BENEFICIAR-SE
guanyar-hi l'estona SV, obtenir benefici / obtenir bon profit d'un
negoci (R-M, A-M)
Si t'ho pots fer tu mateix, hi guanyaràs l'estona perquè ell t'ho cobrarà molt car / Amb
aquesta caminada que hem fet avui hi hem guanyat l'estona; segur que ens ha fet profit
(R-M, *)
-> treure estella (d'alguna cosa)
portar l'aigua al seu molí SV, procurar que les coses s'esdevinguin en
profit propi (IEC)
No han permès que ell intervingués en aquell tracte, perquè ja saben que portaria l'aigua al
seu molí i no faria res en benefici dels altres / No sap aprofitar-se de la situació i dur
l'aigua al seu molí
(També s'usa amb el verb dur)
(R-M, *)
-> escombrar cap a dintre, escombrar cap a casa, fer anar l'aigua al seu molí
traure suc de les pedres SV, treure profit de les coses més poc
profitoses (A-M)
Sap aprofitar totes les ocasions perquè sap traure suc de les
pedres
-> treure sang d'un cos mort
-» treure el suc (d'alguna cosa) (p.ext.), treure partit (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Val. (A-M)]
treure el suc (d'alguna cosa) SV, explotar alguna cosa / treure'n algun
guany, algun profit (R-M, *)
És un bon negoci per qui sap treure'n el suc, però no és gens fàcil de tirar endavant
(També s'usa amb el quantificador tot en posició postverbal i amb la forma treure-li el suc (a
alguna cosa))
(R-M)
-> treure estella (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa), munyir la vaca
-» treure suc (d'alguna cosa) (v.f.), treure-li el suc (a algú) (p.ext.), traure suc de les
pedres (p.ext.)
treure partit (d'alguna cosa) SV, obtenir benefici / treure profit d'alguna
cosa, saber-la fer servir a l'obtenció d'un fi (R-M, IEC)
Ell sí que ha sabut treure partit de la seva situació a
l'empresa; era encarregat de compres i cobrava moltes comissions
dels proveïdors
(R-M)
-> treure estella (d'alguna cosa), treure el suc (d'alguna cosa), sucar-hi, treure nyapa
(d'alguna cosa), mullar-hi
sortir-hi guanyant SV, sortir beneficiat d'alguna acció
Millor que facis les coses tal com t'he dit; creu-me, hi sortiràs guanyant
-» sortir-hi perdent (ant.)
imposar les mans (a algú) SV, consagrar o beneir algú en certes
cerimònies (IEC)
Li va imposar les mans sobre el cap
(IEC)
beneit del cabàs SA, completament ximple, beneit del tot / [ésser]
curt de coneixement, no tenir caràcter (EC, R-M)
Per l'edat que té sembla que ja no hauria de fer ximpleries d'adolescents, però és un
beneit del cabàs! / Ets un beneit del cabàs! On vas amb aquest temps que fa? No veus
que la festa no es farà, plovent?
(*, R-M)
-> més beneit que una espardenya, ésser un pastanaga, ésser un babau cistella,
tros de quòniam, tros de suro, ésser albercoc
ésser albercoc SV, ésser beneit (EC)
Aquest noi no n'encerta ni una. És albercoc!
-> ésser un pastanaga, beneit del cabàs, més beneit que una espardenya
ésser un babau de cistella SV, ésser un beneitot (A-M)
A veure si madura una mica, perquè és un babau de cistella
-> beneit del cabàs, ésser un pastanaga
[Or. (A-M)]
ésser un pastanaga SV, (ésser) beneitó, persona de poc seny (EC)
En Guillem és un pastanaga: tothom li pren el pèl
-> ésser albercoc, beneit del cabàs, ésser un babau cistella
fer l'enze SV, fer l'orni, el beneit (EC)
Para de fer l'enze; posem-nos seriosos
-> fer el pau, fer el mico
-» ésser un enze (p.ext.), fer l'orni (p.ext.), fer el bèstia (p.ext.), fer l'animal (p.ext.)
