ACABAMENT
a final de SP, dit per a denotar l'última part d'una cosa,
especialment d'un període de temps
A final de setmana et trucaré / Hauríem d'haver acabat el projecte a final d'any / Es van
casar a final de primavera
-> a les acaballes de, a la darreria de
-» a finals de (v.f.), a principi de (ant.), a començament de (ant.), a mitjan (p.ext.),
a mig (p.ext.), cua d'any (p.ext.)
a les rerialles de SP, acaballes / quan falta poc per acabar-se quelcom
(IEC, *)
Vam arribar a les rerialles de l'obra i no vaig entendre res de res
(El complement és opcional)
-> a les acaballes de, a la darreria de
al cap del carrer SP, (expressió usada per a) concloure una discussió,
acabar-la (R-M)
Tu volies venir, però dius que t'ho va impedir el temps? Doncs, no en parlem més; ja som
al cap del carrer
(S'usa normalment amb els verbs arribar, ésser, etc.)
(R-M)
-» ja n'hi ha prou (p.ext.), ja està bé (p.ext.), passar l'esponja (p.ext.), conte acabat
(p.ext.), bona nit i tapa't (p.ext.)
al llevant de taula SP, en el moment d'acabar un àpat (IEC)
Al llevant de taula va anunciar que es volien casar
-» aixecar-se de taula (p.ext.), llevant de taula (p.ext.)
i santa bona Maria SConj, expressió que dóna quelcom per acabat (R-M)
No cal dubtar més; fem això que hem acordat i santa bona Maria;
del que passi després ja en parlarem
(R-M)
-> i santes pasqües, conte acabat
i santes pasqües SConj, expressió que dóna quelcom per acabat (R-M)
Si tant t'ho demanen, vés-hi, i santes pasqües!; així ja hauràs
complert d'una vegada
(R-M)
-> i santa bona Maria, conte acabat, bona nit i tapa't
per rebat SP, com a acabament (IEC)
Després del concert van cantar, per rebat, unes cançons populars
(Fr)
punt i a part SCoord, dit per a indicar que no es vol parlar més d'un
tema
No en vull parlar més, punt i a part
-> i punt, i prou
acabar amb sol SV, significa que acabarem una cosa relativament aviat
(A-M)
No et preocupis que acabarem amb sol
-» d'hora (p.ext.), al caient del sol (p.ext.), al capvespre (p.ext.)
[Vila-real (A-M)]
acabar el motlle SV, d'algú o d'alguna cosa, perdre'n la mena
De noies a qui agradi fer de mestresses de casa, avui dia ja se
n'està acabant el motlle / Se n'ha acabat el motlle d'aquells
préssecs que preníem abans; els d'ara no valen res
-> trencar el motlle, perdre-se'n el motlle
acabar-se la candela O, acabar-se el termini per a obtenir o per a fer
alguna cosa (EC)
Volies inscriure't a la competició? Doncs, ja s'ha acabat la
candela; ahir era l'últim dia / No cal que hi vagis que no
t'admetran: s'ha acabat la candela
(R-M)
-» fer tard (p.ext.), fer salat (p.ext.), arribar a misses dites (p.ext.), tancar caixa
(p.ext.)
arribar a terme SV, realitzar-se o acabar-se alguna cosa
Està previst que les obres arribin a terme a final de mes / Està convençut que la idea
arribarà a bon terme
(També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal)
-> arribar a bona fi
-» portar (alguna cosa) a terme (inv.), prendre carn (p.ext.)
donar l'última mà (a alguna cosa) SV, finalitzar quelcom / acabar alguna
cosa, completar-la (R-M, EC)
Aviat acabarà l'obra, diu que li falta donar l'última mà al pròleg / Demà donarà la darrera
mà al conte i el lliurarà al diari
(També s'usa amb l'adjectiu darrer)
(R-M, *)
-> donar cap (a alguna cosa)
-» fer uns tocs (p.ext.), treball de llima (p.ext.)
eixir a cap (d'alguna cosa) SV, pervenir a acabar alguna cosa (IEC)
Finalment, han eixit a cap d'aquest treball penós
-> donar cap (a alguna cosa), sortir-se'n
-» eixir amb rosa (d'alguna cosa) (p.ext.)
enterrar el carnaval SV, terminar la festa del carnaval (IEC)
I amb el lliurament dels premis a les millors disfresses van
enterrar el carnaval
-> enterrar la sardina
fer net (d'alguna cosa) SV, desfer-se d'alguna cosa, consumir-la,
totalment (IEC)
Tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula
(El complement es pot ometre)
(R-M)
-> passar-ne els taps, no deixar florir (alguna cosa), no veure's (alguna cosa) als dits
matar-ho SV, donar per acabat un afer o discussió / deixar córrer
per sempre (R-M, IEC)
Com que la raó és una mica de tots dos, val més matar-ho i no cal
que discutiu més / Matem-ho aquí! No se'n parli més
(R-M, *)
-> tallar caps, haver-se acabat el bròquil
-» girar full (p.ext.), ja n'hi ha prou (p.ext.), ja està bé (p.ext.)
no deixar florir (alguna cosa) SV, gastar alguna cosa aviat (R-M)
Si els regales una capsa de galetes veuràs com no les deixen
florir; la mainada de seguida hi saltarà a sobre
(R-M)
-> passar-ne els taps, no veure's (alguna cosa) als dits
passar-ne els taps SV, acabar-s'ho tot (F)
Tant de menjar que hi havia i els convidats en van passar els taps
(R-M)
-> no deixar florir (alguna cosa), fer net (d'alguna cosa)
-» passar-se'n els taps (v.f.)
perdre-se'n el motlle SV, (d'algú o d'alguna cosa) perdre'n la manera,
la mena (A-M)
Sembla que en aquesta empresa hagin perdut el motlle de gent responsable / D'aquests
homes tan honrats ja se n'ha perdut el motlle
(Sovint s'usa en forma perfectiva)
(*, A-M)
-> trencar el motlle, acabar el motlle
-» ésser un cas com un cabàs (p.ext.)
