CENSURA
cop d'estisores SN, censura / exercici del control i de la repressió
dels continguts de determinats missatges, comportaments, etc. (R-
M, *)
Moltes tertúlies consisteixen en cops d'estisores al comportament d'aquells qui no hi són
presents / La comissió encarregada aplicà cop d'estisores a l'obra, perquè la considerà
immoral
(R-M)
quadre manual SN, equip de commutació d'una central telefònica
manual amb el qual l'operadora efectua la connexió entre les
línies d'abonats i estableix les comunicacions telefòniques (IEC)
Per a poder ésser teleoperador, cal aprendre a utilitzar el
quadre manual
al mig de SP, en el punt equidistant dels extrems (R-M)
El perfil del rei era al mig de la moneda / Al mig del jardí, hi havia una font / Al bell mig de
la plaça / Era un medalló amb una rosa d'esmalt al mig
(També s'usa amb el modificador bell en posició prenominal. El complement es pot ometre)
(*, *, IEC, R-M)
-» el rovell de l'ou (p.ext.)
punt neuràlgic SN, ésser el centre d'alguna cosa
La Rambla és el punt neuràlgic de Barcelona
-» el rovell de l'ou (p.ext.), plaça major (p.ext.)
ésser el rei de la casa SV, es diu d'una persona quan és el centre
d'atenció, especialment d'un nucli familiar
M'agrada estar malaltó, perquè és l'únic moment en què sóc el rei de la casa / Avui
semblava el rei de la casa, però normalment passa desapercebut
(També s'usa amb el verb semblar)
-» ésser el rei de la festa (p.ext.), cridar l'atenció (p.ext.)
ésser el rei de la festa SV, es diu d'una persona quan és el centre
d'atenció
Tots els seus companys l'admiren, sempre és el rei de la festa
(També s'usa amb el verb semblar)
-» ésser el rei de la casa (p.ext.), cridar l'atenció (p.ext.)
el rovell de l'ou SD, la part central i més important d'una cosa (EC)
Unes platges que són el rovell de l'ou de la Mediterrània
(EC)
-» punt neuràlgic (p.ext.), al mig de (p.ext.)
anar de bolina SV, anar proa a vent / posició del vaixell respecte al
vent en què aquell rep aquest en una direcció que forma un angle
de sis quartes, o menys, amb la proa (IEC, EC)
Anàvem de bolina per tal de superar el temporal / Feia molta estona que navegaven de
bolina
(També s'usa amb el verb navegar i amb la forma anar de borina)
en cerca de SP, cercant, mirant de trobar (IEC)
Anava en cerca d'un grup d'amics per anar d'excursió / Va marxar de casa en cerca
d'aventures
(Només s'usa amb verbs de moviment anar, marxar, sortir, viatjar, etc.)
(R-M, EC)
-> a la percaça de, a la recerca de, anar a la caça de, a la descoberta de, anar a
l'encalç (d'algú)
-» a la cerca de (v.f.)
anar a la caça de SV, procurar aconseguir o obtenir quelcom (o algú)
(R-M)
Fa temps que anava a la caça d'aquest segell per completar una sèrie / Va a la caça d'un
marit milionari
(R-M, *)
-> anar a l'encalç (d'algú), anar a la saga (d'alguna cosa), a la cerca de, a la
recerca de, a la percaça de, en persecució de
-» anar a caça de (v.f.)
albada general SN, passeig de colles fent música pels carrers (IEC)
L'albada general va començar després de berenar i hi va
participar molta gent
retreta militar SN, festa nocturna en què recorren els carrers tropes
amb fanals, torxes, músiques, etc. (IEC)
La retreta militar va passar pels carrers més cèntrics de la vila
més segur que figues seques SA, es diu per a ratificar una afirmació
donant-la com a molt certa (A-M)
Si ha dit que sí, que vindrà, és més segur que figues seques
-> posaria la mà al foc i no em cremaria
[Emp. (A-M)]
poder pujar-hi de peus SV, dit per a assegurar la veritat o la certesa
d'una asserció / poder obrar ben confiadament, sense cap mena de
recel (EC)
Ja hi podeu pujar de peus, perquè el conec i sé que ell no ho ha
fet
-> posar les mans al foc, tenir (alguna cosa) pit avall
-» jugar-se qualsevol cosa (p.ext.), anar a missa (p.ext.), ésser faves comptades
(p.ext.)
tan cert com SA, expressió que ratifica una afirmació (R-M)
Ho farà vulgui que no. Tan cert com em dic Enric
(R-M)
-> tan cert com tu i jo ara som aquí
tan cert com s'ha dit missa avui SA, fórmula de jurament, per afirmar amb
gran intensitat una cosa (A-M)
Tan cert com s'ha dit missa avui que jo no he robat es doblers des calaix
-> tan cert com tu i jo ara som aquí, tan cert com ara és de dia
[Mall. (A-M)]
tan cert com tu i jo ara som aquí SA, dit per a afirmar amb gran
intensitat una cosa
El vaig veure a casa d'ella, tan cert com tu i jo ara som aquí
-> tan cert com, posaria la mà al foc i no em cremaria, com dos i dos fan quatre,
com dos i dos són quatre, tan cert com s'ha dit missa avui
-» tan cert com ara plouen figues (ant.)
a fe SP, fórmula per a afirmar de manera rotunda i emfàtica / segons
la veritat (IEC, R-M)
M'han promès que m'ajudarien econòmicament. A fe! / M'ha sorprès el que dius d'ell; a fe
que no m'esperava que fos així / A fe que és veritat! / A bona fe que ho ha dit!
(També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal)
(*, R-M, EC, *)
-> a fe de Déu, a fe de cristià, a fe de món, per ma fe, en veritat, de veritat
-» en fe (v.f.)
a fe de cristià SP, expressió amb què signifiquem ésser veritat el que
diem (IEC)
A fe de cristià t'explicaré un problema que vaig tenir
-> a fe, a fe de món, a fe de Déu, per ma fe
