AIGUA
aigües moixes SN, aigües somes i mortes (IEC)
Les aigües d'un estany són aigües moixes; no en beguis pas gens,
quan et banyis
-> aigua morta
jocs d'aigua SN, moviments diversos i variats de raigs d'aigua en un
brollador (EC)
És bonic de veure els jocs d'aigua de les fonts de Montjuïc
amarar el vi SV, aigualir el vi (EC)
Té per costum amarar el vi perquè no li pugi al cap
(També s'usa amb altres noms que denoten líquids cervesa, xampany, etc.)
cop d'aigua SN, aiguat fort i repentí (A-M)
Aquell cop d'aigua ha fet malbé gran part de les collites
-> cop de pluja, ram d'aigua, espetec d'aigua, bàtec d'aigua, grop d'aigua
torre de vori SN, isolament intel·lectual a què hom se sotmet,
ignorant voluntàriament els problemes socials o polítics que
l'envolten (EC)
Molts poetes es tanquen a la seva torre de vori per trobar la
inspiració intel·lectual
-» vida d'anacoreta (p.ext.)
fer vida de gos SV, viure apartat del tracte social i en unes
condicions pròpies de la gent primitiva (A-M)
Està acostumat a fer vida de gos perquè no li agrada el tracte amb la gent
-> viure com una ostra, viure com un ós
-» a soles (p.ext.), enterrar-se en vida (p.ext.), aranya de forat (p.ext.), vida
d'anacoreta (p.ext.), portar una vida de gos (p.ext.)
a quatre vents SP, aïllat de tots costats (EC)
Una casa a quatre vents, aïllada de tots costats / Una teulada a
quatre vents
(IEC, EC)
fora d'òrbita SAdv, aïllat en un medi, en un ambient
Va passar tres anys a l'estranger i quan va tornar es va trobar
una mica fora d'òrbita
-» fora de combat (p.ext.), més sol que la una (p.ext.)
bullir-li la sang (a algú) O, irritar-se / ésser excitat, agitat per una
passió, una emoció, etc. / sentir-se endut per una passió,
sobretot d'ira o d'amor (R-M, IEC, EC)
Diu que no hi ha res que li faci bullir la sang com la injustícia
(R-M)
-> bullir-li la sang a les venes (a algú), encendre-se-li la sang (a algú), perdre els
estreps, sortir de polleguera, pujar-li la sang al cap (a algú), bullir
d'indignació, estar que mossega, regirar-se-li la bilis (a algú), escalfar-se-li el
cap (a algú)
-» bullir-li les sangs (a algú) (v.f.), encendre-li la sang (a algú) (p.ext.)
bullir-li la sang a les venes (a algú) O, esdevenir irat, enutjar-se fortament
(Fr)
Últimament s'enfada per no res, de seguida li bull la sang a les venes
-> bullir-li la sang (a algú), encendre-se-li la sang (a algú), treure foc pels queixals,
pujar-li la sang al cap (a algú), sortir-li els ulls d'òrbita (a algú), sortir-li els ulls
de la cara (a algú), bullir d'indignació, estar que bufa, estar que mossega
eixir-se de fogó SV, perdre la paciència (A-M)
Quan va arribar a casa i va veure tota la feina que hi havia per a fer va eixir-se de fogó
-> sortir de fogó, enfilar-se per les parets, perdre els nervis
-» treure (algú) de fogó (inv.)
enfilar-se per les parets SV, irritar-se fortament (R-M)
En saber que no l'havien admès a les oposicions, s'enfilava per
les parets; vàrem tenir feina a calmar-lo
(R-M)
-> enfilar-se com una carbassera, perdre els estreps, eixir-se de fogó, pujar a
corró, perdre els papers
perdre el bel SV, perdre la contenció, la serenitat (R-M)
En oir que l'atacaven, ja no s'ha pogut contenir, ha perdut el
bel i s'ha posat a insultar-los
(R-M)
-> perdre els estreps, perdre els papers
pujar a corró SV, aïrar-se / enfadar-se molt (A-M, R-M)
Tant i tant l'han molestat, que a la fi ha pujat a corró i els ha
tret de casa seva
(R-M)
-> enfilar-se per les parets
