
La seva mare de fusta encara se l'estima molt
-> mare de llet
-» dida seca (p.ext.)
l mare petita (Olot)
[Sort (A-M)]
mare de llet SN, nodrissa / dida / dona que alleta l'infant d'una
altra (R-M, IEC, *)
La seva mare de llet era una bona pagesa del Penedès, que ell
estimava gairebé tant com la mare pròpia / La senyora Antònia fou
la seva mare de llet
(R-M)
-» dida seca (p.ext.), de llet (p.ext.)
l mare petita (Olot), mare de fusta (Sort)
mare petita SN, dida / dona que alleta l'infant d'una altra (A-M, *)
Aquell nen continua mantenint una bona relació amb la seva mare petita després de tant
de temps
-> mare de llet
-» dida seca (p.ext.)
l mare de fusta (Sort)
[Olot (A-M)]
a dieta SP, expressió que indica el seguiment d'un règim en el
menjar i el beure consistent en el control dels aliments ingerits
diàriament o setmanalment
Estic a dieta perquè m'haig d'aprimar per una qüestió de salut / El metge l'ha posat a dieta
perquè excedeix de molt el seu pes ideal / Tinc la mare a dieta a causa d'una gastroenteritis
(S'usa amb els verbs estar, posar, tenir, etc.)
-> a règim, a ració
llengua d'escurçó SN, mala llengua / propensió a la maldiença (A-M, *)
Està content quan pot perjudicar algú; té llengua d'escurçó i tant li fa dir veritats com
calúmnies / Sempre diu mal dels altres, té una llengua d'escurçó / Amb la seva llengua de
serp, sempre fa mal a la gent
(També s'usa amb el nom serp)
(R-M, *, *)
-> llengua d'escorpí, llengua verinosa, mala llengua, llengua de destral, llengua
de foc, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina
llengua d'infern SN, llenguatge ple de blasfèmies; flastomador (A-M)
Si segueix tenint aquesta llengua d'infern, li haurem de rentar
la boca amb sabó
-> mala llengua, llengua d'escurçó
llengua de destral SN, mala llengua / llenguatge ple de blasfèmies, de
calúmnies, etc. / calumniar (A-M, *, R-M)
Té llengua de destral; de tothom malparla
(R-M)
-> llengua d'escorpí, mala llengua, llengua verinosa, llengua d'escurçó, llengua
de foc
llengua de foc SN, mala llengua / llenguatge ple de blasfèmies, de
calúmnies, etc. (A-M, *)
Té una llengua de foc. Intenta que les seves paraules no t'afectin
-> llengua d'escorpí, mala llengua, llengua verinosa, llengua d'escurçó, llengua
de destral
