CAP
ni un mal SConj, expressió usada per a indicar la manca absoluta
d'alguna cosa / gens ni mica de pa, cap vestit, etc. (EC, IEC)
No tenia ni un mal tros de pa per a matar el cuc / No tenia ni un mal vestit per a mudar-se
(S'usa en contextos negatius seguida d'un nom)
(Fr, *)
-> ni un per remei
ni un per remei SConj, cap absolutament (IEC)
He buscat sobres per tots els calaixos i no n'he trobat ni un per remei; no sé on vaig
entaforar-los
(S'usa en contextos negatius. També apareix amb la forma ni per remei)
-> ni poc ni molt, gens ni mica, ni poc ni gens, ni un mal
-» ni per un remei (v.f.), no haver-n'hi ni per a començar (p.ext.)
personalitat jurídica SN, capacitat que ostenta una persona jurídica per
a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les
pròpies de la natura humana (EC)
La Universitat Autònoma de Barcelona és una entitat amb
personalitat jurídica
-» persona jurídica (p.ext.)
tenir fusta de SV, ésser de natural... / tenir qualitats o capacitats
per a ésser tal o tal cosa (R-M, *)
Tots els d'aquella família tenen fusta d'artista; hi ha dos músics i tres pintors / Té fusta de
pintor, per què no s'hi dedica?
(S'usa normalment amb noms que denoten oficis artesanals o artístics després de la
preposició)
(R-M, *)
-> tenir vena de
-» venir-ne de mena (p.ext.)
tenir vena de SV, (tenir) tirada a una activitat que requereix
inspiració, capacitat creadora (EC)
Té vena de músic
(S'usa normalment amb noms que denoten oficis artesanals o artístics després de la
preposició)
(EC)
-> tenir fusta de
no entrar a corral SV, (no) entrar en raó, deixar-se convèncer o
accedir al que altri demana (A-M)
Tots estaven d'acord, però ell no volia entrar a corral / Aquest
homo no vol entrar a corral / És molt caparrut: per molt que
prediquis no el faràs entrar a corral
(Fr, A-M, A-M)
-» posar-se a la raó (ant.), venir a la raó (ant.), entrar en raó (ant.)
[Mall. (A-M)]
gorra de cop SN, gorra de palla, amb un sortint de secció
semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap /
lligadura de palla, pròpia dels infants, amb un sortint de secció
semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap;
capçana (IEC, EC)
Hauríem de tenir una gorra de cop per al nen, perquè és molt entremaliat i, si cau, pot
prendre mal
al capdamunt de SP, al grau més alt, al rang més elevat (EC)
Al capdamunt de tot / És al capdamunt de l'empresa / En un any l'han ascendit dos cops i
ja és al capdamunt
(El complement és opcional)
(EC, *, *)
-> al cim de
-» al màxim (p.ext.)
a primera línia SP, al davant de tot (R-M)
Ell sempre figura a primera línia en totes les activitats culturals
(R-M)
-> al capdavant de, al davant de, al front de
a l'avantguarda de SP, obrint camí en qualsevol activitat (R-M)
París sempre va a l'avantguarda de la moda femenina / Aquella
companyia és a l'avantguarda del teatre contemporani
(El complement és opcional)
(R-M)
-> al capdavant de
-» al davant de (p.ext.), a l'avançada de (p.ext.)
navegar a la capa SV, manera de navegar consistent a maniobrar de
forma que l'embarcació no avanci pràcticament gens (T)
Naveguen a la capa per resistir el temporal
-> posar-se a la capa
-» estar al paire (p.ext.), en fatxa (p.ext.)
capellà de missa d'onze SN, capellà de carrera curta, poc instruït (A-M)
Aquest religiós no en sap gaire, de parlar; es nota que és
capellà de missa d'onze
-» capellà llis (p.ext.)
capellà de missa i olla SN, capellà de no gaires estudis i sense càrrecs
de responsabilitat (Fr)
El mossèn del poble és un capellà de missa i olla
-» capellà llis (p.ext.)
pastor d'ànimes SN, sacerdot, esp. el bisbe, el papa (IEC)
Tenia una forta vocació religiosa, volia ser pastor d'ànimes
-» servent de Déu (p.ext.)
menjar-se el coco SV, posar-se consirós, preocupar-se greument per
alguna cosa
Com que havia tingut una enganxada a la feina, es va passar el dia menjant-se el coco,
pensant que potser l'acomiadarien
-> trencar-se el cap, buidar-se el cap, escalfar-se el cap, donar voltes (a alguna
cosa), trencar-se les banyes
-» menjar-li el coco (a algú) (p.ext.)
entre cap i coll SP, amb l'atenció fixada en alguna cosa / tenir
l'atenció fixada (en un pensament, un propòsit, etc.) (*, EC)
Aquell assumpte se li ha ficat entre cap i coll / Té entre cap i coll una noia que va conèixer
a l'autobús i no se la treu del cap
ésser com un mussol SV, ésser capficat i silenciós (A-M)
La Marta és com un mussol: es passa el dia preocupada / Què et
passa? Sembles un mussol, tan quiet!
(També s'usa amb la forma semblar un mussol)
fer anar el de dalt a baix SV, capgirar / pertorbar l'ordre de les coses
(R-M, *)
Quan es posa a fer neteja fa anar el de dalt a baix; després no
sap on ha desat les coses
(R-M)
-» a tres quarts de quinze (p.ext.)
fer el pi SV, posar-se de cap per avall amb les mans a terra i els
peus enlaire
Avui a gimnàstica he après a fer el pi
-> fer s'arbre, fer l'arbre de la cama, fer la vertical
-» fer l'arbreforc (p.ext.)
l fer es pi (Mall.)
fer l'arbre de la cama SV, posar-se amb les mans en terra i tot el cos
descansant verticalment damunt elles, amb les cames cap amunt (A-M)
Es van passar tota la tarda intentant fer l'arbre de la cama i
només ho va aconseguir la Marina
-> fer s'arbre, fer el pi, fer la vertical
-» fer l'arbreforc (p.ext.)
fer la figuereta SV, posar-se de mans en terra i cames enlaire (IEC)
Miraven el seu company com feia la figuereta
-> fer la vertical
fer la vertical SV, posar-se de cap per avall amb les mans a terra i
els peus enlaire
Les seves companyes de classe la van ajudar a aprendre a fer la
vertical
-> fer el pi, fer l'arbre de la cama, fer la figuereta
-» fer l'arbreforc (p.ext.)
fer s'arbre SV, posar-se amb les mans en terra i tot el cos descansant
verticalment damunt elles, amb les cames cap amunt (A-M)
Ets al·lots jugaven a fer s'arbre
-> fer l'arbre de la cama, fer el pi
-» fer l'arbreforc (p.ext.)
[Men. (A-M)]
girar-se l'oració per passiva O, evolucionar els esdeveniments de manera
que prenguin un camí contrari al que seguien abans / invertir els
termes, capgirar (A-M, R-M)
Abans era ell qui manava, però ara s'ha girat l'oració per
passiva i ha de fer el que li manen
(R-M)
-> girar-se la truita
cap per avall SN, persona o cosa posada en posició inversa de la
normal / en posició invertida (A-M, EC)
Procura no posar aquest paquet cap per avall; hi ha una figura
molt trencadissa / Les ampolles de xampany deixa-les cap per
avall / Si vols que les roses conservin el seu color un cop
tallades, les has de penjar cap per avall
(R-M, R-M, *)
-> de sotsobre
-» de cap per avall (v.f.), cap per amunt (inv.), fer l'arbreforc (p.ext.)
de sotsobre SP, de cap per avall / en posició invertida (EC, *)
Cal tornar-ho a col·locar tot, perquè està tot de sotsobre
-> cap per avall
capital mort SN, cabal que no dóna cap benefici / capital que no dóna
cap benefici, que hom no fa treballar (A-M, EC)
Aquesta empresa té molt de capital mort
-» cartera de valors (p.ext.)
valor nominal SN, en un títol o efecte nobiliari, el valor que hi
consta en representació d'una part alíquota de capital,
emprèstit, etc., en contraposició al valor a què hom el cotitza
en el mercat, o valor efectiu (EC)
El valor nominal d'aquell xec era molt elevat
fer un capmàs SV, englobar en un sol preu, pes, etc. / establir a ull
un preu global per a un conjunt de coses de diferent valor que es
tracta de baratar totes plegades (R-M, IEC)
M'ho va cobrar tot junt fent un capmàs
(R-M)
-> uns amb altres
uns amb altres SN, compensant diferents valors, pesos, etc., entre
ells (R-M)
Uns amb altres, els llibres em van costar cinc-centes pessetes cada un / Són productes
de qualitats i preus diferents, però uns amb altres m'han sortit bé de preu
(R-M, *)
-> fer un capmàs, tot junt, tot plegat
permetre's el luxe (de fer alguna cosa) SV, permetre's el privilegi de, el
caprici de (IEC)
Ell es pot permetre el luxe de refusar els diners / La setmana
passada em vaig permetre el luxe de llevar-me tard
(IEC)
-> permetre's la llibertat (de fer alguna cosa), prendre's la llibertat (de fer alguna cosa)
