BESAR
fer l'amistat (a algú) SV, besar la mà en senyal de respecte / saludar els
pares, els avis, etc., besant-los la mà (R-M, IEC)
Abans era costum de fer l'amistat als pares i als avis, en lloc
de besar-los a la cara / Té per costum de fer l'amistat als avis
(R-M)
-> fer manetes (a algú), fer besamans (a algú)
fer manetes (a algú) SV, besar la mà (R-M)
Vés a fer manetes a l'avi / És un nadó tan bufó que tothom li fa
manetes
(R-M, *)
-> fer l'amistat (a algú)
donar-se el bec SV, besar-se / dues persones, donar-se un petó als
llavis (EC, *)
La Maria i en Joan estan molt enamorats i no paren de donar-se el
bec
tenir mala premsa SV, tenir mala fama. Despertar opinió desfavorable
(R-M)
No sé per què té mala premsa si és un noi assenyat, eficaç i intel·ligent / Els gitanos
sempre havien tingut molt mala premsa i ara es tendeix a rehabilitar-ne la imatge
(També s'usa amb el quantificador molt en posició preadjectival)
(R-M)
-» tenir bona premsa (ant.), tenir malnom (p.ext.)
tenir malnom SV, (tenir un) sobrenom, nom que es dóna a algú per
escarni o per burla (A-M)
Era un home que pel seu caràcter geniüt tenia mal nom
-» tenir nom (ant.), tenir mala premsa (p.ext.), de mala vida (p.ext.), ésser un tal i
un qual (p.ext.), ésser un tal per qual (p.ext.)
a barata SP, mitjançant un bescanvi (R-M)
El comerç primitiu es feia a barata; la gent bescanviava tota mena d'objectes i espècies /
Venia els seus productes a barata / Vendrà blat a barata o per diners
(R-M, R-M, IEC)
-» a tornajornals (p.ext.)
a tornajornals SP, pagant-se recíprocament amb el treball de cada u (R-
M)
No poden llogar jornalers i s'avenen amb els pagesos veïns per ajudar-se en la feina a
tornajornals / Oncle i nebot treballen les terres respectives a tornajornals
(R-M)
-» a barata (p.ext.)
menjar-se (algú) a petons SV, besar algú repetidament / besar algú,
acariciar-lo, extremosament (Fr, EC)
Quan ha vist el seu nebot petit ha corregut cap a ell i se l'ha menjat a petons / Es menjaria
el nét a besades
(També s'usa amb els noms bes i besada)
-> menjar-se (algú) a festes
-» fer festes (a algú) (p.ext.)
aixecar el colze SV, beure vi en excés / beure molt de vi (Fr, IEC)
Em sembla que has aixecat el colze i ara ja no saps el que et dius / Últimament alça el
colze massa sovint
(També s'usa amb el verb alçar)
-> beure més que una esponja
aixecar la ullera SV, beure amb el porró (Fr)
Ja ets gran i pots aprendre a aixecar la ullera
-> beure a galet
beure a galet SV, traguejar a raig, sense aplicar els llavis / beure
fent caure a la boca el líquid sense tocar amb els llavis el
recipient, com ara un porró, un càntir, etc. (R-M, IEC)
Diuen que "qui no és català, en beure a galet la pitrera es
tacarà" / Beveu a galet: no morregeu / Si tens set, puja a la
taula i beu a galet
(R-M, EC, *)
-> beure a raig, beure a regal, aixecar la ullera
-» beure al galet (v.f.), beure a broc d'ampolla (p.ext.), beure a xerric (p.ext.),
beure a popet (p.ext.)
beure a morro SV, beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el
líquid (el galet del càntir, el broc de l'ampolla, etc.) (EC)
Si no sap traguejar dóna-li un got, que no hagi de beure a morro
/ El porró no és per beure a morro, sinó per beure a galet / A en
Joan li agrada sempre beure a morro
(R-M, R-M, *)
-> beure a morrull, beure a broc d'ampolla, beure amorrat
beure a raig SV, beure sense aplicar els llavis / beure fent caure a
la boca el líquid sense tocar amb els llavis el recipient, com
ara un porró, un càntir, etc. (R-M, IEC)
Si no saps beure a raig, demana un got / S'ha begut tota
l'ampolla a raig
(R-M, *)
-> beure a galet, beure a regal
-» baure a broc d'ampolla (p.ext.)
beure a regal SV, beure a galet / beure fent caure a la boca el
líquid sense tocar el recipient amb els llavis, com ara un porró,
un càntir, etc. (A-M, *)
Com que beu el vi a regal; sempre va amb la camisa tacada
-> beure a galet, beure a raig
[Conca de Tremp (A-M)]
beure més que una esponja SV, beure molt (R-M)
Aquest home beu més que una esponja, no acaba mai la set
(R-M)
-> aixecar el colze
-» beure més que un clot d'arena (p.ext.)
