BARRA-SEC
begut de cara SA, sec de cara, de poques carns (IEC)
Es nota que passa per una mala època: està molt begut de cara; potser és que no menja
com Déu mana
(També s'usa amb l'adjectiu xuclat i amb la forma begut de galtes)
-> xuclat de galtes, xuclat de queixos, begut de carns, eixut de carns, tenir les
galtes xuclades, no tenir cara per a senyar-se, cara de pito
-» cara de pa de ral (ant.), cara de pa de quilo (ant.)
cara de pito SN, sec de cara, de poques carns
Des que va estar malalt li ha quedat una cara de pito... A veure si recupera una mica de pes
-> begut de cara
-» cara pito (v.f.), cara de pa de ral (ant.), cara de pa de quilo (ant.)
[pito: mot no registrat a l'IEC]
barrija-barreja SN, barreja de coses heterogènies, que no lliguen
entre elles (Fr)
Va abocar les caixes de qualsevol manera i va fer-se una barrija-
barreja tal que no es podia trobar res
(R-M)
-> farrigo-farrago, poti-poti
[Reduplicatiu]
farrigo-farrago SN, barreja de coses heterogènies, que no lliguen
entre elles (Fr)
Rumia abans d'escriure perquè has fet un farrigo-farrago que no
entén ningú
-> barrija-barreja, poti-poti
[Reduplicatiu]
poti-poti SN, barreja de persones o de coses en desordre (Fr)
Amb el que hi havia a la nevera ha fet un poti-poti, com si fos
un plat combinat
-> barrija-barreja, farrigo-farrago
[Reduplicatiu]
fer samfaina SV, combinar coses que no lliguen
Aquesta americana fa samfaina amb aquests pantalons
-» fer pega (p.ext.)
ésser butxaca enllà SV, ésser desmanegat, fer les coses barroerament,
amb pocs miraments
Aquells xicots són butxaca enllà / Tu ets una mica butxaca enllà:
fas les coses de qualsevol manera, barrip-barrap
-» tocat i posat (ant.)
[Moianès]
ésser un patrip-patrap SV, (ésser una) persona que enraona molt i sense
solta (A-M)
No és més que un patrip-patrap / El teu cosí no vigila què diu,
és un patrip-patrap i sempre acaba ofenent algú
(A-M, *)
[patrip-patrap: reduplicatiu no registrat a l'IEC]
menjar com un carreter SV, no tenir bones maneres a l'hora de menjar
Té la boca oberta mentre mastega, menja com un carreter / Queixala abans d'empassar-
se el menjar que té dins la boca, menja com un carreter
-> menjar com un porc, afartar-se com un porc
a arraps SP, barroerament / malament, d'una manera barroera (R-M, *)
Aquesta feina no es pot fer a arraps, és molt delicada
(R-M)
-> de qualsevol manera, patrip-patrap
-» a sac (p.ext.)
a la brava SP, de qualsevol manera, sense embuts
No s'ho va pensar ni dues vegades i li ho va dir a la brava / Sempre fa les coses a la
brava, hauria d'aprendre a ser més curós
-> sense embuts, de qualsevol manera, barrip-barrap
barrim-barram SAdv, sense miraments / amb un moviment atropellat,
trafegós (R-M, IEC)
Ho va agafar barrim-barram i ho va trencar tot
(R-M)
-> de qualsevol manera, barrip-barrap, patrip-patrap
-» a corre-corrents (p.ext.)
[Reduplicatiu]
barrip-barrap SAdv, barroerament, atrafegadament (EC)
Aquest noi és un bèstia: sempre fa les coses barrip-barrap
-> barrim-barram, de qualsevol manera, patrip-patrap, de bursada, a la brava
[Reduplicatiu]
cara de suro SN, la (cara) que expressa desvergonyiment, que no torna
vermella per res (A-M)
En Joan és un cara de suro, demana favors a tothom i ell mai no en vol fer als altres
-> ésser un barra, ésser un galtes, ésser un penques, ésser un caradura
ésser un fresc SV, dit del qui actua en profit propi sense importar-li
si perjudica algú altre (EC)
És un fresc: només va a la seva i vetlla pels seus propis interessos
(També s'usa amb la forma ésser molt fresc)
-> ésser un galtes, ésser un cara, ésser un caradura, ésser un penques
-» anar per llana i tornar tos (p.ext.)
per la cara SP, expressió usada per a indicar que algú fa alguna cosa
però no pels seus mèrits
No pots pretendre que et donin aquella feina per la cara: has de fer alguns mèrits
-> per la seva bona cara, per la seva cara bonica, pel morro
-» amb tot el morro (p.ext.)
per la seva bona cara SP, sense motiu / [fer alguna cosa a algú, però]
no pels seus mèrits (R-M, Fr)
L'ha col·locat en aquesta feina per la seva bona cara i no pels
seus mèrits / Si ha vingut a veure'm no ha estat per la meva bona
cara, sinó perquè li interessava que li fes un favor
(També s'usa amb les altres formes del possessiu)
(*, R-M)
-> per la seva cara bonica, per la cara, pel morro
-» perquè sí (p.ext.)
per la seva cara bonica SP, expressió usada per a indicar que algú fa
alguna cosa però no pels seus mèrits
Si creu que l'aprovaran per la seva cara bonica, ho té clar. Ja cal que s'hi esforci
(També s'usa amb les altres formes del possessiu)
-> per la seva bona cara, per la cara, pel morro
-» amb tot el morro (p.ext.)
tenir collons (de fer alguna cosa) SV, tenir coratge, gosadia, barra, etc.
(EC)
Però com pot tenir collons d'anar a casa seva després del que li va fer? / Va tenir els
sants collons de tornar a demanar-me diners quan encara no m'havia tornat els que em devia
(També s'usa amb la forma tenir els sants collons (de fer alguna cosa). El complement és
opcional)
-> tenir pebrots (de fer alguna cosa), tenir nassos (de fer alguna cosa), tenir ous (de
fer alguna cosa), tenir la barra (de fer alguna cosa), tenir les penques (de fer
alguna cosa), tenir la cara gruixuda (de fer alguna cosa)
-» tenir els collons (de fer alguna cosa) (v.f.), tenir molta cara (p.ext.)
tenir el morro (de fer alguna cosa) SV, ésser desaprensiu (R-M)
Va tenir el morro de presentar-se a l'examen sense haver-se mirat
res, i a sobre va treure millor nota que jo
-> tenir la cara gruixuda (de fer alguna cosa), tenir la cara (de fer alguna cosa), tenir
les penques (de fer alguna cosa)
-» tenir morro (de fer alguna cosa) (v.f.)
tenir la cara gruixuda (de fer alguna cosa) SV, no avergonyir-se, ésser cínic
(R-M)
Jo ho sé del cert i ell ha tingut la cara gruixuda de negar que
ho hagi fet
(El complement preposicional és opcional)
(R-M)
-> tenir la cara (de fer alguna cosa), tenir el morro (de fer alguna cosa)
