APROPIAR-SE
fer-se seva (alguna cosa) SV, apoderar-se d'alguna cosa (EC)
El gendre s'ha fet seva tota la finca / Ara que ja s'ha fet seu aquell argument podrà
convèncer l'auditori
(S'usa amb les altres formes del possessiu)
(Fr, *)
-> fer-se amo (d'alguna cosa), ficar (alguna cosa) al cove
-» prendre-li (alguna cosa) de les mans (a algú) (p.ext.)
ficar (alguna cosa) al cove SV, apropiar-se / prendre alguna cosa en
propietat o possessió (R-M, *)
Si fica això al cove, ja no ho recuperaràs mai més / No li deixis massa llibertat d'acció; ell
tot ho fica al cove i aviat manaria més que tu
(*, R-M)
-> fer casa santa, fer-se seva (alguna cosa)
tirar-se-li a sobre (a algú) SV, apropiar-se / prendre a algú tot quant té
(R-M, *)
Devia molts diners i els creditors se li van tirar a sobre de les finques
(R-M)
-> llevar-li la capa (a algú)
-» prendre-li (alguna cosa) de les mans (a algú) (p.ext.)
ben fet SA, expressió d'aprovació del comportament d'algú (R-M)
L'has renyat? Ben fet!, així s'escarmentarà / T'has negat a
treballar més hores? Ben fet! Al cap i a la fi ja fas les que et
corresponen
(R-M)
-> ben xafat, massa poc
ben xafat SA, ben dit, ben parlat / es diu per a mostrar aprovació
per allò que algú acaba de dir (IEC, A-M)
Ben xafat! Així s'ha de parlar; dient les coses clares! / Ben
xafat!; admiro la teva sinceritat a dir sempre el que penses /
Quan el director va acabar el discurs el meu avi no es va poder
estar de dir "ben xafat!"
(R-M, R-M, *)
-> ben fet
dir amén SV, aprovar / aprovar-ho tot, donar a tot la seva
aquiescència (R-M, *)
A tot el que li han proposat ha dit amén; no ha fet cap objecció
(R-M)
-> dir amén a tot
-» trobar pèls (en alguna cosa) (ant.), trobar pegues (en alguna cosa) (ant.), trobar
tatxes (en alguna cosa) (ant.), riure-li les gràcies (a algú) (p.ext.)
l fer amén amén (Men.)
dir amén a tot SV, aprovar-ho tot, donar a tot la seva aquiescència
(IEC)
Demana-li el que vulguis, que sempre diu amén a tot
-> dir amén
-» trobar pèls (en alguna cosa) (ant.), trobar pegues (en alguna cosa) (ant.), trobar
tatxes (en alguna cosa) (ant.), seguir la veta (a algú) (p.ext.), ésser un titella
(algú) (p.ext.), ésser un ninot (algú) (p.ext.), abaixar el cap (p.ext.)
l fer amén amén (Men.)
donar un bill d'indemnitat (a algú) SV, aprovar, ratificar, tot el que algú
ha fet (IEC)
Fa dos mesos que ha començat aquesta feina i ja han donat un bill
d'indemnitat a en Marc
-> donar un vot de confiança (a algú)
-» donar carta blanca (a algú) (p.ext.), donar llargues mànigues (a algú) (p.ext.),
donar via lliure a (p.ext.)
riure-li les gràcies (a algú) SV, aprovar algú en tot (R-M)
Sempre li riu les gràcies; es nota que vol aconseguir alguna cosa d'ell / Està acostumat
que li riguin totes les gràcies i no pot suportar cap censura
(També s'usa amb la forma riure-li totes les gràcies (a algú))
(*, R-M)
-» dir amén (p.ext.)
tenir (alguna cosa) per bé SV, aprovar / veure alguna cosa amb aprovació,
amb complaença, amb simpatia, etc. (IEC, *)
Ho tingué tot per bé / El jutge va tenir per bé que s'inclogués aquella prova al sumari
(*, R-M)
-> veure (algú o alguna cosa) amb bons ulls, no tenir res a dir
-» trobar taps (en alguna cosa) (ant.)
veure (algú o alguna cosa) amb bons ulls SV, veure (algú o) alguna cosa amb
aprovació (IEC)
Els meus pares no veuen aquest noi amb bons ulls / La seva decisió és vista amb bons
ulls per tota la família / Sempre se l'ha mirada amb bons ulls
(També s'usa amb el verb mirar)
-> mirar (algú o alguna cosa) de bon ull, tenir (alguna cosa) per bé
-» trobar taps (en alguna cosa) (ant.), tenir la pia (p.ext.)
a barrisc SP, sense mesurar, sense pesar, sense comptar (IEC)
Vam comprar una caixa de taronges i un sac de patates a barrisc perquè ens va semblar
que resultava barat / Va serrar la fusta per a la taula a barrisc i ara no li serveix / Tallar la
carn a barrisc
(R-M, R-M, IEC)
-> a ull, al ras
-» a pes (ant.), a lloure (ant.), a grapats (p.ext.)
a grosso modo SP, sense entrar en detalls, aproximadament
A grosso modo, això va ser el que va succeir; més endavant ja
entrarem en detalls / Li va contar grosso modo el que havia passat
(La forma culta és: grosso modo)
(*, P)
-> a grans trets, en poques paraules
[grosso modo: llatinisme]
a la ratlla de SP, aproximadament / amb curta diferència,
aproximadament (R-M, *)
No vaig comptar tots els autos, però n'hi havia a la ratlla d'un centenar, perquè
l'aparcament era gairebé ple / M'ha costat a la ratlla de cent duros
(S'usa seguida d'un numeral)
(R-M, EC)
-> a la vora de, més o menys, poc ençà poc enllà
a la vora de SP, amb curta diferència, aproximadament
Vaig comprar-ne a la vora de mil, per estar segur que no me'n faltarien
(S'usa seguida d'un numeral)
-> a la ratlla de, entorn de
-» passa de (p.ext.)
a ull SP, sense comptar, pesar, mesurar / sense comptar ni mesurar,
només calculant per la vista en conjunt (IEC, EC)
No val la pena d'entretenir-te a comptar-ho; calcula-ho a ull, més o menys / He comprat una
remesa de patates a bell ull
(També s'usa amb el modificador bell en posició prenominal)
(R-M, A-M)
-> a barrisc, al ras, més o menys
-» a l'ull (v.f.), a pes (ant.), a lloure (ant.), a granel (p.ext.)
al ras SP, en conjunt, sense comptar detalladament (A-M)
Enguany, la collita, mirada al ras, sembla bona
(Fr)
-> a ull, a barrisc
com és ara SAdv, semblant a / si fa no fa com, aproximadament com
(IEC, EC)
Ha fet coses espantoses com és ara fugir de casa amb els estalvis dels seus pares / El
teu germà petit és com ara l'Enric, d'alt
(Sovint s'omet el verb)
(*, R-M)
-> si fa no fa, poc més poc menys, poc més poc manco
cosa de SN, aproximadament / d'una quantitat o mesura aproximada
(IEC, *)
No triguis; puc esperar-te cosa de deu minuts i prou / Hi trobàrem cosa de mil persones /
Fa cosa d'un any
(S'usa seguida d'un numeral)
(R-M, R-M, Fr)
-> prop de
-» més o menys (p.ext.)
engir de SAdv, aproximadament / expressió usada per a denotar que
una indicació de quantitat o de temps té només un valor aproximat
(IEC, *)
Arribarà engir de les dues de la tarda
(R-M)
-> poc ençà poc enllà, entorn de, per les engires de
entorn de SN, aproximadament / expressió usada per a denotar que una
indicació de quantitat o de temps té només un valor aproximat
(Fr, *)
Entorn de dues roves / Entorn de mitjanit / Entorn d'aquella
hora, varen apagar els llums
(S'usa normalment en posició preoracional)
(Fr, IEC, *)
-> pels volts de, engir de, a la vora de
més o menys SCoord, aproximadament / indica una afirmació
restringida, sense precisar (R-M, *)
Procura que el paper sigui més o menys d'aquesta mida; no ve d'un
centímetre / Això que t'he explicat és més o menys el que va dir
de tu
(R-M, *)
-> poc ençà poc enllà, ben just, engir de, a ull, a la ratlla de, poc o molt, prop de
-» digues-li com vulguis (p.ext.); digues-li naps, digues-li cols (p.ext.); cosa de
(p.ext.)
pam més pam menys SCoord, aproximadament / amb curta diferència (R-
M, *)
Crec que a la festa, pam més pam menys, érem tants com l'any
passat, un centenar
(R-M)
-> poc ençà poc enllà, poc més poc menys, poc més poc manco
pels volts de SP, expressió usada per a denotar que una indicació de
quantitat o de temps té només un valor aproximat (EC)
Pels volts de les vuit / Va arribar pels volts de mitjanit
(Fr, *)
-> pels voltants de, per les engires de, prop de, entorn de
-» als volts de (v.f.)
