BRETOLADA
puntada de peu SN, mal tracte (R-M)
El que li ha dit és una puntada de peu; em sembla que no s'ho mereixia / El van destituir, i
això va ser per ell una puntada de peu que no ha oblidat mai més
(R-M)
-> mala jugada, mala passada
-» punyalada a l'esquena (p.ext.)
durar de Nadal a Sant Esteve SV, durar molt poc temps (IEC)
Ha agafat afecció a la pintura; però pots comptar que li durarà
de Nadal a Sant Esteve; de tot es cansa aviat
(R-M)
-> foc d'encenalls, més curt que una cua de conill, més curt que el dia de sant
Tomàs, foc de palla
-» vist i no vist (p.ext.)
foc d'encenalls SN, engrescament de poca durada / cosa de durada
curta, esp. si al començament porta molta força o esplendor i
s'extingeix aviat (R-M, IEC)
El seu entusiasme va ésser foc d'encenalls; l'endemà ja ni se'n
recordava
(R-M)
-> foc de palla, de quatre dies, durar de Nadal a Sant Esteve
foc de palla SN, dit d'un afecte, d'un capteniment, de breu durada (IEC)
El seu amor ha estat foc de palla; la seva relació es va acabar
de seguida
-> foc d'encenalls, de quatre dies, durar de Nadal a Sant Esteve
amb quatre pinzellades SP, amb brevetat
Amb quatre pinzellades l'autor descriu un complicat estat anímic
(Sovint s'usa amb els verbs descriure, dir, explicar, etc.)
(EC)
-> en quatre ratlles, en una paraula, a grans trets
-» dir quatre mots (p.ext.), en compendi (p.ext.)
en quatre ratlles SP, escrit breument
Us en faré un resum en quatre ratlles i ho entendreu millor
(Sovint s'usa amb els verbs descriure, dir, explicar, etc.)
-> amb quatre pinzellades, en una paraula
en una paraula SP, resumint / de la manera més breu que es pot dir (R-
M, A-M)
En una paraula em va explicar tot el que havia succeït / T'escric en quatre mots per dir-te
que arribaré amb l'avió de les tres
(Sovint s'usa amb els verbs descriure, dir, explicar, etc. També s'usa amb les formes en
dues paraules, en quatre mots, en quatre paraules i en un mot)
(*, R-M)
-> en poques paraules, a fi de comptes, en quatre ratlles, amb quatre
pinzellades, a grans trets
-» dir quatre mots (p.ext.), estalviar paraules (p.ext.)
beure a la salut (d'algú) SV, beure dues o més persones a l'encop després
d'un xoc de copes (com a prova d'amistat, pel bé assolit, en
senyal de bon desig, etc.), brindar (EC)
Acabat el parlament del padrí vàrem beure a la salut del nounat / Tots begueren a la salut
dels homenatjats / A la festa vam beure a la salut dels organitzadors perquè ens ho vam
passar molt bé / Vam beure a la salut dels nuvis
(R-M, R-M, *, *)
