AUTORITZAR
donar carta blanca (a algú) SV, donar ple poder a algú de fer alguna cosa
/ deixar (a algú) tota la llibertat per a obrar (IEC, EC)
El director ha donat carta blanca al secretari per tal que ho
resolgui al seu gust
(R-M)
-> donar llargues mànigues (a algú), donar eixamples (a algú), donar llum verd a,
donar via lliure a
-» tenir carta blanca (inv.), deixar el camp lliure (a algú) (p.ext.), donar un bill
d'indemnitat (a algú) (p.ext.)
donar llargues mànigues (a algú) SV, donar a algú facultats completes per
a fer alguna cosa / donar amples atribucions (IEC, R-M)
Tu vés donant llargues mànigues a aquest treballador, que ja veuràs com t'enreda / Aquest
agent és molt actiu, però no li donis llargues mànigues perquè s'embolica en negocis
insegurs i et podria perjudicar
(*, R-M)
-> donar carta blanca (a algú), donar eixamples (a algú), donar-li llargues mans (a
algú)
-» donar un bill d'indemnitat (a algú) (p.ext.)
tenir carta blanca SV, estar autoritzat per a obrar amb tota llibertat
(A-M)
Tenia carta blanca per fer i desfer / Té carta blanca per arribar
a l'hora que vulgui
(A-M, *)
-> tenir llum verd
-» no ésser qui (ant.), donar carta blanca (a algú) (inv.)
bufet lliure SN, autoservei en què per un preu fix es poden tastar
totes les menges disposades en un bufet (IEC)
No m'agrada anar a dinar a un bufet lliure, prefereixo que em serveixin
anar amb les calces ben cordades SV, tenir coneixement, poder-se
governar sense ajuda d'altri (A-M)
No cal que el renyis, que ja va amb les calces ben cordades
(També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
-> saber-se cordar les calces, cordar-se bé les calces, poder anar a missa sense
rosaris
[Emp. (A-M)]
poder anar a missa sense rosaris SV, poder defensar-se sol, no necessitar
ajut de ningú (A-M)
Aquest noi pot anar a missa sense rosaris: ja sap valer-se per si mateix
-> saber-se cordar les calces, cordar-se bé les calces, anar amb les calces ben
cordades
primers auxilis SQ, assistència i tractament d'emergència que hom dóna
en cas d'accident, de desastre o de malaltia (IEC)
La setmana que ve comencem un curset de primers auxilis a la Creu
Roja
-» casa de socors (p.ext.), Creu Roja (p.ext.)
aigua baixant SN, més avall en un pendent (R-M)
El prat del meu germà és el primer que es troba aigua baixant des de l'altre costat d'aquest
turó / Una peça de terra que és aigua baixant
(R-M, Fr)
per avall SP, expressió per a indicar vagament un indret menys elevat
(IEC)
Si aneu per avall trobareu el riu i no podreu passar / Són per
avall cercant una font / Per avall, potser en trobarem, de bolets
(R-M, IEC, EC)
-» per amunt (ant.)
xafarranxo de combat SN, avalot, desordre, barreja de gent o de coses
en moviment desordenat i sorollós
Aquesta classe és un xafarranxo de combat. Haurem de prendre mesures perquè els
alumnes rebels es portin bé
-» can seixanta (p.ext.), casa de bojos (p.ext.), ésser un galliner (p.ext.)
davant davant SAdv, movent-se una persona o cosa davant una altra i
en la mateixa direcció d'aquesta (A-M)
Jesús parlava dolçament \ mig recolzat en una barca; \....\ la
multitud, davant davant, \ des de les roques la seguia
(A-M)
-» de cara a (p.ext.)
